Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els sopars dels més petits

Complement dels menjars del dia per a aconseguir un menú equilibrat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 10deFebrerde2004

Són milers els nens i nenes en edat escolar que utilitzen els serveis
del menjador. Es calcula que els nens espanyols mengen en el col·legi
una mitjana de 165 dies a l’any, per la qual cosa el menjador escolar deu
ser un marc educatiu perquè nens i nenes aprenguin i adquireixin
uns correctes hàbits alimentaris. Cada vegada en més centres,
l’equip responsable del menjador o l’empresa que gestiona l’alimentació
compta amb l’assessorament de dietistes, que dissenyen menús variats,
saludables i equilibrats. A través del menú escolar es tracta
de fomentar el consum dels aliments més nutritius (llegums,
peix, fruites i verdures) basant-se en la freqüència recomanada per a
aconseguir una dieta equilibrada segons l’edat. No
en va, una de les principals finalitats dels menjadors escolars és desenvolupar
hàbits i actituds saludables en l’alumnat; garantir una dieta sana
i equilibrada que afavoreixi la salut, el creixement i el desenvolupament.
Però
l’equilibri dietètic no s’aconsegueix tan sols amb el menjar del dia,
encara que aquesta suposi prop del 35% de l’energia diària que necessiten
els petits. És responsabilitat dels pares i de les mares inculcar
bons hàbits alimentaris que passen per un consum variat d’aliments,
i pel respecte de tots els menjars importants, que inclou desdejuni i sopar.

Què passa amb els sopars
Cada vegada és més freqüent veure als nens en l’esbarjo o a la
sortida del col·legi amb llaminadures i snacks com a base d’esmorzars i berenars.
Aquests productes, carregats de calories i amb molt poc interès nutricional,
resten l’apetit als nens i nenes, la qual cosa es tradueix en menjars
i sopars desequilibrats. En moltes ocasions el sopar queda relegada a un segon
pla, i consisteix tan sols en un got de llet amb cacau i unes galetes, una
simple truita, un tros de pizza o una rodanxa de pernil york. Si est
comportament es repeteix, el nen el va assimilant com una actitud normal,
el que dificulta l’aprenentatge d’uns hàbits alimentaris adequats
a mesura que va creixent.

Com fer els sopars complementaris?
Als nens i nenes que es queden a menjar en el col·legi es els
lliurament una plantilla amb el menú setmanal. Si no és així, es pot
exigir que ho faci al centre o a l’empresa de restauració col·lectiva que gestioni
l’alimentació. D’aquesta manera, els pares i mares coneixen
el que han menjat els seus fills cada dia i poden elaborar un sopar variat,
per a complementar l’aportació d’aliments al llarg del dia, fonamental
per al normal desenvolupament i creixement dels més petits.
L’ideal és que el sopar es compongui de dos plats amb la finalitat que els nens
siguin conscients de la importància d’aquest menjar del dia, i de cobrir
les racions recomanades dels diferents aliments, segons l’edat de
cada nen.

La taula 1 mostra els diferents grups bàsics
d’aliments i la freqüència de consum recomanada per a satisfer els requeriments
diaris d’energia i nutrients en l’edat infantil i juvenil. Planificant
els sopars amb antelació, i tenint en compte les racions aconsellades,
s’aconsegueix d’una manera senzilla i pràctica menús infantils
equilibrats. Dedicar uns minuts a dissenyar els sopars, ajuda a fer-les
més variades i a introduir plats que es tenien oblidats. Basta
amb anotar en una fulla diferents plats que a un se li ocorri dels diferents
aliments.

Per exemple:
– Verdures: cremes de verdures diverses, croquetes d’espinacs i gambes, amanides
variades, truites vegetals (carabassó, albergínia, pebrots, espinacs…)
– Ous: escalfados, truites diverses (xampinyons, bolets, tonyina,
espinacs amb gambes i formatge, pernil i pebrot, farcida de pernil
i formatge, amb palitos de cranc…), etc.
– Peixos: croquetes de lluç, mandonguilles de bacallà, pizza amb tonyina
i anchoillas, pebrots farcits de peix i marisc, truita de tonyina,
truita de bacallà, sopa de peix…

I així amb tots els grups d’aliments, de manera que cada setmana
es puguin fer sopars variats i nutritius.

Taula 1. Freqüència de consum recomanada en alimentació
infantil i juvenil

ELS ALIMENTS
LA FREQÜÈNCIA DE
CONSUM RECOMANADA
· VERDURES I HORTALISSES
Una mica de verdura en cada menjar, i
almenys una ensaladita al dia
· ARRÒS
1 – 3 vegades / setmana
· PASTA (espaguetis,
macarrons, sopa…)
2 – 4 vegades / setmana
· PATATES
3 – 4 vegades / setmana
· LLEGUMS
2 – 3 vegades / setmana
· CARNES
3 – 4 vegades / setmana
· PEIXOS
3 – 4 vegades / setmana
· OUS
3 – 4 vegades / setmana
· FRUITES
2 – 3 al dia
· LLET I DERIVATS
(iogurt, formatge, quallada…)
2 – 3 al dia
· PA
Diari. Una mica de pa en cada menjar


Suggeriments de sopars saborosos i equilibrats

  • Amanida d’enciam i pastanaga rallada.
    Truita de patata, ceba i pebrot verd.
    Pa i fruita o iogurt.
  • Crema de carabassó i patata.
    Llom de lluç a la planxa amb salsa de tomàquet i patates fregides.
    Pa i fruita o iogurt.
  • Sopa d’arròs i verdures.
    Truita de carabassó i formatge.
    Pa i fruita o iogurt.
  • Amanida de tomàquet i formatge fresc.
    Pizza casolana: tomàquet, ofegat de xampinyons, pernil york, tonyina
    en escabetx i formatge.
    Fruita fresca.
  • Sopa de pasta.
    Aparedat de pernil york i formatge a la planxa.
    Pa i fruita o iogurt.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions