Petit i saborós, l’aladroc , o anxova, és un aliment molt complet des del punt de vista nutricional. D’ell s’aprofita gairebé tot, fins i tot les espines, que amaguen un tresor d’allò més nutritiu: el calci. En 100 g d’un aladroc en conserva hi ha 230 mg de calci, gairebé igual que en un got de llet sencera. I, encara que aquest peix té bastants grasses (6 g per cada 100), aquestes són saludables i ajuden a cuidar el cor. No es tracta d’un aliment calòric i aporta gairebé 18 g de proteïnes d’alt valor biològic. Una meravella. A continuació expliquem més bondats de l’anxova i quines precaucions cal tenir en consumir aquest peix blau.
L’aladroc és un peix d’aigua salada que es captura tant en l’oceà Atlàntic com en el mar Mediterrani i es coneix amb diferents noms: bocarte, anxova o chanquetes (en el cas dels més pequeñines). Ara, en els mesos de calor, és quan estan al seu millor moment: la seva carn concentra el nivell més alt de greix i, per tant, resulta més saborosa. Però no es tracta de qualsevol greix, sinó d’omega 3. Aquest àcid gras ajuda a mantenir sota control els nivells de colesterol i de triglicèrids i és molt beneficiós per a les persones amb problemes cardiovasculars, perquè prevé la formació de trombes. En altres paraules: és un greix saludable.
Estem davant un aliment molt sa, que ens aporta proteïnes, vitamines i greix bon. Però, a més, els aladrocs tenen altres dues qualitats importants. La primera està en la seva grandària i la segona, en les seves espines:
- En ser petits, concentren menys quantitats de mercuri que uns altrespeixos blaus. Això resulta especialment interessant per elsnens i les dones embarassades, els qui poden beneficiar-se dela seva riquesa sense exposar-se a nivells excessius d’un metall pesat,que interfereix en el desenvolupament.
- D’altra banda, l’aladroc és molt ric en calci. Tant com la llet! Quan ho mengem sencer (per exemple, en conserva) aprofitem tot el mineral que esamaga en les seves espines: en 100 g d’anxoves hi ha gairebé tant calci com en un got de 200 ml.
Precaució amb l’anisakis
Els aladrocs es poden consumir de moltes maneres: en escabetx, fregits, en conserva, al pilpil… També tenen cabuda en les gildas, unaamanida amb tomàquet i formatge fresc o en un paté casolà per untar.Ara bé, algunes tècniques culinàries són més perillosesque unes altres, i els aladrocs en vinagre, tan benvolguts, encapçalen aquesta llista de riscos.
Convé prendre precaucions perquè elpeix està cru. I l’aladroc, igual quealtres espècies, pot contenir anisakis, unparàsit que solament s’elimina amb la cocció (perdamunt dels 60 ºC) o amb la congelació (persota els -20 ºC). Els estudis més recentsapunten al fet que cada any es registren uns 8.000casos d’anisakiosis; una xifra que ens col·locaentre els països més afectats del món ique, no obstant això, resulta difícil reduir. En lacongelació i la cocció està la clau.
