Ni dimonis ni fantasmes ni feristeles misterioses aguaitant sota el llit. Existeixen criatures més concretes i quotidianes que amenacen la nostra salut. Estan en la nevera, en el rebost, en els supermercats i les gasolineres. Sobreviuen en les màquines de vending, en els aeroports, en els restaurants i en qualsevol calaix del congelador. Parlem, per descomptat, dels productes ultraprocesados, des de brioixeria i llaminadures fins a begudes ensucrades i snacks de pobre perfil nutricional. Com els monstres més temibles d’Halloween , també són fascinants: s’adapten a gairebé tot i adopten diferents formes. La diferència és que no són una fantasia ni s’amaguen en la nit. Són reals, fan mal i es mostren a plena llum del dia.
Quan acabi l’any, i si no hi ha sorpreses, cadascun de nosaltres haurà begut gairebé vuit litres de vi, més de vuit litres de sucs i nèctars, 18 litres de cervesa i més de 36 litres de refrescs. El 83 % d’aquesta cervesa serà amb alcohol, la meitat dels refrescs haurà estat de sabor cua i el 71,2 % dels sucs, en realitat, seran nèctars i concentrats. Litre a dalt, litre a baix, l’escenari és més que probable: això va ser exactament el que vam fer l’any passat, segons recull el‘ Informe del consum alimentari a Espanya 2018’.
Una llauna de refresc conté uns 35 grams de sucre, però una llauna de beguda energètica té encara més. El seu contingut ronda els 50 grams, just el doble de la quantitat màxima diària recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Avui, les beuen set de cada deu adolescents, i més de la meitat les barreja amb alcohol. També un de cada cinc nens en edat escolar pren begudes energètiques i, en el 16 % dels casos, a raó de gairebé quatre litres al mes.
Les begudes espirituosas mereixen una consideració aparti. Contenen, a més d’alcohol i dels seus riscos associats, una notable quantitat de calories buides, com detalla el dietista-nutricionista Julio Basulto en aquest article. Al nostre país, gairebé el 5 % de les calories que consumim diàriament procedeixen de les begudes alcohòliques, unes begudes la ingesta de les quals també s’associa a un menor control del mecanisme de la sacietat.
Xocolates, galetes i gelats
L’informe del consum alimentari, publicat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ens ofereix altres dades d’interès. Per exemple, que cada any mengem 3,5 quilos de xocolates per persona. El 65 % d’aquestes xocolates són bombons, snacks, cacaos solubles i cremes d’untar. Sobre aquest tema, és útil saber que quan agafem un pot normal de crema d’untar, més de la meitat del seu pes és sucre, mentre que, en el cas dels cacaos solubles, el contingut de sucre supera el 70 %.
Imatge: Larry White
Més dades. Ingerim anualment gairebé 6 quilos de brioixeria. El 75 % és industrial. Les galetes —uns productes molt calòrics que, com desgranem en aquesta anàlisi comparativa, contenen grans quantitats de sucre, grasses i sal— són el tipus de brioixeria que més consumim. En la categoria brioixeria, el Ministeri d’Alimentació també inclou els cereals de desdejuni i els productes nadalencs (polvorons, mantecados, torrons, etc.), que, malgrat el seu estacionalidad, estan disponibles al públic des de finals de l’estiu. En un típic torró de xocolata, la meitat del producte és sucre.
Sense explicar el formatge ni el iogurt, els derivats làctics tenen una presència destacada en la nostra cistella de la compra; sobretot, els ensucrats. Prenem, per persona i any, més de 10 quilos/litres de batuts, postres làctiques, gelats i pastissos. Per descomptat, les composicions varien segons el producte i la marca, però, en general, la quarta part d’un gelat és sucre. També cal pensar en els greixos saturats, el consum dels quals s’associa a diversos problemes cardiovasculars i a patologies com l’excés de colesterol. La hipercolesterolemia , per cert, és un dels trastorns crònics més prevalentes al nostre país, segons reflecteix l’última Enquesta Nacional de Salut Espanya (ENSE). I no és l’única patologia vinculada a l’estil de vida i l’alimentació. També figuren en aquesta llista la diabetis, la hipertensió i una dada tan rotunda que espanta: més de la meitat dels adults espanyols té sobrepès o obesitat (en el cas dels homes, la xifra aconsegueix el 62,5 %).
Sucre fins a en les salsitxes
A Espanya, cada persona menja, a l’any, més d’11,5 quilos de carn transformada. Aquesta categoria inclou els següents productes: pernil guarit i taujana, llom empapussat normal i ibèric, xoriços, salsitxó i salami, fuet i llonganisses, pernil cuit, paleta cuita i fiambres, ossos/ossos de pernil guarit, altres productes guarits, productes a base sagni, altres salazones i altres bullits, salsitxes, fuagrás i paté. L’OMS i altres institucions de referència internacional, com el Fondo Mundial per a la Recerca del Càncer o l’Escola de Salut Pública d’Harvard, recomanen reduir el nostre consum de carns processades. Al nostre país, almenys, mengem gairebé un quilo per persona al mes. Aquesta xifra no inclou la carn sense transformar.
Gairebé tothom sap que molts d’aquests productes contenen quantitats notables de greix i de sal, però és interessant tenir en compte que també porten sucre. En el ‘Estudi ANIBES’, realitzat en 2013 per la Fundació Espanyola de Nutrició (FEN), “es va observar la presència de sucres afegits en el 86 % dels embotits i altres productes cárnicos del subgrup (és a dir, salsitxes, cansalada, xoriço)”. El mateix estudi, que va analitzar centenars de productes, va detectar que el 42 % dels aliments i begudes contenia algun tipus de sucre afegit en la seva composició.
Imatge: PublicDomainPictures
Bona part del sucre que consumim es troba en els aliments; fins i tot en aquells que, com els embotits, són poc sospitosos de contenir-ho. Aquesta presència, sumada al canvi d’hàbits alimentosos i a l’allunyament de la dieta mediterrània, explica el que recull en el seu llibre Antonio Rodríguez Estrada, responsable del projecte sinazucar.org: que “un nen espanyol mitjà consumeix més de 32 quilos de sucre a l’any, i que un nen de vuit anys ja ha menjat més sucre que el seu avi durant tota la vida“. El consum de sucre, que s’uneix a un estil de vida i d’oci sedentaris, també explica les elevadíssimes xifres de diabetis que es registren en l’actualitat.
Diabetis tipus 2, xifres que espanten
Segons el‘ Estudi di@bet.es’, realitzat en 2011 i considerat el millor estudi epidemiològic fet al nostre país fins avui, el 13,8 % dels espanyols majors de 18 anys té diabetis tipus 2; això és, més de 5,3 milions de ciutadans. A més, hi ha altres 4,8 milions de persones que tenen intolerància a la glucèmia o glucèmia basal alterada, situacions que es consideren prediabéticas.
I què succeeix amb els nens? En paraules de les investigadores Raquel Barri i Purificació Ros, expertes en aquesta patologia, existeixen nombroses dades que confirmen que la incidència de diabetis mellitus tipus 2 en nens i adolescents s’ha incrementat de manera significativa en l’última dècada, no solament a Amèrica del Nord sinó també en diversos països d’Europa, Àsia, Àfrica, Austràlia i Amèrica del Sud, coincidint amb un increment paral·lel de l’obesitat. Ho detallaven en 2013, en aquest treball de la revista Elsevier, encara que hi ha xifres més recents.
Un article de Pilar Aizpurua Galdeano, publicat en 2018 en Evidències en Pediatria, no solament coincideix que el nombre de nens que es diagnostiquen de diabetis tipus 1 i tipus 2 està augmentant, sinó que desvetlla que els casos nous de diabetis tipus 2, la forma associada amb el sobrepès, s’han quintuplicat en l’últim lustre.
