Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pebrots verds

Durant els mesos d'estiu i tardor els pebrots verds estan en el seu millor moment

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 01deJuliolde2004

Nomeni científic i família:

Capsicum
annuum
. El pebrot és el fruit buit d’una planta herbàcia que
rep el seu mateix nom. Pertany a la família de les Solanáceas i en
concret al gènere Capsicum. Entre altres espècies de la seva mateixa
família es troben aliments tan comuns com el tomàquet i l’albergínia.


Temporada i zones de cultiu:

El seu cultiu té lloc en el període que transcorre d’estiu a tardor,
si bé gràcies a la producció en hivernacle estan disponibles
en el mercat durant tot l’any. Avui dia el pebrot es produeix
en la majoria de les regions i països de clima càlid
o temperat del món.


Algunes de les seves varietats

Les varietats de pebrot verd, igual que les de vermell, es classifiquen
en dos grans grups: de sabor dolç o picant.
De les varietats dolces destaca el pebrot dolç Italià, de forma allargada,
fina i de pell verda brillant que es torna vermella conforme madura.
Quant als pebrots verds picants els més populars en nostre
país són: del Padró i de Guernica. El pebrot de Padró
és, tal com el seu nom indica, originari de Padró (Galícia). És de
petita grandària i forma allargada, cònica i lleugerament rugosa
o solcada. Es consumeix verd, fresc i presenta un sabor una miqueta picant encara que
també existeixen varietats dolces. Els pebrots de Guernica es produeixen
i envasen al País Basc. Són fruits petits, de color verd,
estrets i allargats i que es consumeixen sobretot fregits.

Propietats nutritives

El principal component del pebrot verd és a l’aigua seguit de
els hidrats de carboni, la qual cosa fa que sigui una verdura de baixa aportació calòrica.
És bona font de fibra que millora el trànsit intestinal, a més
de posseir un efecte saciante. Igual que la resta de verdures, el seu contingut
proteic és molt baix i a penes aporta greixos. És destacable el seu contingut de provitamina
A (beta-caroteno i criptoxantina, que l’organisme transforma en vitamina A
conforme ho necessita), folatos i de vitamina E. En menor quantitat estan
presents altres vitamines del grup B com la B6, B3, B2 i B1. El seu contingut
en les citades vitamines A i E, converteixen al pebrot verd en una font de
antioxidants, substàncies que cuiden de la nostra salut. La vitamina A és essencial
per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els
ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic. Els folatos
intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la
síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos
del sistema immunològic. Entre els minerals cal destacar la presència
de potassi, estant presents en menor proporció el magnesi, el fòsfor
i el calci. El calci dels pebrots a penes s’assimila en relació
amb els lactis o altres aliments que es consideren bona font d’aquest
mineral. El potassi és un mineral relacionat amb la transmissió del
impuls nerviós, amb l’activitat muscular i que regula el balanç d’aigua
dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament
de l’intestí, nervis i músculs. A més forma part d’ossos
i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. El fòsfor
juga un paper important en la formació d’ossos i dents, a l’igual
que el magnesi i el calci.

Taula de composició (100 g de porció
comestible):

Energia (Kcal)
Proteïnes (g)
Hidrats de carboni (g)
Fibra (g)
Potassi (mg)
Magnesi
(mg)
Folatos (mcg)
Vitamina C
(mg)
Vit. A (mcg.
Eq. retinol)
Vit. E
(mg)
19,3
0,9
3,7
1,4
210
13,5
25
131
67,5
0,8

mcg= micrograms.


Avantatges i inconvenients del seu consum

El pebrot verd, gràcies al seu alt contingut en aigua i sota aportació calòrica,
és un aliment adequat en dietes de control de pes, sempre que no es
elabori amb grans quantitats d’oli. A més, gràcies al seu contingut
de fibra aporta sensació de sacietat després del seu consum i afavoreix el trànsit
intestinal, la qual cosa beneficia en cas de restrenyiment. És un aliment
amb alt contingut en potassi però pobre en sodi, la qual cosa li confereix una suau
acció diürètica que afavoreix l’eliminació de l’excés
de líquids i de toxines de l’organisme.
Les varietats dolces són més adequades per a persones amb estómac
delicat, mentre que les picants solen resultar irritants, a més
de tenir un efecte laxant en aquelles persones propenses a la diarrea.
Els pebrots són aliments a tenir en compte en l’alimentació de la
dona durant l’embaràs gràcies al seu contingut en folatos, ja que aquesta
és una vitamina important a l’hora d’assegurar el correcte desenvolupament del
tub neural del fetus, sobretot en les primeres setmanes de gestació.

Finalment, donat la seva aportació de seleni, vitamina E, provitamina A i de
carotenoides com la capsantina; tots ells compostos d’acció antioxidant,
el consum de pebrots i d’altres aliments bona font d’aquests compostos,
se sap contribueix a reduir el risc de malalties cardiovasculars, degeneratives
i de càncer.

Criteris de qualitat en la compra
i conservació

A l’hora de la compra convé seleccionar els exemplars carnosos,
duros, pesats en proporció a la seva grandària, molt fermes, de color
brillant, pell llisa i llustrosa i mancades de cops o magulladuras. Un altre signe
de frescor a tenir en compte és la seva tija, que ha de ser verda, ferma i cruixent.

Si presenten arrugues o taques significa que han estat emmagatzemats durant
massa temps, la qual cosa provoca una pèrdua de nutrients i de sabor.

Una vegada a casa s’aconsella guardar els pebrots en el frigorífic i
dins d’una bossa de plàstic perforada. D’aquesta manera es poden conserven
fins a 15 dies. Després de rostits i pelats també es poden
conservar congelats.


Manipulació higiènica i preparació

Els pebrots verds es poden consumir tant crus com cuinats.
La forma més saludable de cuinar-los és rostint-los al forn, ja
que fregits poden resultar bastant indigestos a causa de la facilitat amb la
que absorbeixen oli. Una vegada rostits poden utilitzar-se per a l’elaboració
de salses, samfaines, purés o com a acompanyament de carns i peixos.

Una bona manera de consumir els pebrots crus, sempre que aquests siguin tendres,
és afegint-los a les amanides. D’aquesta forma podem aprofitar
al màxim les seves propietats nutritives. En aquest cas convé tallar-los
finament i mastegar-los bé de manera que facilitem la seva digestió. És
important que prèviament s’hagin rentat acuradament, de la mateixa manera que
quan es consumirà qualsevol altre tipus d’hortalissa en cru.
Per a les persones amb estómac delicat, la pell del pebrot pot resultar
indigesta si bé es pot millorar la seva tolerància si es retira abans del seu consum.
Per a això, cal rostir el pebrot i quan la pell comenci a separés, submergir-lo
en aigua freda. Les llavors del pebrot i les seves membranes poden presentar
sabor amarg, per la qual cosa també és preferible retirar-les. Una manera curiosa
d’utilitzar els pebrots verds és preparant amb ells una melmelada que resulta
idònia per a elaborar pastissos o acompanyar a aliments com ara
els formatges.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions