Quan fem la compra ens trobem amb una enorme varietat de productes, així que no disposem de temps per a observar cadascun d’ells amb detall. Per això les decisions que prenem solen ser molt ràpides i poc meditades, de manera que ens guiem més per les emocions que per motius racionals. Les empreses ho saben bé i per això moltes utilitzen recursos per a treure profit d’això. Per aquest motiu, a més d’aprendre a llegir les etiquetes per a saber el que comprem, també sigui important saber reconèixer quins són els elements de l’envàs que ens poden despistar. Te’ls vam mostrar en aquest article.
El disseny de l’envàs
Pot influir en la nostra elecció de compra. L’exemple més clar el trobem en els productes destinats al públic infantil: cereals de desdejuni, galetes, batuts… En ells es mostren habitualment personatges infantils que serveixen com a reclam, de manera que el contingut de l’envàs deixa de ser rellevant.
Quan es tracta de públic adult, el disseny també té una enorme importància, ja que pot fer que, de manera més o menys inconscient, atribuïm al producte unes característiques concretes. Podem trobar un exemple en el color de l’envàs: si és blau celeste interpretarem que és light o “lleuger”, si és verd ho percebrem com a “respectuós amb el medi ambient”. També es juga amb la tipografia (per exemple, en productes light s’utilitzen tipografies manuscrites i de traç fi) i amb les imatges (solen emprar-se siluetes de cors o imatges de persones practicant esport per a donar l’aparença de “saludable”).
Reclams que no signifiquen res
En els envasos dels aliments és molt freqüent l’ús de determinades paraules i reclams que en realitat no signifiquen res perquè no estan definits en la legislació. Avui dia, els més habituals són els que ens porten a percebre l’aliment des d’una perspectiva romàntica, transmetent una imatge idealitzada de l’alimentació, associada sobretot a conceptes com a “casolà”, “tradicional”, “de poble”, “recepta de l’àvia” i, sobretot, “natural”.
En molts productes també s’utilitza el terme “artesà” o “artesanal”, que sí que està definit en la legislació, però només per a certs aliments; per exemple, per al pa. En qualsevol cas, a vegades s’usen estratègies per a transmetre la mateixa idea sense incomplir la legislació.
Els productes “sense”
En els últims anys s’ha estès l’ús de reclams que destaquen l’absència d’algun ingredient o nutrient. Entre els més freqüents:
- Sense sucres afegits. Significa que al producte no se li han afegit sucres durant la seva fabricació. Tanmateix, això no vol dir necessàriament que sigui saludable.
- Sense additius. En general, aquest missatge va associat al terme “natural” i pot transmetre la idea que els additius són substàncies perilloses. En veritat, són compostos segurs amb orígens i característiques molt diferents. S’empren per a aconseguir diferents funcions, com millorar la conservació, la seguretat, el color… Això sí, no influeixen sobre les característiques nutricionals: un producte pot ser saludable i tenir additius (una conserva de cigrons) i no tenir-los i ser poc interessant (galetes).
- Sense antibiòtics/sense pesticides. Són reclams que es veuen cada vegada amb més freqüència. En realitat, no es poden expressar així, perquè donarien a entendre que els productes que no indiquen aquests missatges sí que contenen antibiòtics o pesticides. El que es fa és introduir un matís: animals criats sense antibiòtics o vegetals sense residus detectables de pesticides. El primer significa que els animals no han rebut aquests medicaments durant la seva criança perquè no ho han requerit (no han emmalaltit), mentre que el segon significa que l’anàlisi no ha trobat quantitats detectables de pesticides (la legislació permet la presència de petites quantitats dins d’uns límits segurs).
- Sense organismes modificats genèticament/transgènics. És una informació irrellevant perquè quan l’aliment conté aquest tipus d’ingredients ha d’indicar-lo de manera expressa. A Europa a penes s’utilitzen, a pesar que el seu consum és segur.
- Sense gluten/sense lactosa. L’obligatori és informar de la seva presència, no de la seva absència. Només es pot informar de la seva absència en productes en els quals té sentit que aquestes substàncies puguin estar presents, per a advertir a les persones que pateixen trastorns a aquests compostos. Per exemple, no ha d’indicar-se “sense gluten” en un envàs de llet perquè cap llet conté aquest compost.
Declaracions nutricionals i de salut
Són de caràcter voluntari, però quan s’utilitzen, han de complir els requisits que exigeix la legislació. Per exemple, per a poder indicar “font de magnesi” en un producte, aquest ha d’aportar almenys un 15% de la ingesta diària de referència.
En el cas de les declaracions de salut (per exemple, “ajuda als teus defenses”), per a poder incloure-les han d’haver estat aprovades per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Ara bé, aquest tipus de declaracions no es refereixen al producte en si, sinó a nutrients concrets; per exemple, no es refereixen a un iogurt, sinó a la vitamina B6 que el fabricant afegeix. A més, això no significa que aquest iogurt aporti beneficis extraordinaris, sinó que el nostre organisme necessita aquesta vitamina B6 per a funcionar adequadament. Es tracta, a més, d’un nutrient que trobem habitualment en una dieta equilibrada.
