Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gaspatxo natural: recepta tradicional i idees per a elaborar variants

Descobreix la recepta original del gaspatxo, els principals trucs d'elaboració i algunes varietats molt originals, amb síndria o amb maduixes, d'aquesta sopa freda típica andalusa
Per Peio Gartzia 14 de agost de 2020
Img gazpacho natural hd
Imagen: seqoya

El gaspatxo és un dels plats més tradicionals i coneguts del nostre país. Típic de l’estiu i d’Andalusia, el gaspatxo és una recepta equilibrada, refrescant i nutritiva que s’agraeix en els dies de calor. Aquesta sopa freda es prepara amb verdures i hortalisses fresques, és lleugera i fàcil de fer i té unes quantes versions, segons els gustos particulars i les regions on es faci. Encara que avui es pot aconseguir envasament i llest per a consumir , en aquest article t’expliquem com és la recepta tradicional del gaspatxo, s’apunten alguns trucs d’elaboració i s’inclouen unes quantes variants per a delectar-se.

Gaspatxo: recepta tradicional pas a pas

El gaspatxo porta els mateixos ingredients que una amanida, però triturats en forma de crema. Una vegada que s’elabora, es guarda en la nevera i es pren fred, ja sigui com a entrant, primer plat o com a tapa a mitjan matí. Les versions del gaspatxo són tan variades com pobles i regions hi ha en el sud d’Espanya, encara que existeix una recepta que es podria considerar com l’original o la base.

Els ingredients bàsics per a elaborar el gaspatxo són els següents: un quilo de tomàquets madurs, un pebrot verd, un gra d’all, mig cogombre, 100 g de molla de. pa dur , 250 ml d’oli d’oliva, 50 ml de vinagre de Jerez i 300 ml d’aigua bé freda (de la nevera). Per a fer aquest gaspatxo tradicional i ràpid se segueixen aquests passos:

  • Es renten els tomàquets, el pebrot i el cogombre, es pela el gra d’all i es posa en remull la molla de pa en l’aigua freda, fins que es rehidrati i quedi esponjosa.
  • En un got de batedora, cal col·locar els tomàquets trossejats, el pebrot verd trossejat i sense llavors, la meitat d’un cogombre pelat i trossejat, el gra d’all pelat, l’oli d’oliva, la molla de pa i un polsim de sal.
  • Es tritura tot fins a formar una crema. S’agrega el vinagre de Jerez i l’aigua gelada, es torna a triturar i es passa per un colador xinès perquè no quedi cap llavor del tomàquet o trossets de pell. Es posa a punt de sal al gust i es reserva en la nevera fins al moment de servir.

Quan se serveix el gaspatxo, es pot acompanyar amb una guarnició de trossets de verdures i altres elements, com un picadito de cogombre, pebrot, ou dur, trossets de pa torrat i fins de gambes cuites. És important que el gaspatxo estigui fred en el moment de servir-lo, per la qual cosa es recomana elaborar-lo amb almenys un parell d’hores d’antelació. S’ha de guardar en la nevera tapat, perquè no agafi olors de la resta de productes del frigorífic.

Consells per a elaborar un gaspatxo perfecte

Alguns trucs molt senzills poden fer la diferència entre un gaspatxo mediocre i un exquisit. És important tenir presents les següents recomanacions:

  • Que els. tomàquets siguin de bona qualitat i madurs. El tomàquet és l’ingredient principal i, per tant, determinarà que el gaspatxo sigui estupend o no ho sigui.
  • El. oli d’oliva ha de ser verge extra. Aquest és un altre dels ingredients essencials d’aquesta recepta i aporta al gaspatxo un sabor únic.
  • Utilitzar amb moderació la. ceba i el. pebrot vermell . Encara que algunes receptes de gaspatxo tenen entre els seus ingredients aquestes hortalisses, en la recepta més tradicional no figura (després es veurà que en alguna variant solen ficar aquests ingredients i el pebrot fins l’agreguen rostit).
  • Una mica de. innovació -sense passar-se- és benvinguda. És possible afegir uns trossets de fruites per a endolcir i suavitzar el sabor del gaspatxo, o per a no menjar sempre el mateix tipus. Aquest detall alegrarà el paladar, encara que la base continuï sent el tomàquet. Es poden agregar unes cireres o picotes, maduixes, sandia, préssec… fruites d’estiu que aportaran altres matisos a la sopa freda estiuenca per excel·lència.
  • No excedir-nos amb la quantitat de. all ni de. cogombre . Es busca un sabor suau i que el gaspatxo faci gust de tomàquet fresc. A l’all se li pot llevar el brot que té a l’interior perquè no repeteixi i, per descomptat, no s’usarà més d’una dent per quilo de tomàquet. Quant al cogombre, el mateix: s’emprarà un trosset per a donar sabor, però sense passar-se. Molta quantitat de cogombre pot provocar digestions pesades .

Gaspatxo de maduixes, gaspatxo de síndria… Les variants!

  • Gaspatxo verd: enciam, oli d’oliva verge extra, vinagre de Jerez, pa, all, aigua, sal i coriandre.
  • Gazpachuelo: maionesa, all, aigua, pa dur, aigua freda i un polsim de sal; després, ou dur i xixina d’hortalisses per a decorar.
  • Gaspatxo amb pinyons: tomàquet, all, oli d’oliva verge extra, vinagre de Jerez, pinyons, aigua gelada, ou dur i sal.
  • Gaspatxo de maduixes: tomàquet, maduixes, all, oli d’oliva verge extra, vinagre de gerd, pa i sal.
  • Gaspatxo de síndria: síndria, oli d’oliva verge extra, ceba, sal i aigua gelada.