El fava, també cridada fabera, habón o fesol, pertany a la família de les leguminosas. És pròpia d’Orient Mitjà i es conrea des de fa milers d’anys als països mediterranis. Amb els anys el seu cultiu s’ha estès a zones càlides de tot el món.
Molta energia concentrada
El valor nutritiu de les faves és diferent si són fresques o seques. Les faves seques en comparació de les fresques tenen major quantitat d’hidrats de carboni i proteïnes, per la qual cosa el seu valor energètic és elevat.
Les faves seques són més calòriques i protéicas que les fresques
L’aportació d’hidrats de carboni oscil·la entre un 55 i 60%. El midó és el component majoritari. En la seva composició destaca la seva elevada aportació de fibra -procedent de la pell- que facilita el trànsit intestinal, però que algunes persones no toleren massa bé, ja que els genera excés de gasos en ser fermentada per la flora intestinal.
Les faves seques són bona font de vitamines del complex B, en concret de tiamina, niacina i folatos. Quant als minerals destaquen el potassi, el fòsfor, el magnesi i el zinc, a més d’una quantitat apreciable de ferro. El ferro que contenen és no hemo, un tipus de ferro que s’absorbeix pitjor que el d’origen animal. No obstant això, si es consumeixen juntament amb aliments rics en vitamina C -pebrot verd, tomàquet o cítrics com a postres-, s’afavoreix la seva assimilació.
Com millorar les seves qualitats nutritives
Les faves seques aporten una quantitat important de proteïnes. Aquesta quantitat supera fins i tot a la de les carns, però la seva qualitat és inferior atès que són deficitàries en un aminoàcid essencial cridat metionina. Aquest aminoàcid es troba en bona proporció en els cereals i tubercles, per això, quan coincideixen tots dos aliments en un mateix plat -faves amb arròs o amb patata-, augmenta la qualitat de la proteïna de tot el conjunt.
Les faves seques no presenten en general problemes d’emmagatzematge. És suficient conservar-les en un recipient tancat i en lloc fresc i sec.
Amb elles es poden elaborar plats diversos com a sopes, purés, potajes i fins i tot amanides.
A Espanya és molt típic emprar-les, substituint a les mongetes, en un bullit juntament amb botifarra, carn de porc, xoriço i cols.
