Imagen: LiNaMon’sEn diversos països de Centreamèrica i Sud-amèrica, un aliment que no falta en la dieta diària és el plàtan mascle, en molts casos com a ingredient d’un dels plats més coneguts, els patacones. Són trossos de plàtan mascle, que s’aixafen, es fregeixen i queden com una espècie de galeta o medalló. Se serveixen tal qual, amanits de salses diverses o farciments amb variats ingredients.
Mos tradicional
Un cop d’ull als receptaris tradicionals de les cuines de diversos països com Colòmbia, Veneçuela, Uruguai, Argentina o Panamà dona idea que hi ha centenars de receptes de patacones diferents, encara que la base és sempre la mateixa. Per elaborar aquesta recepta, els plàtans mascles es tallen en rodanxes gruixudes d’uns tres o quatre centímetres de grossor i es fregeixen en abundant oli ben calent. S’espera uns minuts fins que el plàtan adquireix un to groc-daurat.
Els patacones tenen un certa equivalència nutricional amb les patates fregides
A continuació, es retiren els trossos de plàtan de l’oli, s’escorren i s’aixafen, tros per tros, fins a formar una espècie de galeta, amb “la pataconera”, dues petites taules, disposades una sobre una altra i unides en un costat per un parell de frontisses que permeten el “joc” de trepitjar els trossos de plàtans ja fregits.
Quan estan ben aixafats, les “galetes” que es formen es tornen a tirar a l’oli fins que quedin ben daurades i llistes per servir. Aquesta és la recepta base dels patacones. Si es desitja donar un sabor diferent, els receptaris suggereixen deixar macerar els plàtans tallats i fregits amb all, ceba i herbes aromàtiques o espècies al gust, abans de realitzar la segona fritada.
En els locals on es venen els patacones se solen oferir com si es tractés de dues galetes amb un farciment al mig que es pot triar; amb formatge, pollastre, porc o amb salses diverses (de tomàquet, maionesa, mostassa). La combinació d’ingredients i d’aromes dependrà de l’ús que se li vagi a donar; si van a servir com a saborosa guarnició de carns, peixos o ous; o si es van a oferir com a part del desdejuni o com a aperitiu entre hores. Quan es consumeixen sols, generalment s’acompanyen d’algun amaneixo damunt, com el guacamole.
Aperitiu energètic
Plàtan mascle i oli són els ingredients bàsics d’aquest plat tradicional. La combinació de tots dos dona com resultat un plat energètic i nutritiu. Comparat amb la cuina tradicional espanyola, es pot dir que té certa equivalència nutricional amb les patates fregides.El plàtan mascle, de pell gruixuda i verdosa, i polpa blanca, a diferència del plàtan de canàries (ric en sucres simples) té la particularitat de ser ric en midó (igual que la patata). Aquesta característica explica que no sigui comestible cru -resultaria indigesto- i que s’hagi de cuinar abans de menjar-ho. El tipus d’oli emprat per fregir determinarà la qualitat del greix. Als països llatinoamericans el que més s’usa en cuina és l’oli de blat de moro. A Espanya, no obstant això, el més usat és el d’oliva o el de girasol. En qualsevol cas, el resultat és un aperitiu energètic que aporta una bona dosi de greixos insaturats, reconegudes pel seu saludable paper en la protecció cardiovascular.
Si el farciment és consistent, amb trossos de carn o de formatge, per exemple, els patacones es converteixen en un aperitiu energètic i nutritiu i que pot servir, tant per al vilatà com per al turista, per suportar amb força una dura jornada laboral o com a visitant.
En la llar, pot ser interessant elaborar aquest plat com a substitut de les habituals patates fregides. A més, el plàtan mascle, tallat en rodanxes fines i fregit, amanit amb una mica de sucre o mel, pot servir d’aperitiu saborós, saludable i nutritiu per als esmorzars i els berenars dels més petits de la casa.
L’arribada d’aliments típics d’altres països permet que els consumidors enriqueixin els seus menús. A Espanya, per exemple, des de l’any 2004 s’ha registrat un increment important en l’oferta d’aliments i productes alimentosos d’altres països. Aquest fet ha posat de manifest l’interès de fabricants i distribuïdors per satisfer les necessitats alimentàries de la població immigrant.
De fet, l’any 2007 es va registrar un percentatge menor d’abandó dels consums tradicionals de la població estrangera pel que fa a anys anteriors i un augment del consum de “aliments d’altres països” entre la població local. Resulta comuna trobar en els comprats aliments com el cuscús, la sèmola de blat que és la base del plat que porta el mateix nom típic en la cuina àrab; la yuca, un tubercle habitual en els menús de països llatinoamericans o fruites exòtiques com la papaya, el litchi, el mànec o el rambután, habituals dels mercats asiàtics.