Imagen: Enrique DansJa han passat tres anys des de l’últim any Xacobeu (2004), i encara falten molts mesos perquè, en 2010, se celebri un nou Any Sant Compostelano, com també es coneix a aquesta celebració. Però el pelegrinatge a Santiago és continu. Pelegrins vinguts de totes les parts del món s’uneixen a visitants i aprofiten l’ocasió per conèixer la capital gallega, altres enclavaments de Galícia i la seva preuada gastronomia. És una cultura culinària que sorprèn tant per la senzillesa dels seus plats, en la qual són essencials els ingredients tan elementals com les patates i el porc, com per l’exquisitez i la qualitat dels seus mariscs.
Marisc sense competència
És difícil parlar de Galícia i la seva gastronomia sense fer un esment especial al marisc. Nécoras, percebes, cloïsses, ostres, centollas, llagostes, llamàntols o petxines de pelegrí. Tots ells representen el sabor d’aquesta regió i són un dels més importants estendards de la seva gastronomia, a més de suposar una bona manera d’incentivar el turisme. Qui ha visitat Galícia i no ha gaudit d’una bona mariscada?
El polp mereix un esment especial. En ocasions queda en l’ombra a causa de la presència de les enlluernadores nécoras, petxines de pelegrí i centollas, si bé és un dels aperitius més degustats pels visitants. El polp ‘a la feira’, bullit, adobat amb pimentón i sal, ruixat amb un bon oli i amb patates, és una bona manera de començar un menjar acompanyat d’una copa de Ribeiro.
Sabors especials
La clàssica gastronomia gallega posseeix receptes de tradició i sabors tan especials que poden convertir a qualsevol menjar en una interessant manera de conèixer bona part de la seva cultura.
El famós lacón amb grelosEn els mesos més freds, i octubre comença a ser un d’ells, és difícil que aquest popular i contundent plat falti en les taules de les llars i restaurants gallecs. En ell es combina el sabor del lacón cuit, un producte típicament gallec procedent de les extremitats davanteres del porc, amb el dels grelos (brots tendres de les fulles del nap), la patata i el xoriço.
Els grelos també formen part del bullit gallec, un plat en el qual es combinen amb carn de porc, pollastre, panceta, xoriço i patates, entre altres ingredients. Serveixen també per elaborar una reconstituent crema de grelos, ideal com a aperitiu d’un sopar després d’un fred dia de treball.
Els mariscs representen un dels més importants estendards de la gastronomia gallega
L’empanada gallegaLa suavitat de la pasta fullada de l’empanada gallega la diferència de qualsevol altre tipus d’empanada. Les seves varietats són innombrables, ja que gairebé qualsevol aliment pot emprar-se com a farcit. Carn, peix, marisc, verdures, o fruita són alguns dels exemples, sense oblidar el llard i el sofregit amb el qual s’amaneixen. Aquests dos últims ingredients són, precisament, els que fan de les empanades gallegues un producte de sabor inconfusible.
Des de la típica empanada de bonic, passant per la de lamprea, escopinyes, polp o bacallà, fins a l’original empanada de pisto, totes tenen un sabor especial quan es preparen i es degusten.
Postres amb encant
El formatge fresc gallec; les ‘filloas’ (similars a les crepes) farcides de mel, sucre, crema o melmelada; o el popular Pastís de Santiago, elaborada amb ametlles, són postres típiques de Galícia.
No obstant això, existeix un sabor que defineix la fi d’un menjar o sopar típicament gallec, i és el de la ‘queimada’, la més tradicional i màgica de les begudes de Galícia. Els ingredients necessaris són aguardiente, sucre blanc fi, escorces de llimona i uns grans de cafè. Es prepara en un recipient de fang cuit. Aquests ingredients es cremen en el seu interior, donant lloc a unes flames blaves. Mentre s’elabora la ‘queimada’, la tradició demana recitar un conjur que protegeix de l’aguaito de les ‘meigas’ (les bruixes gallegues).
‘Magosto’, o Festa de la Castanya, és la celebració tradicional que es duu a terme cada any a primers de novembre, en els dies propers a la festivitat de Sant Martín (San Martiño) l’11 del mateix mes. Una vegada més és el foc l’element principal d’aquest esdeveniment. A ell s’uneixen les castanyes recentment recol·lectades, el fruit estavella de la tardor en els boscos gallecs.
Els veïns es reuneixen a la ‘tardiña’ (l’última hora del sol) i preparen la foguera en la qual rostiran les castanyes. Aprofiten també les brases per rostir patates i xoriços gallecs, els quals se serviran, juntament amb les castanyes, com a aperitiu per a tots els comensals.
