Horts escolars com a oportunitat d’educació alimentària

Salut de la comunitat

Imagen: Rubén García / Consumer EroskiEn 2005, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), en col·laboració amb el Programa d’Alimentació Escolar del Programa Mundial d’Aliments, va portar avanci una iniciativa pilot per promocionar el desenvolupament d’horts en escoles de Panamà i Etiòpia. La idea es va revelar com una oportunitat d’apropar hàbits saludables als escolars. Però no només als països on autoabastecerse és una necessitat, també en l’hemisferi nord, on la dificultat no és menjar, sinó menjar sa, de qualitat.

Segons les paraules de Kraisid Tontisirin, director de Nutrició i Protecció del Consumidor de la FAO, “les preocupacions nutricionals uneixen en aquest segle al món desenvolupat i als països en desenvolupament”. Tots dos comparteixen, en la seva opinió, problemes alimentaris com la necessitat de canviar la percepció pel que fa a les fruites i a les hortalisses i aprendre “com es poden conrear, preparar i consumir millor”. La preocupació és comuna en moltes comunitats, riques i pobres, “i en ambdues poden ser factors decisius per construir la salut de la comunitat”.

En atenció a aquest fet, les hortes als centres escolars europeus proliferen. Un exemple és Anglaterra, on les autoritats, alarmades per la prevalença dels casos d’obesitat infantil -en deu anys han augmentat de 8 a 17 per cada 100 alumnes, segons dades de l’OMS-, han gestionat programes d’atenció a l’alimentació del menor i, especialment, a les escoles. Assessorats per especialistes, les comunitats educatives es bolquen amb la creació de les hortes escolars.

Mans a l’horta

Els objectius dels horts escolars han de ser nutricionals

Les memòries d’experiències d’hortes escolars coincideixen que, per aconseguir tenir èxit en la seva engegada, és necessari motivar a pares, professors i alumnes, a més de saber conrear les plantes i decidir a qui acudir si es necessita ajuda. Manejar una horta escolar requereix coneixements d’horticultura, però també aptituds per treballar en equip. Es comença en general amb un hort petit, en el qual és fàcil aplicar mètodes orgànics i les dimensions dels quals possibiliten la preparació, cultiu i recol·lecció dels fruits.

No es perd de vista que els objectius són nutricionals: millorar la dieta i canviar hàbits alimentosos. Però també s’aconsegueix prendre consciència de la naturalesa i del comerç just perquè les hortes proporcionen recursos educatius i aliments.

Per començar, els bàsics

El cultiu més senzill i profitós en un hort escolar del nostre país està compost per verdures i hortalisses i, si es vol, arbres fruiters, genuïns de la dieta mediterrània. Ceba, pastanaga, patata, tomàquet, pebrot, porro i maduixes són algunes de les sembres que es cullen amb més èxit. Cal tenir present també les associacions, ja que no totes són vàlides. Si bé es poden conrear en una mateixa parcel·la i en una mateixa època vegetals diferents (enciams amb pastanagues, tomàquets amb cebes, pastanagues amb porros, blat de moro amb mongetes), hi ha combinacions que convé evitar perquè s’invaliden entre si: blat de moro amb patata, patates amb pastanagues i cogombres, blat de moro amb alls i cebes.

També es poden afegir arbres fruiters a l’experiència. Carreguen amb l’inconvenient que en origen són cars, sobretot si s’adquireixen adults i preparats per donar fruits, però la cura és mínima i les pomes, peres, cireres, prunes o figues resulten molt més saborosos recentment agafats de l’arbre. Les plantes aromàtiques, com a romaní, camamilla i tomilla, són un altre cultiu útil i didàctic, o herbes per condimentar com el coriandre, cebollino, julivert i orenga.

Un curs de setembre a setembre

Els responsables de l’hort tenen unes obligacions que la seva recompensa sap a salut, nutrició i ecologisme

La cura de l’horta és un compromís que s’adquireix per a tot l’any. L’agro no dona vacances. De setembre a setembre, durant el curs escolar, se succeeix el calendari de sembra o plantació i recol·lecció. Encara que el temps propici per començar el cicle depèn del clima i de la terra, quinzena abans o després, les verdures i hortalisses tenen marcada la seva data. Gener i febrer són mesos de sembra per a l’api i la ceba. Per als pèsols, mongetes verdes, escaroles, enciams i tomàquets, els mesos de febrer i març.

A l’abril se sembren carbassons i cogombres, i es planten els enciams, els porros i els tomàquets, quan s’opta per plantes en lloc de sembrar llavors. És el cas del bròquil i la família de les cols -lombarda, coliflor i pella-, que la seva sembra arriba al juliol però, si es planta, cal esperar a setembre. Les llavors de bledes, espinacs i faves cal conrear-les al novembre i les seves plantes, al gener. Les patates es planten al març si es busquen les tardanes i a l’octubre si es volen primerenques. I l’all, al desembre.

De març a setembre es recol·lecta. Durant els mesos d’estiu cal recollir els fruits, ja que en cas contrari les plantes s’espatllen i es trenca el seu cicle. Abans de juliol, els escolars hauran pogut menjar raves i pastanagues del seu hort, a més de guisar amb el seu api i les seves cebes recol·lectades al maig i juny. Aquests també són els mesos de menjar mongetes verdes, pèsols, bledes, carbassons, cogombres, faves i, per descomptat, enciams i patates.

L’estiu és temps de tomàquet, que bé pot recol·lectar-se i guardar-se per esmussar-ho i menjar-ho durant tot l’any. Arribat l’hivern, tocarà recollir el bròquil, la col o berza i la coliflor. En definitiva, durant el curs escolar, els responsables de l’hort tenen unes obligacions que la seva recompensa sap a salut, nutrició i ecologisme.