Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els gelats, millor consumir-los amb moderació

Són bastant calòrics i tenen molt sucre; a més, bona part del seu abundant grassa és saturada

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 14deJuliolde2009
Img heladochocolate Imatge: Christian

Més que un plaer, un autèntic aliment

/imgs/2009/05/parqueyhelado.art.jpg Els gelats són per a l’estiu, encara que al nostre país es consolida la tendència a la desestacionalització: es consumeixen durant tot l’any, tal com succeeix des de fa anys en el nord d’Europa i a Llatinoamèrica. Ara bé, continuem preferint degustar-los quan el sol estreny. De maduixa, xocolata, nata, vainilla, llet merengada i mantegada. Aquesta era l’escarida varietat de sabors que s’oferien les gelateries no fa encara tant de temps.

Avui necessitaríem bona part d’aquesta pàgina només per a enumerar l’interminable llistat de formes i sabors amb què es venen els gelats. Que, tal com s’entenen pel comú dels consumidors, són el producte resultant de batre i congelar una mescla, pasteuritzada i homogeneïtzada, de llet, derivats o ingredients lactis i altres aliments com a sucre i fruita seca. Però de de els quals, en realitat, difícilment es pot parlar en termes generals, donada les grans diferències en composició nutricional que mantenen els diferents tipus de gelat.

Legalment, hi ha fins a sis denominacions: “gelat crema” (un mínim del 8% de matèria grassa, que ha de ser làctia, i un mínim del 2,5% de proteïnes, també d’origen lacti),”gelat” (almenys un 5% de greix, que pot no ser làctia, i les seves proteïnes -sense obligació d’una quantitat mínima-, d’origen lacti), “gelat de llet” (com a mínim, un 2,5% de matèria grassa làctia i un 6% d’extracte sec magre lacti), “gelat de llet desnatada” (no més del 0,3% de matèria grassa làctia; i almenys un 6% d’extracte sec magre lacti), “gelat d’aigua” (com a mínim, un 12% d’extracte sec total) i “sorbet” (almenys, un 15,5% de fruites i un 20% d’extracte sec total). Normalment, es coneix com a gelat a les quatre primeres denominacions comercials: gelats crema, gelats, gelats de llet i gelats de llet desnatada. Nosaltres ens referirem aquí als tres primers, els més consumits. El mercat ofereix, a més, gelats sense sucre, sense fructosa, sense conservants, sense saborizantes, amb menys aire incorporat, amb menys grassa, amb menys calories, amb un mínim de fruites, gelats d’autor…

No és una llaminadura, sinó un aliment

Podem gaudir aquest estiu de tan saborós aliment (que no llaminadura perquè el seu contingut, sobretot en greix i hidrats de carboni -bàsicament, sucres-, però també de proteïnes, és significatiu), i de fet ho fem: en 2008, cada espanyol va consumir 6,5 litres de gelats, mitjana similar a l’europea, que es xifra en 6,3 litres. Es recomana no consumir gelats en grans quantitats ni amb massa freqüència, perquè són bastant energètics (entre 210 i 320 calories cada cent grams, segons la mena de gelat, exceptuant els ligth i els sense sucre), contenen una gran quantitat de sucre i de greix majoritàriament saturat, la menys saludable. I aconsellen, a més, adoptar certes mesures higièniques i de temperatura per a evitar el desenvolupament de microorganismes contaminants.

Pel fet que el gelat prové d’una mescla d’aliments de qualitat, com a llet, iogurt, fruites i fruita seca, és nutritiu i saborós, fins i tot fàcil de digerir. Els “gelats crema” tenen més grassa que els denominats simplement “gelats” i és, precisament, el greix de la nata, de la mantega o d’olis vegetals, la qual cosa suma calories al gelat al mateix temps que li confereix una excel·lent palatabilidad i cremosidad.

El valor nutricional del gelat depèn, com és lògic, dels seus components. És clau la quantitat d’aigua, que va des del 85%-90% en pols i sorbets a només el 45%-60% en els gelats pròpiament dits. A més aigua, menys nutrients, però també menys grassa i menys calories. I també són fonamentals la llet, que pot ser sencera i desnatada i que en molts gelats a penes està present, i els greixos, que poden ser làcties (mantega, nata) o vegetals (algunes, molt saturades, les menys saludables, com l’oli de coco), i fins i tot olis vegetals parcialment hidrogenats, molt poc saludables, pels seus greixos trans. A més, estan els sucres afegits (que representen entre el 20% i el 30% del producte, en la majoria dels gelats), entre els quals destaquen sacarosa, sucre comú i xarop de glucosa. Finalment, per a fer la valoració nutricional d’un gelat cal tenir en compte ingredients complementaris que a vegades figuren en la seva composició: xocolata, fruita seca, concentrats de sucs, fruites, ou, torró, galetes o bescuits. Però els gelats també contenen additius, permesos per a assegurar la seva qualitat o millorar certes característiques sensorials. Entre altres, els fabricants empren colorants naturals com el caramel (E-150) i carotenos (E-160), emulgents que mantenen homogènia la mescla d’ingredients (mico i diglicéridos d’àcids grassos E-471, lecitina) i espesantes, extrets de llavors i algues, que augmenten la viscositat del producte (carragenato E-407, guar E-412, alginato sòdic E-400, etc.). Són pocs els gelats que afegeixen conservants.

La conclusió és evident: els gelats són unes postres saboroses, nutritiu i perfectament compatible amb una dieta equilibrada però no han de ser considerats com un aperitiu per a prendre a qualsevol hora del dia amb la finalitat de gaudir del seu sabor o de combatre la calor. La imatge del teleespectador que mata la tarda còmodament instal·lat en el seu sofà davant una terrina immensa de gelat que engolirà íntegrament d’una única asseguda és poc menys que un aberració en matèria d’hàbits alimentaris. La seva elevada aportació energètica (atenció especial, persones obeses), de sucres (aneu. diabètiques) i de greixos (la major part, entre el 70% i el 95%, saturades: augmenten la incidència de malalties cardiovasculars), obliga a consumir els gelats preferentment com a postres i, sempre, en quantitat moderada. Es tracta que puguin formar part d’un pla d’alimentació equilibrat. Recordem que aporten entorn de 220 calories cada cent g (hi ha algun de més de 300, i diversos que superen les 250, però el més habitual és l’interval 205-230 calories/100g), és a dir, el doble o més que altres postres làcties dolços com a arròs amb llet, iogurts, flams o natilles. Una opció interessant és triar les presentacions de gelat menys grasses i menys ensucrades.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions