La possibilitat de menjar amb mesura els aliments preferits, en general calòrics, pot ajudar a seguir una dieta d’adelgazamiento. Les preferències alimentàries i el valor de reforç, és a dir, la motivació que es té per obtenir els aliments més desitjats, són dos factors determinants en el control i augment de l’obesitat .
Imagen: kennyConèixer les diferents fórmules per disminuir el valor de reforç dels aliments poc saludables és determinant per perdre pes de manera controlada o, almenys, per no recuperar els quilos que s’han baixat. Diversos estudis analitzen les conseqüències de menjar una porció de l’aliment preferit durant diverses setmanes consecutives. Investiguen si aquest fet afecta al seu valor de reforç, és a dir, si es manté, disminueix o augmenta la seva apetència. És un aspecte rellevant per al control de l’apetit i de l’ansietat per menjar el que més agrada, dues sensacions que experimenten algunes persones en seguir una dieta d’adelgazamiento.
Valor de reforç
Per a certes persones, les llaminadures són una temptació difícil de resistir. Les mengen tots els dies. A unes altres els ocorre el mateix amb una pastilla de xocolata, que ingereixen sempre havent dinat, com si fos un ritual. Hi ha els qui confessen una afició desmesurada per les pipes o altre fruita seca i no se senten satisfetes si no els mengen diàriament. Quan la porció que s’ingereix és petita, la quantitat no té gran transcendència. El problema sorgeix quan el pensament de no poder menjar aquests productes sempre que es desitja genera ansietat, un estat que es repeteix de manera habitual quan se segueix una dieta.La clau està a diferenciar entre privació total i moderació en el consum
Posar límits estrictes en la ingesta dels aliments més desitjats pot ser contraproduent, encara que no és una pauta de conducta igual per a totes les persones que fan dieta. La clau està a diferenciar entre privació total i moderació en el consum.
Els psicòlegs adverteixen que la privació pot augmentar el valor de reforç d’un comportament. Per analogia, la privació de l’aliment preferit és una condició que pot incrementar el valor de reforç per aconseguir-ho i, al seu torn, generar més ansietat. En general, la sacietat de resposta redueix el valor de reforç d’un comportament, igual que la sacietat d’un aliment disminueix la motivació per consumir una quantitat major.
En un assaig realitzat des de la Divisió de Medicina Conductual del Departament de Pediatria, a la Universitat de Buffalo (Nova York), publicat en 2008, es va analitzar el valor de reforç cap als aliments preferits. L’equip mèdic va oferir a un grup de persones amb un pes normal la possibilitat de menjar la seva snack favorit cada dia durant dues setmanes. Els participants van sentir que l’aperitiu, tan desitjat en un primer moment, perdia interès de manera progressiva. Els agradava menys i mostraven menys satisfacció en menjar-ho.
Preferències poc sanes
El mateix equip mèdic va fer públic el passat mes d’agost altre assaig amb característiques similars. Aquesta vegada, va analitzar també el comportament d’un grup de persones obeses. El propòsit de l’estudi, publicat en “American Journal of Clinical Nutrition”, va ser examinar les conseqüències en el valor de reforç de diferents grandàries de snacks. L’equip va demanar a 31 persones obeses i 27 no obeses que classifiquessin una sèrie d’aliments rics en caloria (patates fregides, caramels, galetes, gelats i altres aperitius dolços i salats), segons les seves preferències personals i la seva freqüència de consum.Els experts van comprovar el valor de reforç de cadascuna de les persones voluntàries cap al seu aliment preferit: se’ls convidava a superar proves per obtenir punts i guanyar, mitjançant el joc, aquest aliment.
A cada persona se li va donar la possibilitat d’ingerir 300 calories diàries del snack triat durant dues setmanes, 100 calories diàries o cap. Aquestes pautes tractaven de reflectir normes de comportament conegudes. “Si un individu treballa per una porció de pizza com recompensa i la grandària de la porció es redueix a la meitat, duplicarà l’esforç que està disposat a fer per mantenir la mateixa quantitat de pizza”, assegura l’estudi “Food Reinforcement and Eating: A Multilevel Analysis”.
En analitzar els resultats es va comprovar que totes les participants, obeses i no obeses, perdien interès després de consumir 300 calories diàries durant dues setmanes. Quant al valor de reforç, es va perdre entre les dones no obeses, però va augmentar entre les obeses, els qui, amb desgana, s’esforçaven encara per aconseguir-ho. A les dones que van consumir 100 calories diàries, el snack els va deixar de venir de gust, però no va afectar al seu valor de reforç: ni va augmentar, ni es va reduir.
Aquests resultats suggereixen que les dones obeses i els qui no ho són responen de manera diferent a la ingesta diària dels aliments desitjats. Aquest mecanisme potser no sigui viable per reduir el reforç dels aliments preferits en els qui sofreixen obesitat. No obstant això, com demostren altres recerques, els pot servir per reduir l’ansietat per menjar més quantitat i aconseguir un millor seguiment de la dieta d’adelgazamiento.
Diverses recerques en neurobiología mostren la imatge del cervell que controla la conducta alimentària humana com una xarxa de neurones que inclou parts de l’escorça cerebral, l’hipotàlem, el tàlem i el sistema límbico. Aquesta xarxa connecta les regions del cervell que dominen la percepció de les sensacions i dels sabors (l’escorça), amb les quals influeixen en el reforç del valor dels aliments (el sistema límbico) i les que regulen l’apetit, el pes corporal i el balanç energètic (el tàlem i l’hipotàlem).
La simple acció de menjar, o tan sols pensar en el menjar, activa l’alliberament en unes neurones de neurotransmisores, missatgers químics de l’organisme, relacionats amb experiències agradables. Un d’aquests neurotransmisores és la dopamina, considerada el principal neurotransmissor involucrat en el valor de reforç dels aliments, encara que els mecanismes d’acció encara es discuteixen.
Se sap també que el sucre i, per tant, els aliments ensucrats i dolços, tenen efectes fisiològics positius, com la sensació de plaure que s’experimenta en menjar-los, ja que augmenta la concentració de dopamina.
