Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Febrer: el bacallà

Un benvolgut peix del que existeixen unes 60 espècies diferents, encara que el més conegut i de major importància comercial és el bacallà comú

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 02deNovembrede2005

El bacallà és una espècie pròpia de mars freds, sent el seu hàbitat propi a profunditats de 500 a 600 metres, encara que és comú que nedi a uns 150 o 200 metres. Es localitza principalment en l’Atlántico Nord, des de Carolina del Nord fins a Groenlàndia, des del golf de Biscaia fins al Canal de la Manxa, així com en el mar del Nord i el Bàltic. Els majors caladors de bacallà del món es troben en el mar de Barens, en el Nord d’Europa, prop de l’Àrtic.
El bacallà de temporada és el que es pesca des de finals de tardor fins a la primavera, encara que es pot disposar de bacallà durant la resta de l’any com a bacallà salat, dessecat, fumat o congelat.

Les espècies més conegudes

Gadus morhua callaris. Espècie europea localitzada en el mar Bàltic.

Gadus morhua morhua. Espècie europea que es troba en les aigües del golf de Biscaia fins al mar de Barens.

Gadus macrocephalus. Espècie també coneguda amb el nom de bacallà del Pacífic.

Gadus ogac. Nom amb el qual es denomina al bacallà de Groenlàndia.

Propietats nutritives

El bacallà és un pesat blanc i per tant posseeix un baix contingut gras. El bacallà emmagatzema les seves reserves de greix preferentment en el fetge, el qual s’empra per a l’obtenció d’oli de peix. La seva carn és rica en proteïnes d’alt valor biològic i a més posseeix varietat de vitamines i minerals. Entre les vitamines destaquen les del grup B, principalment la B1, B2, B6 i B9. Totes elles posseeixen importants funcions ja que permeten l’aprofitament dels nutrients energètics, és a dir, d’hidrats de carboni, grasses i proteïnes, i a més intervenen en processos de gran importància en l’organisme com la formació de glòbuls vermells, la síntesi de material genètic, el funcionament del sistema nerviós, etc. No obstant això, en el bacallà el contingut d’aquestes vitamines és poc rellevant si es compara amb altres aliments rics en aquests nutrients (cereals integrals, llegums, verdures de fulla verda, carns en general). El bacallà també posseeix quantitats discretes de vitamines D, I i A. Aquestes vitamines (com totes les liposolubles) són emmagatzemades en el fetge de tots els animals, sent per això aquest òrgan la seva principal font, especialment el del peix.


En relació amb els minerals, destaca la presència de potassi i fòsfor. El potassi és un mineral necessari per al bon funcionament del sistema nerviós i l’activitat muscular i intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula, mentre que el fòsfor està present en ossos/ossos i dents, intervé en el sistema nerviós i en l’activitat muscular, i participa en processos d’obtenció d’energia.


En relació amb la resta de peixos frescos, el bacallà posseeix un contingut en sodi elevat ( 89 mg/100 g), no obstant això en comparar-ho amb altres aliments rics en aquest mineral els formatges (500-1000 mg/100 g) o les pròpies conserves de peix (500-800 mg/100 g), s’observa que la quantitat de sodi present en el bacallà no és rellevant. És el bacallà salat el que aporta quantitats extraordinàries de sodi, atès que s’utilitza la sal com a conservant; fins a 8000 mg/100 g; que es pot reduir a la meitat si es posa en remull. Per tant, les persones amb hipertensió o amb problemes de retenció de líquids, poden consumir bacallà fresc i convé que no incloguin en la seva dieta, bacallà salat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions