Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els nens i adolescents espanyols s’allunyen de la dieta mediterrània

Mengen massa carn i brioixeria, i descuren el consum de verdures i llegums

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 27deSetembrede2002

La dieta mediterrània no cala en les noves generacions. En la seva majoria (entorn del 54%), els nens, adolescents i joves espanyols mengen massa carn, embotits, brioixeria i refrescos, i descuren la ingesta de llegums, fruites i verdures. Tres variables influeixen clarament en aquestes tendències: els factors geogràfics, les circumstàncies socioeconòmiques i els estils de vida.

Així ho posa de manifest un estudi presentat ahir com a preludi del V Congrés de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC), inaugurat ahir a Madrid. D’aquesta forma, es revela, per exemple, que en el medi rural i en la zona Centre i Canàries els patrons alimentaris són més desfavorables que a les ciutats i a la regió Nord-oest i Nord. O que els fills de mares amb major nivell educatiu i de família amb nivell socioeconòmic més elevat registren ingestes més adequades de carn, peix i ous.

Família i escola

Els resultats de la recerca van ser presentats pels seus directors, els doctors Lluis Serra, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Las Palmas, i Javier Aranceta, responsable de la Unitat de Nutrició Comunitària de l’Ajuntament de Bilbao i professor de Nutrició de la Universitat de Navarra. El treball de camp es va realitzar entre maig de 1998 i abril de 2000 amb 3.534 nens, adolescents i joves espanyols entre 2 i 24 anys.

En general, l’alimentació quotidiana està desequilibrada i només entorn del 46% observen una dieta que mereix dir-se mediterrània. El doctor Serra, actual president de la SENC, va destacar dues preocupacions fonamentals: el paper de la família “per a ensenyar no sols a menjar, sinó també a cuinar i comprar. S’han perdut moltes tradicions”.

“Quants joves saben avui fregir-se un ou?”. En l’estudi “ha quedat claríssim que els nens que desdejunen sols o veient la televisió presenten un perfil molt pitjor que els que desdejunen en família, i altres estudis l’han comprovat també en el sopar”.

El que ocorre llavors, comenta aquest especialista, és que “només prenen un grup d’aliments, quan en un bon desdejuni han d’estar presents tres: un lacti (no té per què ser llet; pot ser formatge o iogurt), un cereal (pa, galetes o cereal de desdejuni; mai recomanem brioixeria) i fruita (una peça millor que suc)”. Els hàbits de la família influeixen més en la dieta del nen que la dels amics. “I cura amb això, perquè a vegades premiem amb determinats aliments”.

Aquest paper de tutela ha de ser completat a l’escola. Cal no oblidar que una alimentació adequada és la base d’una bona salut en l’edat adulta. I aquí arriba la segona preocupació: els menjadors escolars i, en general, els serveis de restauració. “Hem descobert un important dèficit de peix en examinar els menús. És veritat que alguns peixos són més cars que moltes carns; però també n’hi ha més barats, com el peix blau, sardines i aladrocs, per exemple”. A més, la presència de l’oli d’oliva és anecdòtica. “A penes s’utilitza. Es recorre molt al de blat de moro i en alguns casos hem detectat fins de cotó”, va assenyalar Serra.

Ensinistrar el gust

Evidentment, les franges d’edat porten amb si un canvi en les circumstàncies i una evolució en les actituds. De manera que en l’aspecte nutricional també es madura. Així, l’estudi comprova que les verdures, pràcticament bandejades entre els 10 i els 13 anys, pugen posicions quan es tracta de joves entorn dels 20 anys, que, en canvi, solen arraconar els lactis. El gust també s’ensinistra “” amb l’edat i es tendeix a combinar més aliments.

“S’obliden més de la verdura que de la fruita perquè, respecte a aquest últim grup d’aliments, prenen amb assiduïtat sucs, la qual cosa abans no eren tan habitual. El dèficit en la ingesta de verdures ocorre sobretot en les edats més joves; després es recupera el seu consum. Sempre preval la carn sobre el peix, sobretot perquè aquesta és més còmoda de comprar i preparar”.

Es dóna una circumstància curiosa, i és que als pobles ja no es menja més sa que a les ciutats, com ocorria abans. “Ara es prenen més verdures i hortalisses, més fruita i peix en el mitjà urbà. L’entorn rural només gana en llegums, alcohol i pa”, afirma el doctor Serra.

Consells per a adolescents

Dins de l’àmplia franja d’edat que abasta l’estudi, l’adolescència és una etapa clau pels canvis que porta aparellats. Diàriament, un adolescent hauria de prendre: fruites, verdures i hortalisses (5 racions). Lactis frescos. Cereals (pasta, arròs, pa) i cereals de desdejuni (sense greixos addicionals). Proteïnes: preferentment pescat, carns blanques, llegums i ous (un parell de racions). No abusar dels embotits i utilitzar oli d’oliva de manera majoritària o exclusiva.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions