Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gemma Salvador Castell, dietista de la Direcció general de Salut Pública de Catalunya

En la prevenció de l'obesitat és imprescindible la coordinació entre els diferents sectors i professionals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 27deNovembrede2009

Imatge: CONSUMER EROSKI

Gemma Salvador Castell és dietista diplomada per la Universitat de Nancy, França. Des de 1987 treballa al Programa d’Alimentació i Nutrició del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. És coordinadora i docent de l’oferta de formació continuada en alimentació i nutrició que aquest Departament ofereix als centres d’atenció primària. A la seva labor educativa se sumeixi la responsabilitat a la planificació i educació alimentària de les colònies i campaments d’estiu per a nens i adolescents amb diabetis, organitzats per l’Associació de Diabètics de Catalunya. Ha participat en diversos estudis epidemiològics sobre l’anàlisi nutricional de la població, en diverses comunitats autònomes. En l’actualitat, és membre de la Junta Directiva de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) i de l’ONG Nutrició Sense Fronteres.

Quins són els temes prioritaris en els quals es treballa des de l’Administració?

Les diferents administracions (estatal, autonòmiques i municipals) donen prioritat a estratègies i plans de prevenció de l’obesitat en la població, especialment infantil, com l’estratègia NAOS en l’àmbit estatal. Des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en concret des de la Direcció general de Salut Pública, es va dissenyar en el període 2005-2006, mitjançant la col·laboració d’un grup d’experts, una estratègia de Promoció de l’Activitat física i Alimentació Saludables (PAAS).

Com s’aborda el problema de l’obesitat?

“La presència d’aliments frescos en el menú escolar, com a fruites o amanides, és adequada”Les característiques principals, tant del PAAS com de la major part de les estratègies que en aquests moments es desenvolupen al nostre país, se centren en un abordatge multidisciplinari i multisectorial, ja que la pròpia malaltia es defineix com a tal. Parlem del concepte de “entorn obesogénico”, que es caracteritza per falta de mobilitat a causa dels canvis en la innovació tecnològica, el fàcil accés als transports mecanitzats o la priorització de les activitats a través d’una pantalla, però també es refereix al creixement espectacular de la diversitat i l’oferta alimentària o al bombardeig publicitari sobre consum. En aquest marc, els eixos bàsics d’actuació se centren en accions vinculades a la promoció de l’activitat física i d’uns hàbits alimentaris saludables.

Llavors, l’acció passa per l’educació alimentària?

En efecte. Les estratègies d’intervenció han de ser informatives i educatives, que el seu objectiu és millorar la capacitat i criteri per dur a terme estils de vida saludables; i facilitadores, per a la creació d’espais que afavoreixin aquest tipus de pràctiques. La finalitat és facilitar un consum saludable.

L’abordatge multidisciplinari de l’alimentació és una prioritat. Com es treballa aquest aspecte?

En el procés de millora de l’alimentació i els hàbits alimentaris de la població poden, i han de, intervenir múltiples sectors i professionals: productors, indústria, distribuïdors, mitjans de comunicació, professionals de l’educació o de la salut (dietistes-nutricionistes, personal de medicina i infermeria, farmacèutics). És imprescindible la coordinació entre tots ells a través d’una política clara i unificada.

Ha comentat la transcendència de l’obesitat infantil. Quines accions es dirigeixen de manera específica a aquest sector de la població?

A Catalunya, el PAAS es planteja i lidera accions en diferents àmbits: sanitari, laboral, educatiu i comunitari. Com a exemple d’acció vinculada a la població escolar, destaca el “Programa de revisió de programacions de menús escolars”. Tots els centres docents de Catalunya poden sol·licitar-ho de forma gratuïta. En funció d’uns criteris consensuats en una guia elaborada en 2005 (“L’alimentació saludable en l’etapa escolar”), un equip de dietistes-nutricionistes elabora un complet informe que valora i destaca els aspectes positius de la programació, així com els factors que és necessari millorar.

Sovint es diu que els menús de les escoles són molt fluixos des del punt de vista nutricional (molts fregits, poca verdura, poc peix…). Corroboren les dades de les últimes revisions aquestes creences?

És molt difícil generalitzar, però en aquests moments, segons les dades que tenim dels últims tres anys en relació a unes 900 programacions de menús avaluades, les propostes són en general bastant satisfactòries, encara que hi ha aspectes millorables.

Quins són els aspectes positius?

“La principal transcendència sobre els hàbits alimentaris dels nens se centra en l’entorn familiar, encara que el menjar a l’escola és una ingesta important”S’avaluen aspectes qualitatius i quantitatius (referents a les freqüències recomanades de consum dels diferents aliments). Des del punt de vista qualitatiu, és necessari que els plats i coccions s’especifiquin millor, amb la finalitat de proporcionar informació més concreta i útil a les famílies. Moltes programacions inclouen combinacions poc adequades de primer i segon plat perquè són massa denses o lleugeres. No obstant això, els elements frescos en el menú (fruites o amanides), les verdures i hortalisses i els fregits són molt adequats. Quant a les dades quantitatives, cal destacar com a aspectes positius un elevat percentatge de compliment de les freqüències recomanades d’arròs, pasta, llegums, verdura, peix i fruita.

Quins punts són millorables?

Els aspectes que s’haurien de millorar són l’excés de carn i productes làctics i l’escassetat d’ous i d’amanides en les guarnicions.

Es constata que els canvis en la societat actual han portat a un augment de la utilització dels serveis de menjadors escolars. Té aquest menjar de migdia tanta transcendència en l’alimentació dels nens?

Sens dubte, la principal transcendència sobre els hàbits alimentaris dels nens se centra en l’entorn familiar, encara que el menjar de migdia a l’escola és una ingesta important, no només des de l’aspecte nutricional, sinó també des del punt de vista convivencial, social i educatiu. Quan un nen utilitza el servei de menjador escolar durant tot l’any, realitza 173 menjars sobre un total d’unes 1.825 (si se suposen cinc ingestes diàries), que són responsabilitat de la família. Els serveis de menjador escolar han de garantir una oferta alimentària suficient, variada, equilibrada, segura i satisfactòria, adaptada a les diferents edats i necessitats dels escolars. A l’espai del menjador han de treballar-se també aspectes relacionats amb hàbits i comportaments enfront del procés alimentari i el seu entorn. Per això, l’equip de monitors hauria d’estar format per donar resposta a aquestes necessitats.

A més dels escolars, també mengen fora de casa moltes persones adultes. Des del seu Departament es lidera una iniciativa d’acreditació de restaurants. Com va sorgir la idea?

Qualsevol iniciativa ha de respondre a unes necessitats detectades i a una evidència científica que justifiqui una inversió de temps i diners. Disposem de tres premisses amb evidència científica que recolzen aquesta intervenció: a Catalunya, segons l’ENCAT (enquesta d’avaluació de l’estat nutricional de la població catalana) de 2002-2003, el 37% de la població adulta realitza, com a mínim, entre una i tres menjars fora del domicili durant la setmana lectiva (sense contemplar el cap de setmana). A més, hi ha evidència científica sobre els beneficis que la dieta mediterrània, i en general l’activitat física i l’alimentació, tenen per a la salut. Per tant, dissenyar una intervenció en l’àmbit de la restauració col·lectiva dirigida especialment a l’entorn laboral ha estat una de les prioritats de l’estratègia PAAS. Aquesta iniciativa és l’acreditació de restaurants promotors de dieta mediterrània, AMED.

Quin és l’acolliment dels restauradores a aquest tipus d’iniciatives?

En general, molt bona, encara que és un sector difícil perquè l’establiment diana no és un restaurant d’alt “standing”, sinó els locals que ofereixen menú diari. Amb freqüència, aquests restaurants disposen de poc personal i recursos mínims per aplicar i visibilizar entre la seva clientela les característiques destacables de la seva oferta i la seva acreditació AMED. Durant aquest any, s’han acreditat menjadors laborals de grans hospitals (Sant Pau, Vall d’Hebron, ICO…).

Quins són les principals limitacions en l’àmbit alimentari-nutricional que van detectar en els menús de migdia?

En l’estudi pilot previ identifiquem una utilització baixa d’oli d’oliva en les preparacions, un ús reduït de llegums i productes integrals, un excés de productes d’origen animal amb elevat contingut en greix saturat i, especialment, una escassa oferta de fruita fresca en les postres.

Què altres alternatives es contemplen per als menjars de migdia en l’entorn laboral?

Algunes alternatives són molt bones encara que, amb freqüència, s’empren malament, com el menjar de carmanyola (táper), entrepans i màquines expenedores d’aliments i begudes. Hem treballat i elaborat documents de consensos i recomanacions per millorar l’oferta en aquest entorn.

OBESITAT INFANTIL, CADA VEGADA MÉS CASOS

Malgrat ser un país mediterrani i disposar d’un clima i una producció alimentària diversa i idònia per dur a terme un estil de vida saludable, “les xifres de nens amb excés de pes són de les més elevades d’Europa”, reflexiona Gemma Salvador. Suggereix que la situació “planteja un gran interrogant a tots els experts en salut pública” i insisteix que, en la gènesi i l’augment dels casos d’obesitat infantil, incideixen múltiples factors. Entre ells, la velocitat amb que s’ha canviat “la disponibilitat i l’oferta procedent de la indústria alimentària”, així com la falta de conservació de les característiques diferencials de la dieta mediterrània (gastronomia, estacionalidad dels aliments o productes de proximitat).

També influeix “la modificació en els últims anys de l’estructura familiar” (nuclis amb pocs membres i moltes hores de treball fos de la llar); la falta de transmissió, cap a les generacions més joves, del valor de l’autogestió alimentària (compra, processament i preparació dels aliments); i l’augment de les pràctiques sedentàries, tant en les activitats quotidianes com en el temps d’oci, que són “factors negatius i determinants per a l’obesitat infantil”, conclou Salvador.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions