Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fruites, verdures i peix també són cosa de nens

Pares i mares a casa i educadors i professionals de restauració col·lectiva en el menjador escolar han d'assumir la responsabilitat que els nens adquireixin hàbits alimentaris saludables

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 09deMarçde2009
Img comidasana Imatge: Chris Johnson

“Sempre he agraït a la meva mare que m’ensenyés a menjar de tot i m’insistís en la importància que té una bona alimentació”. La declaració de fill orgullós representa una cara de la moneda, la positiva. L’altra la tenim en una escena que es produeix cada dia en el menjador d’empresa o en el sopar amb amics: algú deixa distretament en el plat la meitat del menjar, explicant -lacònicament i només si li pregunten- “mai em van agradar les verdures”, o “jo, és que sóc més de carn: el peix ni fu ni fa”. Són les dues cares de la moneda d’una realitat, els hàbits alimentaris, que els especialistes relacionen cada vegada més amb la salut de la gent, en particular amb l’obesitat i les malalties cardiovasculars. I, també, d’un estat de la situació l’origen de la qual cal buscar en el que s’aprèn des de la infància.

Nens que mengen malament

/imgs/2010/03/alimentacion2-1.jpgEn la taula familiar, si posem el focus en els nens, en el seu comportament davant el menjar que se’ls serveix, veiem que desapareixen la carn i les patates fregides del plat però deixen gairebé tota la verdura; que es relamen de gust amb la pasta amb tomàquet i formatge però miren de reüll les llenties i mai acaben el peix si no manca absolutament d’espines i no sap molt forta; adoren els fregits, els dolços, els lactis i la brioixeria, però no hi ha qui els faci menjar sovint amanides o fruita.

Podria dir-se que cada nen és un món, i seria cosa certa, però tant nutricionistes com educadors, professionals del sector de la restauració col·lectiva i pares saben que aquesta situació es repeteix cada dia en moltes famílies i menjadors escolars: els nens mengen malament, i segur que hi ha disculpes i raons que ho expliquen però el fet té unes repercussions molt perjudicials en la seva salut.

Gairebé un de cada sis menors espanyols d’entre 6 i 12 anys pateix obesitat, i a una quarta part dels qui no han complert 24 anys la balança els adverteix que pesen més de l’adequat. La raó? L’excessiu consum d’aliments rics en greixos i de dolços, i la tradicional reticència dels nens a ingerir fruita, peix i hortalisses. Els nous costums de nens i joves, més sedentàries que les de generacions anteriors, i l’escassa activitat física completen aquest explosiu còctel que hipoteca la salut de molts nens i joves.

Què fer

/imgs/2010/03/alimentacion2-2.jpgPer als nens el dia té pocs moments gratificants (cal aixecar-se de bon matí, endreçar-se, estudiar i atendre en classe, moure’s d’aquí cap enllà…) i el del menjar és un d’ells. Com als adults, els agrada gaudir quan s’alimenten. De fet, no pensen a nodrir-se, sinó a menjar el que més els agrada. Què fer perquè aprenguin a menjar bé, i perquè gaudeixin menjant el que, d’entrada, no els agrada o fins i tot detesten?

La recompensa és un mètode poc aconsellable. Oferir-los com a premi alguna cosa que els atreu molt, com les postres o “chuches”, si es mengen el que no els agrada no és bon mètode. Especialistes en nutrició infantil de les universitats de Surrey i Gal·les, totes dues a Regne Unit, acaben de publicar una recerca en la qual conclouen que “aquest sistema de recompensa en forma d’aliments pot incrementar encara més les preferències dels nens per les postres o els dolços, perquè l’aparellament de dos menjars es tradueix en què el menjar de recompensa es consideri més positiva que la d’accés”.

Altres especialistes asseguren que en certes circumstàncies els premis poden augmentar la disponibilitat per a modelar la conducta alimentària, però suggereixen oferir recompenses no alimentàries, com el reconeixement (“estic molt orgullós de tu”, “estàs aprenent molt”) o petits objectes, com a adhesius o un llapis de colors quan aconsegueixen èxits, en altres paraules, quan mengen el que preferirien no menjar.

L’equip de nutricionistes de CONSUMER EROSKI considera que insistir tant a casa com en el centre escolar sobre la importància d’adquirir hàbits alimentaris saludables, i compaginar aquesta formació amb l’oferiment quotidià de menús equilibrats i ben plantejats que acabin agradant als petits és la millor manera que aprenguin a menjar de tot.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions