Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gener: L’api, diurético per excel·lència

Per la seva qualitat d'afavorir la diuresis, l'api resulta útil en cas d'hiperuricemia i retenció de líquids

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 01deGenerde2005

L’api silvestre, hortalissa molt coneguda i conreada per egipcis, grecs
i romans, és el precursor de l’api que actualment coneixem. Al principi va ser
considerada únicament com una planta aromàtica i medicinal, sense
valor culinari. Hipócrates, mèdic grec del segle V a. de C.,
va elogiar l’api com a gran diurético.

L’api silvestre creix de forma natural, té les tiges de color verdós
i un sabor amarg bastant pronunciat. Si escau de cultiu, solen blanquejar-se
durant les últimes etapes de creixement. Per a això es cobreix la planta
de manera que només les fulles rebin llum. Aquest tractament elimina el color
verd i el sabor amarg, però també parteix de les vitamines. La seva aparença
externa s’assembla al julivert llis i les seves fulles tenen un sabor molt intens,
pel que se solen emprar dessecades per condimentar sopes, purés
i cremes.

El component majoritari és l’aigua, per la qual cosa es tracta d’una hortalissa
d’escàs valor calòric. Els nutrients que ens brinda són diversos
minerals com el sodi (és l’hortalissa que posseeix major quantitat de sodi),
potassi i calci (d’absorció deficient), i vitamines com betacarotenos
(provitamina A), vitamina C i folatos. No obstant això, la majoria de propietats
terapèutiques que s’atribueixen a l’api s’han de l’oli essencial que
li confereix l’olor característica.

Potent diurético

És una hortalissa popularment coneguda per la seva propietat d’augmentar la diuresis,
gràcies a l’oli essencial que conté, que exerceix un efecte
dilatador sobre els gots renals, i afavoreix d’aquesta manera eliminació d’aigua i de substàncies tòxiques per l’orina. Per això, resulta eficaç contra afeccions articulessis, com hiperuricemia, gota
o diversos reumatismes i problemes de retenció de líquids.

No obstant això, si s’abusa del seu consum cru pot resultar bastant indigesto.
La cocció estova la cel·lulosa, un tipus de fibra que conté, i la
fa més assimilable per l’organisme.

Les penques tendres i cruixents d’api poden consumir-se crues, soles o en
amanides al costat d’altres ingredients, després d’eliminar amb un ganivet els fils.
També es poden consumir fregides, cuites o farcides, i amb freqüència
acompanyades d’algun tipus de salsa. Tiges, fulles i llavors es
solen afegir en sopes i estofats com a condiment. Una altra manera de prendre
api és elaborar un suc fresc a partir de tiges i fulles.

El fruit dessecat de l’api s’empra com a condiment amb el nom de llavor
d’api; també es mol i es barreja amb sal per preparar la sal de
api, i en ocasions es combina amb all dessecat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions