Moltes proteïnes, pocs carbohidrats i massa greixos de mala qualitat. Així podrien resumir-se les eleccions alimentàries de bona part dels espanyols, segons les dades que aporta l’AESAN. La primera enquesta nacional d’ingesta dietètica, realitzada per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, posa en evidència que nostra ingesta de calories i nutrients s’allunya sovint dels valors i quantitats recomanats. A partir d’aquestes dades, el següent article valora quin és la ingesta nutricional dels espanyols, ressalta els principals excessos i dèficits de la nostra alimentació i proposa consells pràctics per corregir-los.
En una enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística, el 70% dels espanyols va respondre que el seu estat de salut era “bé” o “molt bo”. No obstant això, sis de cada deu van prendre un fàrmac en les dues setmanes prèvies a aquesta enquesta. La percepció personal no sempre és encertada. De la mateixa forma, és possible afirmar que davant preguntes com “t’alimentes de forma equilibrada?” o “menges una mica de tot?”, la majoria de la població respondria que sí. No obstant això, la ingesta de calories i nutrients s’allunya amb freqüència de les recomanacions nutricionals.
Les dades de la primera enquesta nacional d’ingesta dietètica, que va realitzar en 2011 l’AESAN, apunten que les nostres decisions alimentàries encara han de millorar, ja que ens excedim amb certs aliments, al mateix temps que mengem poc d’uns altres. En concret, ingerim moltes proteïnes, pocs carbohidrats i massa greixos de mala qualitat.
Massa proteïnes a costa dels hidrats de carboni
Les 2.500 kcal que consumeixen els homes i les 2.000 kcal de les dones procedeixen d’hidrats de carboni, proteïnes i grasses, els nutrients que aporten energia. No obstant això, cadascun d’ells hauria de suposar una proporció diferent i mantenir un equilibri que, segons l’enquesta de l’AESAN, no es compleix.
El consum de proteïnes ascendeix al doble del recomanat
Els hidrats de carboni, que segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària haurien de proporcionar entre un 45% i un 60% de les calories diàries consumides, solament arriben al 40% en l’alimentació dels espanyols. Aquest dèficit s’explica per l’excés en el consum de proteïnes (i de greixos), que en lloc de ser de 54 grams al dia en els homes i de 41 grams al dia en les dones, és de 109 grams diaris per a ells i 88 grams diaris per a elles, és a dir, el doble del recomanat.
I per què aquest excés de proteïna? Perquè la primera font de calories de la nostra dieta són les carns i els seus derivats que, a més d’energia (i grasses), també aporten moltes proteïnes. De fet, més del 60% de les proteïnes que consumim procedeixen d’aliments d’origen animal (carn, peixos i ous). La proposta per millorar aquest desequilibri és augmentar el consum d’aliments rics en hidrats de carboni i disminuir el de proteïnes, especialment, si són d’origen animal. En definitiva, més pa, pasta i arròs (de preferència integrals), més llegums i menys carns i derivats.
Molt greix i de mala qualitat
El consum excessiu de greix és un altre punt feble de la nostra alimentació: del 30%-35% recomanat, es passa a una realitat on el 42% de les calories ingerides cada dia procedeix de greixos. Però fins i tot més important que la quantitat d’aquest nutrient, és la seva qualitat, és a dir, el tipus de greix. I és que aquest excés es deu a la desproporció amb els denominats greixos saturats. Aquestes són promotores de malalties cardiovasculars i altres dolències, per la qual cosa no haurien de superar el 10% del consum energètic diari, alguna cosa que compleix menys del 5% de la població enquestada.
Els productes cárnicos, seguits d’a prop pels làctics, són la principal font de greixos saturats, per la qual cosa, una vegada més, la moderació en el consum de carns i la preferència per les varietats magres i els làctics descremats contribuiran a una millor adequació nutricional. Respecte a l’aportació de greixos poliinsaturadas i monoinsaturadas, amb un paper més positiu per a la salut, haurien de figurar amb un percentatge aproximat entre un 5% i un 20%, respectivament. En aquest cas, la realitat s’apropa bastant a les recomanacions, gràcies al consum d’oli d’oliva (font de greixos monoinsaturadas) i peixos (font de greixos poliinsaturadas) que es realitza al nostre país.
Com millorar la nostra alimentació
És previsible que d’aquí a uns anys es realitzi una altra enquesta de característiques similars i que permeti comprovar l’evolució del consum de la població. Múltiples campanyes i projectes de nutrició comunitària i salut pública tracten de reduir els índexs d’obesitat i altres dolències associades a l’actual consum alimentari, per la qual cosa les dades procedents d’enquestes permeten avaluar l’eficàcia i eficiència d’aquestes estratègies.
Els consells per millorar la nostra alimentació (i les dades de l’enquesta de 2011) es resumeixen en els següents punts:
- Consumir cinc racions diàries de fruites i hortalisses.
- Incorporar en l’alimentació diària pa, pasta i/o arròs integrals.
- Menjar llegums i fruita seca diverses vegades a la setmana.
- Reduir la ingesta de carn i derivats.
- Escollir els làctics descremats.
