Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Febrer: La lamprea

Un peix blau amb proteïnes de bona qualitat i grasses cardiosaludables poc utilitzat en la cuina d'avui

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 14deFebrerde2006

Es tracta d’una espècie anádroma, que significa que viu en el mar però es reprodueix en el riu. La lamprea prefereix rius de gran cabal, amb aigües no massa ràpides, i es col·loca en els trams baix i mitjà. En la península ibèrica, la lamprea es conserva en les lleres dels rius Guadiana, Ebre i Guadalquivir, i en la costa de Galícia i Astúries.

Es distingeixen diverses espècies de lamprea; la marina té un aspecte similar al de l’anguila, encara que amb una característica que la diferència ja que presenta set forats sota els seus ulls que l’anguila no posseeix. El seu aspecte és molt similar a la lamprea de riu, que posseeix un moc cutani tòxic que cal eliminar juntament amb la pell abans de cuinar-la.

Particular composició nutritiva

La lamprea és un peix blau d’elevat contingut gras. Per tractar-se d’un peix blau, els seus greixos característics són els àcids grassos omega-3, que contribueixen a disminuir els nivells de colesterol i triglicèrids plasmàtics i a més fan més fluïda la sang, la qual cosa prevé la formació de coàguls o trombes. El seu contingut proteic és moderat, no obstant això les seves proteïnes són de bona qualitat ja que posseeixen tots els aminoàcids essencials. Entre les vitamines destaquen la B1 i la B2. En ser un peix gras, la lamprea posseeix també vitamines liposolubles (solubles en greix) A i D, que s’acumulen en el seu fetge i músculs. Quant als minerals, la lamprea posseeix entre uns altres, potassi, fòsfor, magnesi, ferro, zinc i iode. Únicament la lamprea presenta un inconvenient, el seu contingut en purinas. Les purinas en l’organisme es transformen en àcid úric, per la qual cosa no s’aconsella el seu consum en cas d’hiperuricemia o gota.

És important saber que abans de cuinar-la és necessari donar-li un tall en la cua per dessagnar-la. La lamprea es pot cuinar de formes molt diverses, bé sigui rostida, cuita, fregida, escalfada, salteada i fins i tot com a ingredient basi de sopes. Acompanyada de diferents guarnicions com a mariscs, verdures rostides o salteadas i salses, resulta exquisida. No obstant això, avui dia la lamprea no és un peix molt consumit a causa que la seva escassetat cada vegada és major.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions