Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Història de la cervesa

Com ha variat el procés d'elaboració al llarg de la història d'una de les begudes més antigues de les civilitzacions.
Per maitezudaire 20 de agost de 2002

D’on s’obté la cervesa?

La principal matèria primera en la seva elaboració és una cereal, concretamentl’ordi. Se sap que l’ús de l’ordi es remunta a temps tan anticscom el 3.000 a. C. Aquest cereal es conrea millor que el raïm en climes freds,pel que els països nòrdics (Alemanya, Anglaterra…) van afavorirla producció de cervesa enfront de la de vi, convertint-se enels principals productors mundials de cerveses.

Procés d’elaboració de la cervesa al llarg de la història…

Antigament, els ingredients principals de la cervesa eren la ordi malteada, l’aigua i el llevat. A vegades s’afegia romaní i farigola per a evitar que la cervesa s’espatllés (acció contra la floridura i els llevats) i per a donar-li sabor. Aquesta cervesa era tèrbola i contenia moltes proteïnes i hidrats de carboni, la qual cosa la convertia en una beguda molt nutritiva, que consumien tant els pagesos com la noblesa.

Existeix la creença que en el segle XV es va descobrir una nova versió de cervesa. Els mercaders de Flandes i Holanda van introduir el llúpol en la seva elaboració, la qual cosa li conferia cert sabor amarg. La varietat que contenia llúpol es va denominar “cervesa” i la que mancava d’aquest ingredient, “ale”. La nova varietat amb llúpol es va fer tan popular que a partir del segle XVIII totes les cerveses es fabricaven amb llúpol.

En l’Edat mitjana, els monjos europeus van refinar el procés i van institucionalitzar l’ús del llúpol pel seu sabor i les seves propietats com a conservant. Sense embargament, va caldre esperar a Luis Pasteur perquè es fes el pas final. Fins a llavors, els productors de cervesa depenien del llevat natural que transportava l’aire perquè es produís la fermentació de la ordi. En demostrar que el llevat és un microorganisme viu, Pasteur va fer possible el control precís de la transformació del sucre de l’ordi en alcohol.

Avui dia, s’apliquen diverses tècniques altament perfeccionades depenent de la mena de cervesa que s’elabori, però s’usen essencialment dues tipus de llevat: la Saccharomyces cervisiae i la S. carlsbergensis. La primera es descriu com un llevat de fermentació “alta” ja que flota en la superfície del most. S’usa per a elaborar cerveses més fosques com la “Bitter” anglesa, mentre que les cerveses rosses continentals es fabriquen amb S.carlsbergensis, que és un llevat de fermentació baixa.

Actualment hi ha una enorme varietat de cerveses a Europa, especialment en Bèlgica, Holanda i Alemanya. És interessant saber que la cervesa “Lambic” es fermenta amb llevats naturals i se li afegeixen cireres o gerds per a millorar el seu sabor, i que la “cervesa blanca” s’elabora a partir de blat i es condimenta amb coriandre i pela de taronja.

Alguns tipus de cervesa…

Abbey Ale: És una cervesa forta que s’elaborava tradicionalment en les abadies belgues per a servir d’aliment “líquid” als monjos durant el dejuni de la Quaresma. Steam Beer: Aquest tipus de cervesa es va fabricar per primera vegada a Califòrnia a la fi del segle XIX, durant la febre de l’or. S’elabora mitjançant una fermentació especial usant llevat de fermentació baixa a temperatures de fermentació alta.

Bock: És una cervesa rossa molt forta que es fabricava tradicionalment a l’hivern per a celebrar la proximitat de la primavera. Double Bock o Dopplebock: Aquesta varietat va ser creada pels monjos italians de l’orde de San Francisco de Paula en Baviera per a alimentar-se durant el dejuni de la Quaresma. l’Índia Pale Ale: Un tipus d’ale “” que es fabricava a Anglaterra per a proveir a les tropes britàniques instal·lades a l’Índia en el segle XVIII.

Enllaços d’interès:

revista.consumer.es: Cervesa sense alcohol. Totes correctes, però desiguals en escuma i sabor.