Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Especial atenció al iode en l’embaràs

És un mineral imprescindible per al correcte desenvolupament del sistema nerviós del futur bebè

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 05deAbrilde2007
Img iodo portada

ImgImagen: Gokhan Okur
Els requeriments de iode en dones embarassades no són molt més elevats respecte a la dona no gestant. No obstant això, la seva deficiència pot ser perjudicial per al fetus, de manera que es fa imprescindible cobrir les necessitats bàsiques d’aquest mineral.

El iode és necessari per al correcte funcionament de les hormones tiroïdals que intervenen en el creixement del fetus, per al desenvolupament del seu cervell i per a la regulació d’altres funcions metabòliques, com el manteniment de la temperatura corporal. Per tant, la manca greu d’aquest oligoelemento en l’embaràs conduirà a un dany fetal de tal magnitud que el nounat presentarà minusvalidesa física i intel·lectual, arribant a desenvolupar cretinismo. Aquesta malaltia s’associa a retard mental, malformacions i fins i tot sordomudez.

Presència de iode segons l’aliment i el tipus de sòl

El iode es troba en peixos i mariscs i en vegetals, en aquests últims en major o menor quantitat segons el tipus de sòl, l’ús de certs fertilitzants i el processament dels aliments. Per exemple, els sòls d’algunes zones de Granada (Les Alpujarras), León, Galícia, Extremadura i Navarra (Baztán i Roncal) són pobres en iode i, per tant, també les seves aigües i els seus aliments ho són. En la població d’aquestes regions existeix, per tant, un risc alt de deficiència de iode.

Els peixos, en concret els de mar, les algues i els vegetals que es conreen propers al mar són rics en iode. En canvi, els vegetals d’altres zones contenen, en general, poca quantitat d’aquest mineral.

La manca greu de iode en l’embaràs condueix a un dany fetal de tal magnitud que el nounat presentarà minusvalidesa física i intel·lectual

Com cobrir les necessitats?

A més d’aquests aliments, una altra font excel·lent de iode és la sal yodada. Tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com el Consell Internacional per al Control de Desordres per Deficiència de Iode (ICCIDD) recomanen, durant l’embaràs i també en la no gestació, emprar sal yodada en la cuina en lloc de sal comuna. Una vegada finalitzat l’embaràs i el període de lactància, es poden combinar, si es prefereix, una i una altra sal cada cert temps, o utilitzar una barreja d’ambdues. En canvi, la sal marina no es recomana en cas de deficiència de iode, ja que l’aportació de dita mineral no és suficient.

Per cobrir les necessitats de iode durant l’embaràs és necessari:

  • Prendre almenys quatre vegades per setmana pescats de mar, no de riu o de piscifactoria. Així, el roger conté fins a 190 micrograms de iode per cada 100 grams, mentre que pescats de riu com la carpa aporten tan sol 1 microgram del mateix, sent la quantitat diària recomanada de 200-300 micrograms cada dia durant l’embaràs.
  • Emprar sal yodada, no comuna o marina. Consumir aquest tipus de sal assegura una aportació diària d’entre 150 a 200 micrograms de iode.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions