Un edulcorant és qualsevol substància que té capacitat per a endolcir. Aquests substituts del sucre poden ser d’origen natural (extret de plantes o fruites), com la mel o la fructosa, o d’origen artificial, és a dir, sintetitzat químicament, com la sacarina, l’aspartam o el ciclamat. També es poden clasificar en calòrics o nutritius i de baix valor calòric o no nutritius. En el mercat existeix una gran varietat. Davant tanta oferta, molts consumidors dubten quin d’ells ficar en el carro. Hi ha alguns més saludables que un altre? Són dolents per a la salut? Quin té menys calories? Buidem tots els dubtes entorn dels edulcorants.
Prendre edulcorants aprima: FALS
L’edulcorant per excel·lència és el sucre (sacarosa). La resta es denominen “substituts de sucre”. Dins d’aquest grup trobem alguns que aporten calories, com la fructosa, que conté les mateixes que la sacarosa (4 kcal per gram). Però també existeixen uns altres que no aporten calories o ho fan en una quantitat insigni?cante. Encara que un edulcorant no tingui calories, tampoc vol dir que aprimi. La seva funció no és eliminar els quilos que ens sobren, sinó més aviat prevenir que arribin a acumular-se. En de?nitiva, per a perdre pes continua sent necessari canviar els hàbits d’alimentació (entre els quals es pot incloure substituir el sucre pels edulcorants, a més d’altres pautes saludables) i d’activitat física.
Són més saludables que el sucre: VERITABLE
El sucre no està només en el sobrecito que ens tirem al cafè. Ho consumim cada vegada que ens prenem un suc envasat, unes galetes, un refresc, uns cereals en el desdejuni… A Espanya tripliquem la quantitat màxima diària de sucre recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (25 g al dia): prenem diàriament una mitjana de 71,5 g. El més saludable, llavors, seria començar per retallar aquesta ingesta. Els edulcorants no són la solució als problemes d’obesitat, però aquests substituts no calòrics constitueixen una bona eina per a reemplaçar o controlar la quantitat diària de sucre que consumim.
Els edulcorants artificials no provoquen càries: VERITABLE
El sucre està compost al 100% per sacarosa, un hidrat de carboni que resulta ser l’aliment preferit dels bacteris que formen la placa dental. Aquests intrusos no poden processar els edulcorants arti?ciales, ja que aquests es dissolen amb rapidesa en la saliva i no s’adhereixen a les dents ni fermenten, com ocorre amb el sucre comú i altres edulcorants naturals com la mel.
Poden tenir efectes negatius en nostra microbiota: SENSE EVIDÈNCIA
Moltes recerques han qüestionat l’ús d’edulcorants, basant-se en unes possibles alteracions en la composició de nostra microbiota, però les últimes conclouen que no hi ha cap estudi amb humans recollit en aquestes revisions que mostri que poden donar-se efectes adversos derivats de l’ús d’edulcorants (només en animals). Davant una evidència tan limitada en persones no es pot concloure que els edulcorants afectin la salut intestinal (sempre que es respectin les dosis recomanades).
Un dels treballs més recents realitzat en la Universitat de Cambridge (Regne Unit) amb 19 experts internacionals, ‘Consens d’experts sobre edulcorants baixos en calories: fets, bretxes de recerca i accions suggerides’, assegura que no hi ha evidència su?ciente per a concloure que els edulcorants afectin l’apetit i al control glucèmic (diabetis) o que canviïn les preferències pel gust dolç de les persones.
Imatge: congerdesign
L’estevia és el més saludable: FALS
Segons els experts, l’estevia és tan sana i segura com la resta dels edulcorants arti?ciales que han estat autoritzats a Europa. Es presenta com un edulcorant natural, però el producte que trobem en el supermercat el formen glucósidos d’esteviol, uns compostos químics que es creen a partir de la puri?cación de la fulla d’aquesta planta originària de Paraguai. Aquests compostos són reconeguts com a assegurances per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). La planta, la fulla crua o l’extracte de la fulla completa d’estevia no es pot consumir, perquè conté partícules de baixa puresa que poden posseir substàncies potencialment tòxiques, per la qual cosa l’Administració d’Aliments i Medicaments dels EUA (FDA) no permet la seva comercialització. Cal llegir bé l’etiqueta perquè, a vegades, el que s’embena com estevia conté només un 1% de glucósidos d’esteviol, i la resta es compon per sacarosa.
Es necessita menys quantitat que amb el sucre: VERITABLE
Molts edulcorants es publiciten com “sense o gairebé sense calories”, però en mirar la seva etiqueta nutricional podem observar que, en el cas de la sucralosa, per exemple, aporta 336 kcal per cada 100 grams. Aquesta xifra pot xocar, ja que per cada 100 g de sucre ingerim 399 calories. On està la diferència entre tots dos? En les quantitats que es necessiten per a l’un i l’altre. Una cucharadita de cafè plena de sucre conté 5 grams (20 kcal). Per a obtenir la mateixa dolçor amb la sucralosa, només es necessita mig gram. Encara que les calories per cada 100 grams siguin altes, la quantitat que s’usa en la pràctica és mínima (1,7 kcal per 0,5 g), la qual cosa minimitza l’aportació calòrica en la dieta. El mateix ocorre amb la resta d’edulcorants no calòrics, el poder edulcorant dels quals és major que el del sucre, per la qual cosa es necessiten menys quantitats per a tenir el mateix efecte. Aquest poder es determina en relació amb el sucre (sacarosa):
- Sucralosa (E955): de 400 a 600 vegades més dolça que el sucre.
- Sacarina (E954): de 300 a 500 vegades més dolça que el sucre.
- Glucósidos d’esteviol (E960): de 200 a 300 vegades més dolça que el sucre.
- Aspartam (E951): de 150 a 200 vegades més dolça que el sucre.
- Acesulfame-K (E950): de 150 a 200 vegades més dolça que el sucre.
- Ciclamat (E952): de 30 a 50 vegades més dolça que el sucre.
- Acesulfamo potàssic: 200 vegades més dolça que el sucre.
Tots els no calòrics tenen ‘0 Kcal’: FALS
L’explicació perquè, per molt insigni?cante que sigui, apareguin calories en alguns edulcorants no calòrics és que la majoria d’ells (en el seu format en pols) se solen barrejar amb altres substàncies, com a dextrosa i maltodextrina, hidrats de carboni que proporcionen volum al producte i que afegeixen calories (però molt poques).
- 1 g de sacarina conté 3,6 kcal.
- 1 g d’aspartam, 3,9 kcal.
- 1 g de sucralosa, 3,4 kcal.
Hi ha un límit de consum permès: VERITABLE
Els edulcorants compten amb una ingesta diària recomanada que estableix l’EFSA, d’acord amb les característiques de cada substància. Per això, abans de ser aprovats per a la seva comercialització, s’avalua la seva seguretat per al consum, establint els seus possibles efectes adversos en cas de sobrepassar-se determinada ingesta diària. Aquestes són les dosis permeses:
- Aspartam: 40 mg per quilo de pes.
- Sacarina: 5 mg per quilo de pes.
- Sucralosa: 15 mg per quilo de pes.
- Ciclamat: 7 mg per quilo de pes.
- Estevia: 4 mg per quilo de pes.
En format líquid aporta més calories: FALS
Aquests edulcorants de taula es comercialitzen en diferents formats: comprimits, pols o líquid. En l’etiqueta amb la informació nutricional del líquid podem llegir unes quantitats calòriques diferents a les que conté el mateix edulcorant en el seu format en pols. Quan l’edulcorant està diluït, l’aportació energètica és menor que la seva versió en pols o granulada. Això és degut a l’absència de certs compostos en el líquid (per exemple, hidrats de carboni) que, no obstant això, s’afegeixen a la versió en pols per a donar volum. En el cas de la sucralosa líquida, la seva aportació energètica és de 4 kcal per cada 100 grams, mentre que en pols aporta 336 kcal per cada 100 g. Com la quantitat que es consumeix està entre 0,5-1 g, la qual cosa al ?nal ens aportarien les diferents versions del producte seria entre 1,7-3,8 kcal, respectivament.