Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Es pot emportar una dieta saludable amb el salari mínim?

Hi ha aliments bàsics que no poden faltar en un menú que es concebi com equilibrat i saludable
Per maitezudaire 25 de febrer de 2011
Img carrito vacio listp
Imagen: Polycart

Quatre milions i mig de treballadors guanyen menys de 1.218 euros al mes, segons les dades més recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La xifra -que no contempla als autònoms ni, per descomptat, als aturats- representa a gairebé 2 de cada 10 assalariats del país. D’ells, el 44% gana menys de mil euros mensuals i un 6% percep el salari mínim: 641 euros al mes. És possible portar una dieta saludable amb aquest pressupost quan, a més, cal fer front a altres despeses? Manutenció, subministraments domèstics, hipoteca (o lloguer)… i una crisi que ha elevat la taxa de l’atur al 25% i dibuixa l’alarmant escenari en el qual cada vegada hi ha menys llars on totes les persones treballen. Durant 2012, més de mig milió de famílies han vist com un dels seus membres es quedava sense ocupació. Es pot menjar bé en temps de crisi si l’ingrés mensual no supera els 650 euros al mes? El següent reportatge intenta respondre a aquesta pregunta.

Els aliments bàsics d’un menú sa i econòmic

Fruites, hortalisses i peixos són aliments frescos que, segons l’Observatori de preus del Comerç Minorista,s’han encarit en l’últim any. Al mateix temps, són aliments bàsics que no poden faltar, en la seva justa mesura, en un menú que es concebi com equilibrat i saludable. La seva distribució al llarg del dia o de la setmana s’ha de combinar amb uns altres que complementin energèticament la dieta, com l’arròs, els llegums, la pasta o el pa.

La limitació en el pressupost alimentari pot conduir a una alimentació deficitària i repercutir en la salut dels seus consumidors, si no s’atén la compra amb criteri i s’adquireixen en manera adequada aquests aliments “bàsics”, que es distingeixen de la resta perquè la seva presència és fonamental en una dieta sana i equilibrada. L’objectiu és conformar un menú diari a un preu mínim que sigui garantia d’una nutrició suficient i saludable, a més de saborosa. S’han de triar els aliments que, dins de cada grup, reportin un benefici nutricional similar al menor cost.

Llegums, “proteïnes” a cullerades. Els qui van viure una crisi econòmica anterior ja afegien arròs al guisat de llegums per a conformar un plat energètic i nutritiu, a un preu més assequible que la carn. Ara és un bon moment per a recuperar els plats de cullera, com els guisats de llegums amb arròs i verdures, que representen plats econòmics, saborosos i bàsics per a una dieta equilibrada.

Els guisats de llegums amb arròs i verdures són plats econòmics, saborosos i bàsics per a una dieta equilibrada

El receptari d’EROSKI CONSUMER recopila 12 propostes de bullits de llegums que, per un euro i mig per comensal, proporcionen una aportació energètica i nutritiva suficient, fins i tot, per a convertir-los en plat únic. En combinar-les amb arròs, una sopa o un tros de pa, la proteïna està garantida, fins al punt de ser bons substituts de la carn, un aliment reconegut per la qualitat de les seves proteïnes. Totes les varietats de llegums tenen buit en aquesta proposta de menú econòmic i sa: cigrons amb api i pastanaga, llenties amb puré de carabassa, mongetes negres amb berza i patata, pèsols amb ou i reescalfat de ceba tendra, mongetes blanques a la portuguesa.

  • La proposta és incloure un plat principal de llegums almenys tres dies per setmana.

Fruites, hortalisses i verdura, del temps. Ara més que mai, és el moment de triar la fruita i les verdures de l’estació, a un preu més raonable que altres varietats que es comercialitzen fora de temporada. Hi ha varietats de pomes, peres i taronges en les diferents estacions, per la qual cosa aquestes nutritives fruites seran les triades en un menú ajustat de pressupost.

Les fruites i verdures de temporada resulten molt nutritives i més saboroses a un preu raonable

També es poden comprar les fruites estacionals més delicades, com les maduixes, les cireres, els préssecs o albercocs en moments puntuals (ofertes) perquè interessa que s’embenen a temps, abans que s’espatllin. Una amanida al dia en plat petit o com a guarnició és un hàbit sa al qual convé acostumar-se. Es triaran les hortalisses més comunes: enciam i escarola combinades amb ceba i pastanaga, i en temporada, els tomàquets i els pebrots. La combinació o alternança de tots ells aporta a la dieta, juntament amb les fruites i la resta de verdures, nutrients reguladors (vitamines, minerals, fibra i antioxidants). Entre les verdures, les més estacionals són sovint les més assequibles, si bé convé estar atent a les promocions: berza, coliflor, porros i pastanagues, endívies, enciams, escaroles i cabdells a l’hivern i principis de primavera; fesols tendres a l’estiu o unes altres com el carabassó, l’albergínia, etc. Si el clima ha estat adequat, es poden trobar a preus assequibles el card i les carxofes. Moltes d’elles sempre estan disponibles i a un preu econòmic si s’adquireixen ultracongeladas o en conserva senzilla, cuites només amb aigua i sal.

  • Menjar una o dues peces de fruita al dia seria el recomanable. Per a això es proposen diverses idees, com prendre la fruita en macedònia o barrejada amb una altra en almívar. Aquesta combinació ajuda en gran manera a resoldre la dificultat de menjar fruita diàriament. Al seu torn, la part aprofitable molt madura serveix per a fer compotes, purés com a guarnició de carns o peixos, o batuts barrejats amb iogurt o llet.

Arròs, pasta, patata i pa, alternar el seu consum. Els quatre tipus d’aliments destaquen pel seu contingut en hidrats de carboni i donen lloc a plats energètics, de consum necessari per a fer front a l’esforç físic i mental diaris. La major variabilitat en el preu correspon amb freqüència al pa, mentre que arrossos, pasta i patates registren preus més estables.

Arròs, pasta, patates i llegums poden alternar-se amb pa per a conformar un menú suficient i equilibrat

Afegir trossos de carn o de peix als bullits d’arròs, pasta, patates o llegums, propícia una recepta amb una composició nutritiva suficient per a servir-se com a plat únic. És el cas de les receptes d’arròs amb pollastre i pebrot vermell, a la cubana, paella de conill o amb bacallà. Són receptes contundents i completes les d’espaguetis amb musclos i tonyina en conserva, espaguetis amb pernil york i palitos de cranc, coditos de pasta amb bacon i pèsols i les de patata farcides de carn, en guisat amb calamar gran, les croquetes de patata i xampinyons o cuites i gratinades amb palitos de cranc.

  • L’arròs i la pasta poden alternar-se amb el pa per a planificar un menjar equilibrat, tret que per la mena de condició física o laboral es requereixi una major aportació d’energia, per a això tots ells seran imprescindibles.

Pescats totes les setmanes. El peix fresc d’oferta, net d’espines i budells, admet la congelació amb la garantia d’aprofitar-ho en els moments en què el preu d’aquest aliment bàsic pugi. Les conserves de peix (tonyina, sardines, verat…) o de marisc (musclos, calamarsons…) són una alternativa valuosa per a incloure aquests aliments en la dieta diària, ja sigui en amanides, barrejats amb l’arròs i la pasta, en farciments de pebrots i, fins i tot, en truita.

  • El peix com a plat principal hauria d’estar present almenys 3 dies per setmana, a més de ser ingredient d’altres plats.

Pollastre, gall dindi i conill, carns magres a bon preu. Quina necessitat hi ha de menjar carns vermelles si les blanques com el pollastre, el gall dindi o el conill són més barates, tan nutritives i fins i tot més saludables? Així ho expressa la cuinera Elena Figueras en el seu llibre titulat “Banquet mileurista: receptes fàcils per a mesos difícils”, dedicat especialment a fer més suportables i saboroses els menjars en cas de pressupostos ajustats.

Les carns blanques són tan nutritives com les vermelles i més saludables

Aquest tipus de carns admeten cuinar-se de totes les formes imaginables: a la planxa, al forn, empanades i fregides, saltades, guisades o estofades, en paella, com a ingredient de plats de pasta, amb patates… Suggereix Figueras que la idea és comprar un pollastre sencer, partir-lo per peces i consumir d’una banda el pit de pollastre i per un altre, les cuixes i les ales. La resta de parts serviran per a fer sopa, en bullir-les en aigua amb verdures. La combinació d’aquests aliments amb verdures, com en el cas de pollastre amb salsa d’albergínies o conill a la cassola amb verdures, dóna com a resultat un plat molt saborós i més equilibrat.

  • Les carns blanques són un exemple d’aliments nutritius que s’acomoden a la butxaca i a la salut.

El menjar, una mossegada important en l’economia domèstica

El menjar, una mossegada important en l'economia domèstica

L’Enquesta de Pressupostos Familiars 2009, que emet amb caràcter regular l’Institut Nacional d’Estadística, posa de manifest que la despesa mitjana per llar en aquest període va ser de 30.411 euros, la qual cosa suposa una baixada de 4,8 punts respecte a l’any anterior, mentre que la despesa per persona es va situar en 11.365 euros anuals. Quant a la seva distribució, el 14,4% ho van dedicar a alimentació i begudes no alcohòliques, mentre que la major part se la va emportar l’habitatge, amb un 29,4% del pressupost, i en menor mesura els transports, amb un 12%. Aquestes dades, traslladats a un “mileurista” mitjà, amb un sou mensual de 1.100 euros, indiquen que hauria de dedicar 158 euros tots els mesos a l’alimentació, 323 euros al seu habitatge i 132 euros al transport. Això no coincideix amb altres estudis que detecten un major desemborsament econòmic per a fer front a aquestes despeses, tant per a l’alimentació com per a l’habitatge, en funció del règim (lloguer, hipoteca o altres fórmules).

La major despesa per llar es va registrar, com és habitual, en les llars formades per una parella amb fills (36.747 euros en 2009), seguits de les parelles sense fills (28.767) i les llars constituïdes per un adult amb fills (26.338). Les persones que viuen soles van suposar les llars amb menor despesa, amb valors mitjans de 15.636 euros per a les persones de 65 o més anys i de 20.837 euros per a les menors de 65 anys. Es constata en tots els casos analitzats que les despeses són superiors als ingressos que generen els “mileuristes”, el topall màxim dels quals és de 13.400 euros.

Pressupost en alimentació

Segons un estudi realitzat per la Federació d’Usuaris-Consumidors Independents (FUCI) sobre els hàbits alimentosos dels consumidors espanyols en relació amb la seva jornada laboral, sis de cada deu espanyols mengen fora de casa al no tenir temps suficient per a tornar a la seva llar, sobretot a Madrid i Barcelona, on el percentatge s’eleva fins al 80%. En altres capitals amb menor densitat de població, es redueix per sota del 50%.

En funció de les rendes de cada treballador i de les seves necessitats específiques, el pressupost que han de dedicar per a satisfer aquesta exigència se situa en una franja compresa entre 150 i 350 euros, amb un cost mig nacional de 257 euros. D’acord amb les fluctuacions exposades, es poden donar moltes variacions per a fer efectiu l’esmentat desemborsament, des de la mitjana de 330 euros a Madrid, a la més assequible de Càceres, fixada en 220 euros, segons l’estudi.

L’alça del preu dels productes frescos és el factor que més ha encarit la cistella de la compra

En qualsevol dels casos, si se sumen els menjars realitzats tant en la llar com fora d’ell, el pressupost alimentós, per a no elevar les necessitats dels qui guanyen 1.100 euros al mes, se situaria en una quantitat a partir de 350 a 400 euros per persona, com a mitjana. Als usuaris en aquesta situació se’ls planteja també una altra interrogant: conèixer si amb aquest pressupost mensual es pot emportar una alimentació saludable, que prevalgui les substàncies que el cos necessita per a realitzar diferents funcions (proteïnes, greixos o lípids, carbohidrats o glúcids, vitamines i minerals), o si per contra una limitació en aquest pressupost pot conduir a una alimentació deficitària i que pugui repercutir en la salut dels seus consumidors. Fins i tot més, ja que la cistella de la compra de productes d’alimentació s’ha encarit un 2,1% durant el quart trimestre de 2010 respecte al trimestre anterior, a causa de l’alça dels productes frescos, segons les últimes dades de l’Observatori de Preus del Comerç Minorista del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

Amb una quota mensual de 430 euros corresponents a la hipoteca, més 350 euros destinats a la cistella de la compra i entre 100 i 200 euros de mitjana per a abonar les principals factures domèstiques, s’arribaria a ajustar el pressupost, fins i tot a costa d’evitar certes despeses, quant a la compra de vestuari, utilització del cotxe i els derivats de l’oci i temps lliure.