Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pebrots de Padró

D'origen gallec i populars en tot el país, aquests pebrots destaquen per la seva petita grandària i per l'intens sabor picante d'alguns d'ells
Per EROSKI Consumer 2 de juliol de 2007

ImgImagen: WikipediaTal com el seu nom indica, aquesta varietat de pebrots són originaris de Padró, una localitat gallega de la província de la Corunya. En realitat, els primers es van plantar en Herbón (llogaret del municipi de Padró) després que missioners del convent franciscà del poble els importessin d’Amèrica. Amb els anys s’han anat adaptant a la climatologia de la regió, reduint-se en grandària però no en sabor. Avui dia el seu cultiu i el seu consum estan estesos pràcticament per tot el país.

«Pebrots de Padró, uns piquen i uns altres no»

Els pebrots de Padró es recol·lecten, quan encara són petits, durant els mesos de maig i juny. La temporada d’aquesta hortalissa s’estén durant tot l’estiu i fins a finals d’octubre. Per celebrar la seva arribada, el primer dissabte d’agost de cada any s’organitza en Herbón una festa gastronòmica on el pebrot de Padró és l’únic protagonista.

Es caracteritzen per la seva petita grandària, color verd i forma cònica. El seu aspecte més curiós és l’intens sabor picante que presenten només alguns, d’aquí l’aquest «pebrots de Padró, uns piquen i uns altres no». És alguna cosa inapreciable fins que es proven, ja que a la vista no es veuen diferències de grandària, forma ni color. El sabor picante es deu a una substància que s’acumula durant la maduració, la capsaicina. La incertesa de no saber si serà picante o no és la nota d’originalitat d’aquests pebrots.

Amb efecte antioxidant

La incertesa de si picarà o no atorga a aquest antioxidant una nota d’originalitat i diversió quan es consumeix

Els pebrots de Padró tenen un valor nutritiu molt semblant al del pebrot verd. El seu principal component és l’aigua, per la qual cosa la seva aportació calòrica és mínim. No obstant això, si es fregeixen en abundant oli, les calories s’incrementen, no pels pebrots, sinó per l’absorció d’oli. Una vegada fregits es poden col·locar sobre un paper de cuina per eliminar l’excés de greix. Per a una opció més lleugera es poden rostir a la graella, a la planxa o cuinar-los al microones. D’aquesta forma resulten molt apropiats en dietes amb baixa aportació de greixos.

Quan són crus, aquests pebrots són una font excel·lent de vitamina C, però aquesta no és la forma habitual de consumir-los. Fregits o a la planxa perden gran part de la mateixa, ja que és sensible a la calor. Destaca també el seu contingut en provitamina A o beta-caroteno (que l’organisme transforma en vitamina A conforme ho necessita), folatos i vitamina I. Per aquests motius, s’assigna un efecte antioxidant important al pebrot de Padró.

Entre els seus minerals abunden el potassi i el magnesi. El sodi amb prou feines té presència. Per això, les persones que segueixen dietes amb restricció d’aquest mineral poden prendre’ls, encara que hauran de controlar l’addició de sal. El costum d’afegir abundant sal grossa als pebrots de Padró ja cuinats és, de fet, molt habitual.

Es recomana evitar aquesta varietat de pebrots a les persones amb l’estómac delicat ja que, encara que no tots piquen, les probabilitats que algun d’ells ho faci són elevades.