La fortificació amb àcid fólico de les farines o els pans és obligatòria a diversos països com a mètode eficaç per a la prevenció d’anomalies o defectes del tub neural (espina bífida, anencefalia i encefalocele) durant la gestació. S’han detectat clares evidències entre el consum adequat d’àcid fólico abans de la concepció i durant els primers mesos d’embaràs i la prevenció d’aquests trastorns. Ara, científics de l’Institut de Recerca dels Aliments (Institute of Food Research) del Regne Unit estudien les seves conseqüències.
L’àcid fólico és la forma sintètica del folato, vitamina hidrosoluble del grup B abundant en vegetals de fulla, llegums, fruita seca i principalment en el fetge. A l’octubre de 2007, el “British Journal of Nutrition” es va fer ressò de la recerca duta a terme per científics de l’Institut de Recerca dels Aliments (IFR, en les seves sigles angleses) del Regne Unit. Aquests científics han posat en relleu les possibles conseqüències de la fortificació dels aliments amb àcid fólico a causa del nou procés d’absorció i metabolización identificat respecte a la forma sintètica de la vitamina en l’organisme.
Enriquiment qüestionat
Una nova recerca suggereix que l’àcid fólico es metaboliza en el fetge i no en l’intestí com succeeix amb els folatos
Des de la dècada de 1980, s’atén al coneixement que l’àcid fólico es metaboliza en l’intestí prim de manera similar als folatos, la forma natural de la vitamina B9 present en els aliments. Es té la seguretat que els folatos són absorbits en les cèl·lules de la part superior de l’intestí prim i metabolitzats a àcid 5-metiltetrahidrofólico, un metabòlit actiu d’aquesta vitamina. A partir d’aquesta informació, es va establir per consens que l’àcid fólico, la forma sintètica, seguia la mateixa ruta metabòlica. Aquest consens garantia la seguretat de la fortificació dels aliments amb àcid fólico.
Des de llavors, els governs de diversos països (EUA, Canadà, Xile, Regne Unit, entre uns altres) han fet obligatòria la fortificació de la farina amb àcid fólico, com a principal ingredient emprat en varietat d’aliments de consum quotidià com el pa, les galetes i els cereals de desdejuni. Sense anar més lluny, al maig de 2007, la Food Standard Agency britànica (FSA, en les seves sigles angleses), va acordar la fortificació obligatòria de la farina o del pa com a mètode eficaç per prevenir trastorns derivats de la deficiència dietètica de folatos i reduir el nombre de bebès nascuts amb defectes del tub neural.
No obstant això, i abans d’establir com a obligatòria la fortificació de la farina amb àcid fólico i determinar les dosis mínimes i màximes, el Comitè Científic Assessor de Nutrició (SACN) està pendent d’examinar -entre finals de 2008 i principis de 2009-, els resultats de diversos assajos sobre l’efecte de l’àcid fólico i el risc d’alguns tipus de càncer.
En aquest sentit, la novetat en la recerca és que científics de l’Institut de Recerca d’Aliments del Regne Unit suggereixen que l’àcid fólico es metaboliza en el fetge, i no en l’intestí com succeeix amb els folatos. Aquesta nova evidència crea la necessitat de dur a terme més recerques donada la capacitat limitada del fetge per metabolizar l’àcid fólico, i el risc per a la salut de determinats grups de població que pot implicar un excés en l’organisme d’àcid fólico no metabolitzat.
El perill de l’excés
L’àcid fólico usat tant en medicaments com en la fortificació d’aliments està en forma de pteroilmonoglutamato (PGA), una forma sintètica inexistent en la naturalesa. L’organisme transforma aquest compost, el PGA, en àcid 5-metiltetrahidrofolato. Sembla ser que aquest procés de transformació del compost sintètic es desenvolupa primerament en el fetge, i l’òrgan se satura amb dosi de 0,4 mg (400 micrograms). Aquesta és la dosi màxima recomanada per prendre en forma de suplement a les dones que tinguin previst quedar-se embarassades.
El consum habitual de dosis més altes podria superar la capacitat metabòlica del fetge, amb la consegüent acumulació plasmàtica d’àcid fólico sintètic no metabolitzat, la qual cosa podria causar diversos problemes de salut. En aquest sentit, diversos estudis han confirmat que l’àcid fólico no metabolitzat accelera la deterioració cognitiva en les persones ancianes amb baixos nivells de vitamina B12. Les persones majors tenen un risc major de desenvolupar anèmia perniciosa per deficiència de B12 perquè tenen limitada la capacitat per absorbir aquesta vitamina dels aliments.
Estudis recents en humans també suggereixen (encara que es precisen més estudis) que l’administració de dosis elevades d’àcid fólico, bé en forma de suplements o per mitjà d’aliments fortificats, pot promoure la progressió de càncer d’intestí (ja iniciat, encara que no necessàriament diagnosticat), corroborant observacions anteriors en animals i en estudis in vitro. Els investigadors també inclouen en els grups de risc de les conseqüències de la saturació hepàtica a persones en tractament per a la leucèmia i l’artritis, i dones amb embarassos ectópicos (embarassos que es produeixen fora del lloc natural).
Adequar la dosi
S’estima que en dosis molt altes, superiors als 1.000-2.000 micrograms, la ingesta d’àcid fólico pot desencadenar el mateix tipus símptomes pels quals s’utilitza habitualment com a preventiu. Aquests símptomes inclouen trastorns nerviosos com a insomni, malestar, irritabilitat, així com disfunció intestinal. D’acord a aquestes raons, l’Institut de Medicina de l’Acadèmia Nacional de Ciències d’EUA va fixar ja en 1998 el «límit màxim tolerable» en 1.000 micrograms (mcg) d’àcid fólico per als homes i les dones majors de 19 anys. Aquesta dosi s’aplica a l’àcid fólico sintètic empleat en els suplements farmacològics i en els aliments fortificats.L’estratègia d’enriquir de manera massiva els aliments en àcid fólico té el problema que tota la població quedaria exposada al consum d’aliments fortificats. En moltes persones, sobretot majors, es podria emmascarar una anèmia perniciosa, augmentant el risc de desenvolupament d’una malaltia neurològica irreversible per deficiència de vitamina B12. A més, existeix una interacció nutricional entre l’àcid fólico i el zinc, per la qual cosa l’excés d’àcid fólico pot afectar a la correcta absorció de dita mineral.
Per tant, la decisió relativa a la fortificació dels aliments amb àcid fólico haurà de tenir en compte no només els efectes beneficiosos reconeguts, sinó també els possibles efectes adversos. Així mateix s’haurà d’establir amb garantia la dosi segura per aconseguir l’efecte saludable perseguit, ja que l’excés podria ocasionar conseqüències greus en moltes generacions.
Imagen: Patrick LeducLa dosi d’àcid fólico per prendre durant l’embaràs en forma de suplement que es coneix com a segura i eficaç és la de 400 micrograms. És la quantitat que recomana la classe mèdica a tota dona que tingui intenció de quedar-se embarassada. El recomanable és començar a prendre el suplement almenys tres mesos abans de l’embaràs, i com a mínim durant les 12 primeres setmanes de gestació.
No obstant això, sembla ser que al nostre país, les dones que es plantegen l’embaràs prenen suplements d’àcid fólico a destemps i en quantitats superiors a les recomanades. Aquestes són les conclusions que es desprenen d’un recent estudi nacional en el qual van participar 16.761 mares de nounats sense defectes congènits, de la base de dades de l’Estudi Col·laboratiu Español de Malformacions Congènites, Centre de Recerca sobre Anomalies Congènites (CIAC-ECEMC) (Institut de Salut Carlos III).
En el període 2003-2004 es va constatar que tan sol el 17,37% de les dones va prendre suplement d’àcid fólico abans de l’embaràs, i l’11,50% no ho va prendre mai. A més, de les dones que van prendre suplement, més del 70% va ingerir dosi de 4 mil·ligrams o més (10 vegades superior al recomanat), i fins i tot es va observar que un percentatge important de dones va prendre dosis mitjanes diàries entre 12,5 i 20 vegades superiors a la recomanada de 0,4 mil·ligrams diaris.
