El congrés mundial d’investigadors citrícoles celebrat recentment a Agadir (el Marroc), que ha reunit a gairebé un miler d’investigadors i tècnics de tot el món especialitzats en aquest cultiu, ha posat de manifest que la biotecnologia s’ha convertit en la forma més moderna de competir en citricultura. Tots els països volen disposar de noves varietats, lliures de malalties i patentades.
“Tots els països de l’avançada mundial en cítrics, com Espanya, els EUA, Israel, el Brasil o Itàlia, estan treballant en la millora genètica dels seus patrons i varietats. I els que poden considerar-se com de segona fila en els aspectes tecnològics, comencen a caminar també en la mateixa direcció”, afirma Luis Navarro, científic de l’Institut Valencià de Recerques Agràries (IVIA). Tots aspiren a comptar amb varietats de mandarines i taronges que siguin millors, més comercials o que abastin major temps de venda o buits de mercat, i a més, que no tinguin llavors, factor número u de qualitat en aquests moments. Al mateix temps es busquen “peus” o patrons de reproducció que siguin més longeus, de creixement més ràpid i resistents a malalties.
En tots dos casos, varietats i “peus”, s’imposa la patent immediata de l’obtingut, d’acord amb el que està imperant en qualsevol altre sector agropecuari, en el qual les companyies particulars o iniciatives oficials que treuen una cosa nova d’interès procuren assegurar-se l’exclusivitat o, almenys, que qui desitgi tenir-les i conrear-les, que pagui royalties (drets d’explotació) per això. En alguns casos ja es funciona amb sistemes de concessions vigilades i pagaments fins per quilo produït.
D’altra banda, un dels objectius preferents de moltes citricultures, fins i tot dels líders en producció (el Brasil i els EUA), és la lluita contra les malalties i poder disposar d’un ventall varietal que estigui lliure de virosi, així com d’un sistema eficient de reproducció de plançons i de certificació de la seva idoneïtat sanitària.
