La gastronomia grega té importants similituds amb la d’alguns països mediterranis, sobretot França i Espanya, ja que gran part de les matèries primeres utilitzades en els seus plats estan presents en algunes de les receptes més típiques d’aquests països. Tant la condimentació com els productes agrícoles fan de la cuina grega una de les més saboroses i atractives del món.
Important influència turca
La grega és una de les cuines mediterrànies més populars, si bé presenta una significativa influència turca com es percep en ‘els dolmades’, uns entrants elaborats a força de fulles de parra farcides de be o arròs. Aquesta influència es denota també en la forma de condimentar alguns aliments, sobretot les carns, i en l’àmplia existència d’establiments en els quals es pot gaudir d’un dels plats turcs més genuí: el ‘kebab’, un original entrepà farcit de carn. Un exemple de la importància de la gastronomia turca en la cuina grega és la ‘blakava’, un pastís de pasta fullada amb nous que encara que constitueix les postres gregues més popular, és una especialitat de la rebosteria turca. Els seus plats més populars La ‘moussaká’ és sens dubte un dels plats més populars de la cuina grega. Encara que existeixen diverses versions d’aquesta recepta, el més comuna és que s’elabori amb carn picada, salsa beixamel, formatge gratinat i albergínia, tot això acompanyat d’un bon doll d’oli d’oliva. Les albergínies també estan presents en la majoria dels menús, per exemple en ‘la Melitzanosalata’, una saborosa i original crema d’albergínies fumada. Les amanides són un dels plats sense els quals no es podria concebre la cuina grega. Constitueixen en general el primer plat de gran nombre de menjars, que es completen amb un segon a força de carn o peix. Una de les amanides més famoses és l’horiatiki ‘salata’, elaborada amb tomàquet, pebrot, cogombre, ceba, olives i per descomptat amanida amb un excel·lent oli d’oliva i orenga. Per completar l’amanida s’utilitza formatge feta, un dels formatges grecs més populars i consumits. Excel·lents carns i peixos Tant les carns com els peixos són molt populars a Grècia i les seves formes de presentació són tan variades (farciments, a la planxa, fregits, a la graella…), que satisfan qualsevol paladar. És molt típic un plat de peix anomenat ‘marída’ elaborat amb diferents tipus de peix fregit que en ocasions s’acompanya de gambes i calamars. En general, aquests plats de peix se serveixen acompanyats de guarnicions tant d’amanida com de diferents verdures o purés. Dins del grup de les carns, la de be és la més benvolguda pels grecs i en general es cuina i se serveix acompanyada de diferents verdures. A més és la base d’un dels plats més populars de la cuina grega com són els ‘pilaffs’, constituïts per carn de be guisada que es col·loca al centre d’un cercle elaborat amb arròs. Existeixen també plats en els quals es barregen diferents tipus de carn com la ‘souvlákia’, una broqueta en la qual s’utilitza carn de be i de porc. La carn de pollastre també forma part d’atractius plats, com el ‘kotópoulo’, pollastre rostit farcit d’arròs, panses i formatge, o les crestes de pasta ‘fila’ que s’emplenen amb carn de pollastre, formatge feta, i diferents tipus de verdures. En general, aquests plats de carn es completen amb originals i intenses salses com la ‘skordalia’, una salsa d’all, o diferents salses de tomàquet amb espècies variades. Oli d’oliva i vi Grècia és al costat de França i Espanya, un de les països on més quantitat d’oli d’oliva es produeix i es consumeix. Això aporta a la seva cuina una aroma i sabor típicament mediterrani, que fa als seus plats inconfusibles. A Grècia, la utilització d’aquest saludable aliment és molt antiga i el seu ús en la cuina ja era esmentada en els llibres d’alguns importants historiadors. L’oli d’oliva s’utilitza sobretot per a l’amaniment d’amanides, convertint-les en plats saborosos i molt saludables. Els menjars, de la mateixa manera que en gran part dels paises mediterranis, s’acompanyen generalment amb vi. Un dels vins més populars és el de resines, que deu el seu nom al seu especial procés d’elaboració, ja que es deixa envellir en cubes que contenen resina que contribueix a la seva conservació i li aportar al vi un sabor únic. També és molt consumit un vi anomenat ‘kokkinéli’, similar a l’anterior però amb menys quantitat de resina. Per acabar, una d’aquests suculents menjars gens millor que un típic iogurt grec hojaldrado o acompanyat de fruites, una copita de licor de guindes que bé pot ser sense alcohol, i un bon cafè, les excel·lents propietats del qual d’aroma i sabor es deuen principalment a la influència del cafè turc, un dels millors del món.
