Els espinacs, Popeye i el ferro

• Autor: Per Eroski Consumer
• Data de publicació: Dilluns, 26 de Març de 2018

Menjar espinacs a preu fet noens farà ni més alts ni mésforts. Almenys, no com l’era Popeye, l’aguerrido maríde còmic, famós tantper salvar a la seva estimada Olivia de les fechoríasdel malvat Brutus com pels seus atracones d’espinacs.Durant anys, diverses generacionshan cregut a ulls clucs que aquestes fulles enconserva proporcionaven al mofletudo personatgetones d’energia gràcies a la seva descomunalaportació de ferro. No obstant això, anys més tardes va descobrir que aquesta riquesa mineralno era tal i, per tant, tampoc els músculsde Popeye tenien el seu origen en aquesta verdura. Pel Dia Mundial dels Espinacs, aquest article aborda les seves propietats i ofereix quatre anotacions sobre elles.

Una errata va fomentar el consum d’espinacs durant
dècades. Quan el dibuixant Max Fleischer
va donar vida al personatge de Popeye, allà pels anys
30 del segle XX, les anèmies per manca de
ferro eren molt comuns, per la qual cosa els seus còmics
i pel·lícules van ser utilitzats
per les autoritats sanitàries com a reclam
per popularitzar el consum d’espinacs. Sense
embargament, aquelles creences estaven basades
en un error de transcripció que es va descobrir
uns anys després.

Va succeir que, en plasmar en el paper el seu estudi
sobre els espinacs publicat en 1870, el
científic alemany Erich Von Wolf va col·locar malament la
coma dels decimals en la dada relativa a la
quantitat de ferro, de manera que aquesta va ser multiplicada
per deu. Així, els 3,5 mg de ferro que
hi ha cada 100 g d’espinacs, es van transformar
en 35 mg. No obstant això, i malgrat que l’error es
va corregir en 1937 (67 anys després), el mite ha
romàs fins avui.

• Espinacs frescos més temps

Propietats que sí tenen els espinacs

No obstant això, el fet que no sigui la major font de ferro del regne vegetal
no és motiu per desprestigiar el perfil nutricional
d’aquesta verdura, que segueix sent un aliment amb interessants continguts en altres nutrients. En aquest sentit, destaquen els seus 1,8 g/100 g de fibra, que fan
dels espinacs un excel·lent recurs per afavorir el
trànsit intestinal.

Ara bé, on realment cal posar el focus
és en la seva aportació de vitamines i sals minerals, aspecte en
el que sobresurt de la resta de verdures. En relació amb la seva
riquesa vitamínica, els espinacs presenten quantitats
elevades de provitamina A i de vitamines C i I, totes elles
d’acció antioxidant. Així mateix, és molt bona font de
vitamines del grup B com la vitamina B9 (folatos), B2,
B6 i, en menor proporció, també B3 i B1.

Quant al seu contingut en minerals, són riques en
calci, ferro, magnesi, potassi i sodi, a més de presentar
també bones quantitats de fòsfor i iode. El que
ocorre és que el calci és de menor aprofitament que el
que procedeix dels làctics o altres aliments que són font
d’aquest mineral.

Alguna cosa similar ocorre amb el ferro: el dels espinacs és
del tipus no hemo, el qual s’absorbeix amb major dificultat
que la forma hemo present en la carn i els seus derivats. Sense
embargament, la vitamina C que contenen les fulles d’espinacs
millora notablement l’absorció de ferro.

Quatre anotacions sobre els espinacs

• Un truc. Si bull
  les fulles en aigua i sal
  durant 30 segons i
  després les lava amb aigua
  freda o gel, s’elimina
  el seu sabor fort i es fixa
  el seu color; així, sense arribar a
  cuinar-les del tot.
• Un consell. Si estan
  humides, a
  les escombraries. Les
  espinacs han
  de conservar-se
  seques, per la qual cosa
  és recomanable
  guardar-les en la
  nevera sense rentar
  i en recipients
  hermètics. Si
  observa que
  tenen color
  fosc, textura
  humida i un
  olor forta,
  millor tirar-les.
• Un advertiment. El consum d’espinacs ha de limitar-se en els bebès menors d’un any, com explica el dietista-nutricionista Julio Basulto en aquest article.
• Una idea. Prepari uns deliciosos espinacs amb panses i poma.