Coriandre, alfàbrega, menta, hierbabuena… El perfum d’aquestes herbes aromàtiques és un clar indici del bon temps, i també de la bona cuina. Ja sigui per donar-li un toc a les begudes refrescants, com el te gelat, per millorar el gust d’una pizza casolana o afegir notes de sabor en les nostres amanides favorites, les herbes aromàtiques i les espècies fresques són una estupenda opció gastronòmica. De fet, cada vegada és més habitual muntar en la cuina un petit hort amb les plantes senceres, que fins i tot es venen en els supermercats. El següent article ofereix alguns trucs senzills per gaudir d’aquestes herbes durant tot l’any, no solament en aquesta temporada.
Espècies i herbes aromàtiques: del congelador a les infusions
És fàcil trobar herbes i espècies en pot, a qualsevol moment de l’any. No és tan fàcil, no obstant això, trobar-les fresques, amb el seu sabor intens i el seu perfum natural. Alguns mesos són molt propicis per a l’alfàbrega, el coriandre o el romaní, mentre que, passada la temporada, és complicat donar amb aquestes plantes. Com es poden conservar aquestes herbes per usar-les quan ja no hi ha? A continuació, es llisten quatre maneres d’aprofitar al màxim els mesos d’abundància per gaudir de les seves aromes i sabors cada vegada que es vulgui.
1. El congelador i les seves variants. El mètode més senzill per conservar herbes i espècies és la congelació, i es poden guardar tant les fulles com la planta sencera. L’única cosa que cal fer és netejar-les perfectament i estendre-les de branca en branca (o de fulla en fulla), col·locant-les en borses aptes per a la congelació. Si és possible, es fa buit en les borses (perquè no quedi gens d’aire en el seu interior) i se situen unes damunt d’unes altres, com si anessin les pàgines d’un llibre. D’aquesta manera, estaran ordenades i protegides en el congelador.
- El mètode “del llibre” està indicat, sobretot, per a les herbes que tenen fulles grans i resistents, com l’alfàbrega o el romaní.
- Per a herbes de petites fulles, com la menta, el julivert o la farigola, és preferible picar-les abans de congelar-les en borses apropiades, també llevant-los tot l’aire possible de l’interior.
- Una altra opció, molt saborosa, és trossejar les herbes, introduir-les en una cubitera amb oli d’oliva i congelar-les. D’aquesta manera es tindran uns glaçons d’oli aromatizado llests per utilitzar en un guisat o una amanida.
2. Els conservants naturals. Una altra de les formes més fàcils de conservar les herbes aromàtiques consisteix a introduir-les en un pot, cobrir-les d’oli d’oliva suau, de vinagre de vi blanc o de vinagre de poma i guardar-les en un lloc sec i fosc durant un parell de setmanes. Transcorregut aquest temps s’obtindran vinagres i olis aromatizados que donaran un valor afegit a l’hora d’amanir amanides, preparar vinagretes i salses emulsionades. L’única precaució que cal tenir és la d’emprar herbes en bones condicions, netes i seques (sense humitat exterior), perquè no es faci malbé la barreja aromatizada.
3. En infusió. Amb les herbes de sabor penetrant, com la menta o el fonoll, el llorer o fins i tot el romaní, es pot elaborar una infusió, tant en oli d’oliva temperat com en aigua bullint. D’aquesta manera, s’aromatiza l’aigua o l’oli, es deixa refredar i es guarda en el congelador, en glaçons, per utilitzar en salses, guisats o amanides.
4. Herbes dessecades. Per guardar les herbes seques, s’emprarà un mètode natural i senzill. Es tracta de fer petits ramilletes de les herbes favorites, que es lliguen per la tija i es pengen de cap per avall en un lloc sec i airejat. En un parell de setmanes s’obtenen unes herbes que, trituradas i guardades en pots hermètics, permeten assaonar diferents plats durant tot l’any.
