Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Excés de proteïnes durant l’embaràs

Un excés de proteïnes en la dieta pot disminuir l'absorció de calci

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 30deSetembrede2004

És essencial que la dona embarassada dugui a terme una dieta sana, variada
i equilibrada que garanteixi l’aportació de la quantitat adequada de tots
els nutrients i de l’energia necessària per cobrir les seves
necessitats i perquè el fetus i la placenta es puguin desenvolupar
normalment.

Funcions de les proteïnes

Les proteïnes són un nutrient, que juntament amb els hidrats de
carboni i els greixos, completen el grup dels macronutrientes. Tots ells
aporten energia, si bé és important tenir en compte que la principal
funció de les proteïnes no és energètica sinó estructural, és a dir, contribueixen a la formació, desenvolupament i renovació de tots els òrgans i sistemes de l’organisme,
i a més exerceixen un gran nombre de funcions en
les cèl·lules de tots els éssers vius.

Les proteïnes formen part dels músculs, tendons, pell i
ungles. A més participen en l’assimilació de diferents
nutrients i en el transport d’oxigen, grasses, hormones…

Les proteïnes són també elements que defineixen la identitat
de cada persona, ja que són la base de l’ADN, i exerceixen un important
paper en el sistema immunitari.

Necessitats de proteïnes

El cos humà s’estima que necessita de 0,8 a 1,2 g de proteïna
per quilo de pes i dia. Això suposa per exemple, que una dona de 60
quilos de pes, tindria unes necessitats aproximades de 48 a 72 g de proteïna
al dia. No obstant això, l’embaràs i la gestació
són situacions fisiològiques que presenten un augment de les necessitats
nutricionals, incloses les de proteïnes. Això es deu principalment al fet que les proteïnes van a
aportar els aminoàcids necessaris per al desenvolupament del fetus i de la
placenta, així com per a l’augment de la grandària de l’úter, dels pits i del volum de sang. En el cas de l’embaràs, els requeriments proteics augmenten especialment durant la segona meitat del mateix, període en el qual és necessari
que la dona embarassada consuma 6 g extres de proteïna al dia.
Durant la lactància els requeriments nutricionals
de la mare també es veuen incrementats i concretament en el cas de
les proteïnes, durant els sis primers mesos de lactación, les
necessitats augmenten en 15 g extres al dia, mentre que a partir del sisè
mes de lactación, aquestes necessitats disminueixen fins als 12 g de
proteïna diaris.

Conseqüències de l’excés de proteïnes

Malgrat que es requereix un consum extraordinari d’aliments rics en proteïnes durant l’embaràs i la lactància, atès que els requeriments d’aquests nutrients estan augmentats, l’excés d’aquest nutrient pot tenir conseqüències negatives per a la salut de la futura mare. Un excés de proteïnes en la dieta pot afectar a l’absorció
del calci a causa que les proteïnes contenen fòsfor,
un mineral que competeix amb el calci disminuint l’absorció d’aquest.
Això significa que un excés de proteïnes en la dieta durant l’embaràs
pot conduir a una desmineralització òssia que torna fràgil
a l’os/os afavorint el risc de fractures en la mare, o provocar
l’aparició de problemes en la formació dels ossos/ossos del fetus
i posteriorment de les dents del nounat.

També cal considerar, tal com demostren els últims estudis nacionals sobre hàbits alimentaris, que la major part
de les proteïnes presents en l’alimentació són d’origen animal (carns, peixos, ous, làctics). Un consum excessiu d’aquests aliments pot anar associat a una aportació extra de greixos saturats en la dieta, ja que normalment els aliments animals rics en proteïnes contenen quantitats importants de greixos saturats, l’excés dels quals tendeixen a augmentar
el nivell de colesterol sanguini.

Les proteïnes estan presents en diferents aliments tant animals
com a vegetals. Dins de les fonts alimentàries d’origen animal es troben
la carn, el peix, els ous i la llet i derivats làctics. Les proteïnes d’aquests aliments es denominen proteïnes completes ja que contenen tots els aminoàcids essencials, substàncies que l’organisme no pot sintetitzar i requereix per formar les proteïnes humanes. Les
llegums, els cereals i la fruita seca també aporten proteïnes,
si ben aquestes són incompletes quant al seu contingut en aminoàcids essencials. Per obtenir proteïnes
vegetals que tinguin un valor biològic tan alt com les d’origen animal,
és necessari barrejar aquests vegetals amb cereals, com per exemple l’arròs
amb les llenties.

Etiquetes:

embaràs proteïnes

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions