L’exercici és una peça fonamental en el tractament integral de la diabetis. La pràctica esportiva té com a conseqüència un increment en la sensibilitat a la insulina la qual cosa facilita l’entrada de glucosa a les cèl·lules musculars. D’aquesta manera s’aconsegueix mantenir millor l’equilibri de la glucosa en sang (glucèmia) i existeix una menor necessitat de rebre medicació (antidiabéticos orals) o insulina. Caminar o córrer de manera suau, sense realitzar canvis de ritme bruscos, és un dels exercicis més recomanables per al diabètic. Els esports que utilitzen preferentment el metabolisme aeròbic, és dir, els de resistència, són els més adequats. Atletisme (carreres de fons), ciclisme, natació, etc., són alguns exemples, ja que aquests esports no requereixen despeses brusques d’energia sinó esforços mantinguts. El combustible utilitzat en aquestes activitats sol estar representat per els hidrats de carboni (tant glucogen muscular com glucosa de la sang) i greixos.
Pautes dietètiques en el diabètic tipus I durant la pràctica d’exercici: El diabètic que precisa tractament amb insulina ha de tenir en compte que l’exercici produeix un descens de la glucèmia i que si no s’adopten les mesures oportunes, es corre el risc de sofrir una hipoglucèmia (nivell de glucosa en sang inferior a 65 mg%). En general, el metge o educador nutricional li recomanarà una de les següents tècniques: – Suplementar amb aliments que contenen hidrats de carboni. – Disminuir la pauta d’insulina. Per a saber què prendre com a suplements, en cas d’exercici extraordinari, podem determinar el nivell de sucre en sang abans de començar i seguir les següents indicacions:
1- Glucèmia < 80mg%: La ingesta recomanada és de 20-50 g de sucres provinents d’aliments hidrocarbonados abans de començar, més 10-15 g després de cada hora de durada de l’exercici. 2- Glucèmia 80-100 mg%: Es recomana no prendre res abans d’iniciar l’exercici i ingerir 10-15 g de sucres a partir de l’hora que porti practicant l’exercici. 3- Glucèmia 180-250 mg%: Res abans d’iniciar l’exercici, marge de 2 hores de fer exercici sense prendre res i si es va a seguir, prendre dosi de 10-15 g de sucres cada hora.
Alguns aliments aconsellats que contenen 10-15-20 g de sucres: – Pa: 1 llesca de 20 g (10 g sucres), 3 biscotes (15 g de sucres), 2 llesques de 20 g (20 g sucres). – Galetes tipus maria: 3 unitats (10 g de sucres). – Fruita: 1 unitat petita de poma, pera, préssec, 2 albercocs, 3-4 prunes, taronja, 2 mandarines, 2 kiwis, etc. (10-15 g de sucres) i 1 unitat petita de plàtan, un grapat de raïm o cireres, xirimoia… (20 g de sucres). Beneficis de la pràctica regular d’exercici físic: – Millora el reg sanguini i és “cardiosaludable”: Augmenta l’anomenat bon colesterol (HDL-c) en sang i contribueix a reduir els nivells de triglicèrids sanguinis. – Disminueix la necessitat d’insulina o antidiabéticos orals. – Juntament amb una dieta hipocalórica, contribueix al descens del pes en cas de sobrepès o obesitat. – Millora la capacitat de treball, proporciona benestar físic i psíquic; millora la qualitat de vida.
Efectes de la pràctica d’exercici físic: – El sucre en sang tendeix a descendir: Millora la sensibilitat davant la insulina i el sucre s’aprofita millor per part de les cèl·lules del nostre cos. – En la diabetis tipus II no dependent d’insulina, el risc de sofrir baixades de sucre en sang (hipoglucèmies)amb la pràctica d’exercici és infreqüent, els suplements d’hidrats de carboni no solen ser necessaris, a diferència del que ocorre en la diabetis tipus I, que sí que és dependent d’insulina. Prendre precaucions en cas de: – Malaltia cardiovascular o pèrdua de sensibilitat nerviosa (risc de lesions). – De manera general queda contraindicat l’exercici físic si el diabètic presenta una xifra de glucèmia en dejú superior a 250 mg%. – El diabètic també ha de saber que existeixen alguns esports prohibits per a ell; tots aquells en els quals l’aparició d’una eventual hipoglucèmia posi la seva vida en risc (pesca submarina, esports de motor, paracaigudisme..). En totes elles, un desmai originat per una disminució de la glucèmia podria tenir conseqüències fatals. També queden descartades (a causa del risc d’una lesió vascular) els esports amb traumatismes violents i repetits, com a boxa o arts marcials.
