Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Enquestes dietètiques per saber com mengem

Descriure amb precisió el patró d'alimentació d'un individu o d'una població és imprescindible per a un posterior consell dietètic o recomanació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 22deOctubrede2010

Quantificar i detallar amb precisió un consum particular d’aliments, en ocasions, és una tasca difícil. Malgrat això, abans de qualsevol intervenció nutricional tant en el plànol individual com a poblacional, cal conèixer i ponderar la situació de partida. Així s’encertarà amb les pautes i mesures dietètiques posteriors. Els diferents tipus d’enquestes per descriure un determinat patró alimentós són eines amb característiques particulars, cadascuna amb els seus avantatges, però també amb certs inconvenients. L’elecció correcta del model d’enquesta facilitarà el consell o intervenció nutricional posterior. La metodologia de cadascuna d’elles difereix en el període de temps que abasten, en el tipus d’informació obtinguda (quantitativa o qualitativa) i en el seu caràcter prospectiu o retrospectiu, entre altres factors. De la mateixa manera, el fet de completar un determinat qüestionari pot requerir la labor d’un enquestador experimentat amb coneixements sobre dietètica i nutrició que sàpiga, d’una banda, plantejar de forma adequada les preguntes i, per un altre, extreure una informació vàlida davant possibles respostes ambigües o que es presten a interpretació.

Patrons dietètics amb diferent nivell d’agregació

La utilitat de la informació sobre el consum alimentari respon a diferents necessitats. Ja sigui per l’interès a conèixer la disponibilitat d’aliments d’un país i establir posteriors polítiques (alimentàries, agràries, d’importació, etc.) o per la necessitat d’oferir consell en l’àmbit de la consulta clínica, la informació alimentària referida a una població respon a tres nivells generals, en funció del seu grau d’agregació:

Nivell nacional. Per conèixer la disponibilitat d’aliments d’un determinat país, és habitual recórrer a les fulles de balanç. En elles es recull la informació referida al consum per càpita dels diferents aliments quantificats en quilograms, g o litres. La xifra corresponent a cada aliment s’obté de dividir el consum total del mateix entre la població nacional. En general, cada país publica les seves dades de forma periòdica a través d’organismes nacionals dependents de l’Administració. En el cas d’Espanya, aquesta informació està disponible a la pàgina web de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i en la del Ministeri de Medi ambient, Mitjà Rural i Marí. De la mateixa manera, institucions supranacionals com l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) recopilen la informació concernent a diferents països.

Nivell familiar. Mitjançant el denominat registre familiar es comptabilitzen els aliments adquirits, produïts o que es regalen en una llar durant un temps, amb freqüència, d’una setmana. Aquest període permet estimar el consum d’una família. Igual que en el cas anterior, la pàgina web de l’INE disposa d’aquestes dades i poden consultar-se.

Nivell individual. Conegudes en el seu conjunt com a enquestes dietètiques o nutricionals, les eines per al mesurament de la ingesta d’un individu són variades. Tant en clínica com en epidemiologia es manegen, sobretot, el recordatori de 24 hores, el diari dietètic, el qüestionari de freqüència de consum i la història dietètica.

Diferents enquestes dietètiques

En el recordatori de 24 hores se sol·licita al pacient que recordi amb detall tot l’ingerit el dia anterior, tant aliments com a begudes. És un tipus d’enquesta retrospectiva i, per tant, no es condiciona el consum d’aliments ja que, en principi, aquest es va realitzar sense que el pacient se sentís observat. És necessari que l’enquestador faciliti al pacient la capacitat de recordar tota ingesta d’aliments, per petita que sigui. Com a gran inconvenient, destaca que el dia recordat no té per què coincidir amb el patró habitual de consum d’aliments de la persona. No obstant això, diversos recordatoris de 24 hores seriats o repetits en el temps poden donar una bona idea del mateix.

El diari dietètic, a diferència de l’anterior, és un qüestionari prospectiu en el qual per endavant i en absència de l’entrevistador se sol·licita al pacient que anoti tots els aliments que menja en un període de temps establert. Són freqüents els diaris de tres dies, una setmana i, fins i tot, mensuals. Amb posterioritat, l’enquestador analitzarà els continguts del diari. Com a desavantatge destaca que el pacient ha de saber expressar-se per escrit i, a més, el seu consum pot estar condicionat pel fet de saber que s’analitzarà. El diari dietètic o diari dels aliments requereix també una quantitat de temps important per part del professional encarregat de processar les dades.

El qüestionari de freqüència de consum d’aliments és una enquesta molt vàlida per conèixer el patró de consum d’un individu. Per a això, l’enquestador ha de preguntar amb quina freqüència s’ingereix cada aliment d’una sèrie de grups determinats. Es demana explicar si es realitza un consum diari, setmanal o mensual i les vegades que es menja en aquests períodes, o si ben no es consumeix l’aliment concret o es fa de forma anecdòtica. Aquest qüestionari no serveix, no obstant això, per quantificar les racions o porcions consumides i requereix una col·laboració activa de l’enquestat, en apel·lar a la seva memòria en un passat més o menys remot.

La història dietètica és l’eina d’elecció per antonomàsia, ja que reuneix diverses de les enquestes ja esmentades: un o més recordatoris de 24 hores, diari dietètic i qüestionari de freqüència de consum. D’aquesta manera, les manques d’un o un altre mètode se supleixen amb la resta. Ara bé, requereix més temps i dedicació, així com un professional sanitari centrat en aquesta labor. L’idoni és que sigui un dietista-nutricionista.

Altres qüestionaris. Una altra modalitat que també resulta útil és el qüestionari d’hàbits dietètics. A partir de preguntes tancades del tipus multirespuesta, incideix en determinats aspectes claus en relació als costums alimentosos. Les diferents respostes faciliten, en el seu conjunt, una idea de quins són els principals aspectes que s’han de millorar en l’alimentació. Un altre qüestionari interessant analitza les preferències i aversions. El professional pregunta al pacient sobre els aliments que més li agraden i menys li agraden, de manera que permet adaptar el consell a les preferències personals, detectar absències de grups d’aliments claus, etc.

Obtenció de la informació
L’entrevista personal és, a priori, la forma idònia d’obtenir la informació referida als hàbits alimentaris d’una persona. Un enquestador ben format sap llegir entre línies, pot ajudar a la memòria de l’enquestat i, a més, pot replantejar, ampliar i reformular les preguntes per adaptar-se a cada pacient en funció de les seves circumstàncies, edat, nivell de cultura general, etc. No obstant això, el caràcter de l’entrevistador pot condicionar les respostes de l’enquestat en sentir-se intimidat o avergonyit per un determinat comportament.

Altres mètodes per realitzar enquestes que eviten aquests possibles inconvenients i que tenen un menor cost, quant a recursos humans, són els qüestionaris autoadministrados. Bé per correu o a través d’un espai virtual (Internet), sondegen aspectes referits al consum d’aliments dels usuaris. Una altra metodologia consisteix a realitzar una enquesta telefònica, de manera que encara que també es requereix d’un enquestador, l’anonimat millora alguns dels inconvenients de l’entrevista personal, si ben no permet allargar massa el temps dedicat a l’enquesta.

EL PROFESSIONAL I LA SEVA EINA

Img medico paciente1 art

De la mateixa manera que una clau anglesa pot identificar al professional de la mecànica i un fonendoscopi al de la medicina, les enquestes dietètiques són una eina l’aplicació de la qual identifica, o hauria de, als professionals de la nutrició i la dietètica, els dietistes-nutricionistes. Emmarcats com a professionals sanitaris en la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (Llei 44/2003, de 21 de novembre), els Graduats Universitaris en Nutrició Humana i Dietètica desenvolupen activitats orientades a l’alimentació de la persona o grups, adequades a les necessitats fisiològiques i, si escau, patològiques de les mateixes. Sempre d’acord amb els principis de prevenció i salut pública.

Per els qui realitzen la seva labor en el marc de la clínica o de la salut pública, el desenvolupament i correcta aplicació de noves eines relacionades amb l’obtenció d’informació nutricional és crucial en l’acompliment del seu treball.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions