Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els errors més habituals quan fas un bescuit

Trucs i consells per no cometre les equivocacions més comunes i elaborar un bescuit deliciós i perfecte
Per Peio Gartzia 1 de març de 2016
Img errores habituales bizcocho hd
Imagen: komarmaria

El bescuit és una de les preparacions més senzilles i bàsiques de la rebosteria casolana. Els seus ingredients principals són tres: farina, ous i sucre. I la seva elaboració resulta bastant fàcil, fins i tot entretinguda. Els bescuits, de fet, estan entre les millors receptes per preparar amb nens. No obstant això, algunes vegades no surten tan bé com es desitja: es torren de més en el forn, es tall la seva superfície, queden crus, no pugen, no queden esponjosos… Seguir els següents consells, molt simples, assegura obtenir un bescuit perfecte.

Hi ha molts tipus de bescuits. A més dels ingredients bàsics, moltes receptes també porten llevat, maicena, ralladura de cítrics, aromes, mantega, nata, llet o iogurt. Però més enllà de les varietats, hi ha una sèrie de consells comuns que ajuden a elaborar un bescuit de 10.

La barreja del bescuit: consells i errors per evitar

  • La barreja del batut d’ous i sucre és millor realitzar-la en un lloc temperat perquè d’aquesta manera pugi més ràpid el volum. Un error molt habitual és el d’emprar ous recentment trets del frigorífic o molt freds. L’idoni és treure’ls amb antelació del lloc fred on estiguin guardats i que al moment de començar a batre’ls estiguin a temperatura ambienti.
  • Per batre la barreja de sucre i ou és millor utilitzar l’instrument denominat com a varetes, ja sigui manual o elèctric. El fet és que entre aire i la barreja coixa volum perquè després el bescuit estigui esponjoso. Un error freqüent sol ser usar batedores de fulles, que remouen molt ràpid però no espongen la barreja prou.
  • Al moment d’agregar la farina i el llevat en pols a la barreja dels ous i sucre cal fer-ho a poc a poc, afegint la farina amb el llevat en pols a poc a poc, com si anés una pluja suau. Per a això el convenient és ajudar-se d’un colador gran o d’un sedàs per tamizar les impureses que tingui la farina i evitar que caiguin a la barreja del bescuit. Un altre dels errors és agregar de cop la farina o massa ràpid, la qual cosa sol originar petites pilotes de farina sense dissoldre o grumolls que després costa dissoldre i apareixen quan el bescuit està cuinat.
  • Un altre aspecte que cal tenir molt en compte quan s’està preparant la barreja és la concernent als utensilis que intervenen en aquest procés. Tan important és batre amb unes varetes perquè entre aire com que, una vegada realitzada aquesta acció, es retirin i s’usi una espàtula o un cullerot de fusta per barrejar molt suaument la farina amb el batut. La barreja ha de ser suau i el moviment, envolupant, perquè el bescuit no perdi esponjosidad. L’error més habitual és el de seguir emprant les varetes per barrejar la farina i, d’aquesta manera, la qual cosa s’aconsegueix és que baixi el volum de la barreja, que després en el forn no pugi i no s’aconsegueixi un bescuit esponjoso.
  • Untar el motlle amb mantega i farina perquè no es pegui el bescuit ni a la base ni a les vores quan es desmolde. L’error que es comet en aquest punt és creure que no és necessari untar amb mantega i farina els motlles antiadherentes. Amb l’ús i els rentats perden efectivitat, per la qual cosa no està de més donar aquest senzill pas abans d’abocar la barreja en el motlle.

El bescuit ja està en el forn: dubtes i consells

  • És molt important la temperatura del forn abans d’introduir el bescuit. S’ha de precalentar durant almenys 15 minuts i a la temperatura que es tingui intenció d’hornear.
  • Per regla general, un bescuit en motlle rodó necessita un horneado de 30 minuts a 180 ºC, sobre la safata de reixeta i al centre del forn. Però després està el forn de cadascun a casa: de gas, elèctric, solament amb resistència a dalt, amb calor a dalt i a baix, solament amb aire… En aquest punt, no hi ha regles universals, per la qual cosa caldrà tirar una mica del tan manido “assaig i error”.
  • Si es crema el bescuit per fora, però per dins està encara cru, pot ser per dues causes: que estigués massa prop de la part superior del forn o que el forn estigués massa calent. Perquè se segueixi cuinant, cal tapar amb paper d’alumini la superfície cremada i deixar que s’acabi de cuinar el temps necessari. Després, una vegada desmoldado, s’ha de retirar la part cremada de la superfície.
  • Un altre incident és que el bescuit no pugi pel centre o estigui enfonsat una vegada cuinat. Els motius són: que quan s’ha introduït el bescuit en el forn aquest no estava suficientment calent o que durant la cocció estava per sota de 180 ºC. Per a la propera vegada, s’han de vigilar aquests aspectes.
  • Si es desmolda el bescuit i es trenca pel centre és perquè ha pujat massa ràpid i el centre s’ha quedat ple d’aire. Això es deu al fet que al moment d’introduir el bescuit en el forn, est tenia massa calor. Com en el punt anterior, caldrà controlar que la propera vegada la calor a l’interior sigui de 180 ºC i no superior. Això passa quan es vol escalfar massa ràpid el forn i després no es baixa la temperatura.
  • El bescuit està daurat per fora i per això es creu que està cuinat, però, en treure-ho, es desinfla. Això ocorre perquè encara no estava cuinat del tot. Per això, mai cal obrir la porta del forn abans dels 18 o 20 minutos de cocció. Per comprovar si el bescuit està cuinat, es punxa amb una broqueta (sense treure-ho del forn). Si la broqueta surt neta, perfecte, el bescuit està llest per treure. Si no surt neta, cal deixar-ho uns minuts més, fins que acabi de cuinar-se l’interior.