Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gaspatxo natural: recepta tradicional i idees per elaborar variants

Descobreix la recepta original del gaspatxo, els principals trucs d'elaboració i algunes varietats molt originals, amb síndria o amb maduixes, d'aquesta sopa freda típica andalusa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 14 de Agost de 2020
img_gazpacho natural hd

El gaspatxo és un dels plats més tradicionals i coneguts del nostre país. Típic de l’estiu i d’Andalusia, el gaspatxo és una recepta molt sana, refrescant i nutritiva que s’agraeix en els dies de calor. Aquesta sopa freda es prepara amb verdures i hortalisses fresques, és lleugera i fàcil de fer i té unes quantes versions, segons els gustos particulars i les regions on es faci. Encara que avui es pot aconseguir envasat i llest per consumir, en aquest article s’explica com és la recepta tradicional del gaspatxo, s’apunten alguns trucs d’elaboració i s’inclouen unes quantes variants per delectar-se.

Gaspatxo: recepta tradicional pas a pas

El gaspatxo porta els mateixos ingredients que una amanida, però triturados en forma de crema. Una vegada que s’elabora, es guarda en la nevera i es pren fred, ja sigui com a entrant, primer plat o com a tapa a mitjan matí. Les versions del gaspatxo són tan variades com a pobles i regions hi ha en el sud d’Espanya, encara que existeix una recepta que es podria considerar com l’original o la base.

Els ingredients bàsics per elaborar el gaspatxo són els següents: un quilo de tomàquets madurs, un pebrot verd, una dent d’all, mig cogombre, 100 g de molla de pa dur, 250 ml d’oli d’oliva, 50 ml de vinagre de Jerez i 300 ml d’aigua ben freda (de la nevera). Per fer aquest gaspatxo tradicional i ràpid se segueixen aquests passos:

  • Es renten els tomàquets, el pebrot i el cogombre, es pela la dent d’all i es posa en remull la molla de pa en l’aigua freda, fins que es rehidrate i quedi esponjosa.
  • En un got de batedora, cal col·locar els tomàquets trossejats, el pebrot verd trossejat i sense llavors, la meitat d’un cogombre pelat i trossejat, la dent d’all pelat, l’oli d’oliva, la molla de pa i un polsim de sal.
  • Es tritura tot fins a formar una crema. S’agrega el vinagre de Jerez i l’aigua gelada, es torna a triturar i es passa per un colador xinès perquè no quedi cap llavor del tomàquet o trossets de pell. Es posa a punt de sal al gust i es reserva en la nevera fins al moment de servir.

Quan se serveix el gaspatxo, es pot acompanyar amb una guarnició de trossets de verdures i altres elements, com un picadito de cogombre, pebrot, ou dur, trossets de pa torrat i fins a de gambes cuites. És important que el gaspatxo estigui fred al moment de servir-ho, per la qual cosa es recomana elaborar-ho amb almenys un parell d’hores d’antelació. S’ha de guardar en la nevera tapat, perquè no agafi olors de la resta de productes del frigorífic.

Consells perquè elaborar un gaspatxo perfecte

Alguns trucs molt senzills poden fer la diferència entre un gaspatxo mediocre i un d’exquisit. És important tenir presents les següents recomanacions:

  • Que els tomàquets siguin de bona qualitat i madurs. El tomàquet és l’ingredient principal i, per tant, determinarà que el gaspatxo sigui estupend o no ho sigui.
  • L’oli d’oliva ha de ser verge extra. Est és un altre dels ingredients essencials d’aquesta recepta i aporta al gaspatxo un sabor únic.
  • Utilitzar amb moderació la ceba i el pebrot vermell. Encara que algunes receptes de gaspatxo tenen entre els seus ingredients aquestes hortalisses, en la recepta més tradicional no figura (després es veurà que en alguna variant solen ficar aquests ingredients i el pebrot fins a ho agreguen rostit).
  • Una mica d’innovació -sense passar-se- és benvinguda. És possible afegir uns trossets de fruites per endolcir i suavitzar el sabor del gaspatxo, o per no menjar sempre el mateix tipus. Aquest detall alegrarà el paladar, encara que la base segueixi sent el tomàquet. Es poden agregar unes cireres o picotes, maduixes, sandia, préssec… fruites d’estiu que aportaran altres matisos a la sopa freda estiuenca per excel·lència.
  • No exagerar amb l’all ni amb el cogombre. Es busca un sabor suau i que el gaspatxo sàpiga a tomàquet fresc. A l’all se li pot llevar el brot que té a l’interior perquè no repeteixi i, per descomptat, no s’usarà més d’una dent per quilo de tomàquet. Quant al cogombre, el mateix: s’emprarà un trosset per donar sabor, però sense passar-se, perquè no sigui indigesto. Molta quantitat de cogombre pot provocar digestions pesades.

Gaspatxo de maduixes, gaspatxo de síndria… Les variants!

  • Gaspatxo verd: enciam, oli d’oliva verge extra, vinagre de Jerez, pa, all, aigua, sal i coriandre.
  • Gazpachuelo: maionesa, all, aigua, pa dur, aigua freda i un polsim de sal; després, ou dur i picadillo d’hortalisses per decorar.
  • Gaspatxo amb pinyons: tomàquet, all, oli d’oliva verge extra, vinagre de Jerez, pinyons, aigua gelada, ou dur i sal.
  • Gaspatxo de maduixes: tomàquet, maduixes, all, oli d’oliva verge extra, vinagre de gerd, pa i sal.
  • Gaspatxo de síndria: síndria, oli d’oliva verge extra, ceba, sal i aigua gelada.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions