El consum elevat de grasses trans té efectes negatius en l’organisme. Cap entitat implicada en la salut pública ho discuteix. L’increment que generen aquest tipus d’àcids grassos (AGT) en el risc de patir cardiopaties s’ha observat una vegada i una altra en estudis clínics ben dissenyats, segons ha detallat al gener de 2014 l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica d’Estats Units. Si bé és cert que baixes dosis d’ingesta d’AGT suposaran un risc inferior, qualsevol dosi augmenta el risc. Encara que empreses com EROSKI han decidit de forma voluntària eliminar-los dels seus productes de marca pròpia, els AGT encara segueixen al mercat, per la qual cosa és convenient saber per què són preocupants i on solen estar. El següent article explica què són els greixos trans, per què són perilloses i en quins aliments és més probable trobar-les.
Què són els àcids grassos trans?
Els AGT són un tipus d’àcids grassos amb una configuració especial, que poden produir-se tant de forma natural (fermentació en el rumen dels remugants), i que trobem en cárnicos o làctics, com mitjançant determinats processos d’hidrogenació duts a terme per la indústria alimentària. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va considerar en 2010 que l’efecte negatiu dels AGT sobre els lípids sanguinis és similar tant si provenen d’aliments naturals, com si ho fan d’aliments processats. No obstant això, mentre que està ben establert que la ingesta d’AGT d’aliments transformats s’associa a un increment en el risc cardiovascular, les actuals proves científiques no permeten determinar si aquest efecte es produeix amb AGT d’origen natural.
Per què són perilloses les grasses trans?
La configuració dels AGT és molt similar a la dels àcids grassos saturats. Aquests últims, malgrat que no cal ingerir-los a través de la dieta, són necessaris en l’ésser humà, ja que, entre altres funcions, protegeixen a les cèl·lules de l’oxidació, i és per això que tenim mecanismes per sintetitzar-los. No obstant això, els AGT no són en absolut necessaris: el nostre cos no els sintetitza i la seva ingesta està desaconsellada. Per què?
- En primer lloc, perquè aparenten ser alguna cosa que no són: la configuració dels AGT és similar a la dels àcids grassos saturats, i aquí radica un dels problemes associats al seu consum. El nostre organisme els “confon” i els incorpora en les membranes biològiques de les cèl·lules, en el lloc on anirien els saturats. Això altera la permeabilitat de la cèl·lula i fa que s’oxidi amb més facilitat (procés relacionat amb l’envelliment cel·lular). Es podria comparar amb utilitzar a l’estiu una crema solar que, en comptes de protegir dels rajos ultraviolat perjudicials, fes que fos més fàcil que aquests cremessin la nostra pell.
- Però a més, els AGT, una vegada ingerits, alteren l’equilibri del colesterol sanguini: entre altres efectes adversos, disminueixen les concentracions de colesterol HDL (conegut com a “colesterol bo”). L’EFSA considera que una alta ingesta d’AGT es relaciona de manera “consistent” amb un major risc de malaltia coronària.
En quin tipus d’aliments podem trobar grasses trans?
La majoria dels AGT presents en els aliments es genera mitjançant la hidrogenació, un procés que permet obtenir grasses semisólidas amb característiques interessants per a l’elaboració d’aliments, però que al seu torn desperten gran preocupació en l’àmbit sanitari. Encara que molts fabricadors d’aliments han reduït la presència d’AGT, encara és possible ingerir altes quantitats d’aquestes substàncies, tal com van mostrar Stender i col·laboradors en la revista BMJ Open al setembre de 2012. Excepte excepcions, les etiquetes no solen declarar el seu contingut en AGT, la qual cosa dificulta la seva identificació.
Una pista per detectar els AGT consisteix a revisar si l’etiqueta del producte detalla que conté greixos “parcialment hidrogenats”. En tal cas és gairebé segur que tindrà també Ag. La següent llista, elaborada sobre la base de dades aportades per l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica i l’Associació Britànica de Dietètica, apunta on és possible que es “amaguin” avui els AGT:
- Brioixeria industrial.
- Menjar per portar.
- Cremes.
- Menjar ràpid o fast food.
- Fregits.
- Galetes o pastissos.
- Crispetes de blat de moro per al microones.
- Pastisseria.
- Patates fregides de borsa o altres aperitius similars.
- Pizza congelada.
- Postres o gelats.
- Precuinats (empanades, croquetes, etc.).
El Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), per la seva banda, va detallar en 2010 que d’entre els aliments més arriscats pel seu contingut en AGT destaquen les galetes farcides de xocolata, la brioixeria infantil i els cereals amb xocolata.
