El costum d’incloure insectes en la dieta no és un fenomen nou. Va formar part de la vida dels nostres avantpassats homínids, i en la Roma clàssica Plinio El Vell, en el seu ‘Naturalis Història’, narrava com els patricis romans embogien per les larves d’insectes criats en farina i vi. Avui, organismes com l’Organització de les NacionsUnides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) considerenl’entomofagia com una sortida sostenible al repte decobrir la demanda d’aliments de la població mundial enel futur proper. Per aquest motiu en les següents línies analitzem l’oferta d’insectes disponible en l’actualitat i comentem diverses pautes per degustar-los amb seguretat.
El nostre país, un dels últims de la UE a comercialitzar-los,assisteix a l’auge del format més popular dels aliments a based’insectes: els productes derivats de farines que es venenen forma de galetes, barritas i fins i tot xocolates i pastes,amb més proteïnes, fibres i greixos saludables que les delsaliments més comuns del rebost.
Recollits en el llistat dels Novell Foods (nous aliments)de la Comissió Europea, els insectes formenpart de la dieta tradicional de gairebé 2.000 milions de personesque consumeixen prop d’1.900 varietats comestibles,segons un estudi de la FAO i la Universitat deWageningen (Països baixos). Al capdavant de les més demandadesse situen els escarabats (31 %) i les erugues (18 %), seguides de les abelles, vespes i formigues (14 %) i les llagostes,llagostes i grills (13 %). Poden adquirir-seenvasaments, a orri, deshidratats, dolços… Encara que larecerca dels insectes per al consum és incipient,la majoria dels nutricionistes els contemplen comun complement i no com a substitutiu d’altres aliments.
Un tast de cucs per començar
Per introduir-se en l’entomofagia, nutricionistes i productorsrecomanen el tast de cucs de la farina o tenebrios.Una vegada torrats i amanits, s’assemblen a unaperitiu gràcies a la textura de l’exoesquelet, el teixit dur irígid que recobreix el cos dels insectes, aràcnids i uns altresinvertebrats. El seu caràcter cruixent i el so característicque li acompanya recorden al de les galetes o els pretzels.
A més, no totes les etapes de la vida dels insectes comestiblesresulten interessants per als humans. Les pupes,les larves i les nimfes (les primeres fases) representen els estatsmés òptims per a la seva ingesta, en contenir menys quitina(un carbohidrat present en les parets cel·lulars del resistentcos dels artròpodes i els fongs), fent-los méstendres i digeribles.
Quant a l’aroma, la gran majoria dels insectes estàgairebé lliure d’olors, a causa de l’exoesquelet. I l’aspecte? Elsespecialistes adverteixen que un color agradable no sempreindica que un insecte sigui deliciós. De fet, durant lacocció, el color sol canviar dels tons originals de gris,blau o verd roent. Els insectes que contenen una gran quantitatde greix oxidat o els deficientment assecats podenser negres, però amb un assecat adequat, es tornen dauratso marrons i poden triturarse amb facilitat amb els dits.
En molts països, els insectes es consumeixen vius. Peròsi es cuinen (el més recomanable, segons un estudi de 2016de la Universitat Txeca de Ciències de la Vida), el millor ésescaldar-los amb aigua calenta després de deixar-los sense menjardurant un i tres dies. També es pot optar per bullir-los,hornearlos, fregir-los o assecar-los. El seu sabor i el seu retrogustosón molt diversos, marcats per les feromones que es produeixenen la superfície de l’organisme dels insectes, l’ambienton viuen i l’alimentació. Si s’escalden, resulteninsípids al paladar, en eliminar en el rentatles feromones. No obstant això, durant la cocció, adquireixen elsabor dels ingredients que se’ls afegeix.
Convé recordar que un no pot anar pel camptirant a la cassola les bestioles que troba al seu pas. No hem deobtenir-los de la naturalesa, ja que, a més d’interferir amb els ecosistemes, podríem exposar-nos a substàncies perjudicials presents de forma natural, manipular-los incorrectament o consumir-los en etapes de desenvolupament inadequades.
