Verdures, llegums i peix. Aquests tres grups d’aliments són tan importants en la dieta com a complicats per guanyar adeptes. Als més petits, i també als adults, els costa identificar-los com a saborosos i seductors. Però cal donar una oportunitat a la imaginació i encuriosir. L’aspecte, la presentació i la combinació de colors, de textures i de sabors és fonamental per captar l’atenció i despertar l’apetit dels públics més reticents. Destacar el color de les verdures, servir els llegums ben acompanyats, oferir un peix atractiu, aromatizar olis i vinagres i obrir-se al sabor de les espècies són receptes infalibles per fer més apetitosos certs aliments. A continuació s’explica com.
Destacar el color de les verdures
Un plat de mongetes verdes amb patates és sa, fàcil de cuinar i de menjar, però pot resultar avorrit i no ajudar a despertar la passió pels vegetals. No obstant això, una lasaña de verdures, en calzone o les verduritas en pasta fullada tenen bona acceptació. Però en realitat, en certa manera dissimulen en demasía els ingredients principals.
Les menestras presentades de manera original són més atractives i, fins i tot, poden conformar-se en gelatina
Entre la recepta simple i el sofisticat embeleco hi ha termes mitjans. La clau està a treure profit dels colors de les verdures. Si són de temporada, millor, però sempre es pot recórrer a els congelats o a les conserves per posar un toc de verd, vermell o morat. Els vegetals en papillote i al vapor mantenen més el seu sabor natural i el seu color. Les menestras presentades de manera original són més atractives i, fins i tot, poden conformar-se en gelatina.
A més, les verdures no sempre han de ser el plat principal. Poden actuar com a guarnició, si adopten la forma de xips o com a cremes que acompanyen una ració de carn o truita.
En definitiva, els vegetals es poden menjar calents o freds, crus o cuinats, com a plat únic o per acompanyar. L’hàbit d’introduir-los sempre en cada menjar principal, fins i tot en el desdejuni com amaneixo d’una torrada, serà una aposta de salut i color.
Els llegums, ben acompanyades
Les llenties no protagonitzen el més popular dels plats de cullera. Tampoc ho fan altres llegums com a jueves, faves, pèsols i cigrons. Se’ls titlla de monòtones i, si a més no es cuinen de manera correcta, no es digereixen tan bé com agradaria. No obstant això, els llegums tenen una riquesa nutricional en proteïna, greix saludable, fibra i minerals que les fa imprescindibles en una dieta equilibrada. La seva presència és important i l’objectiu és menjar-les dues vegades a la setmana, una meta que requereix creativitat.
Els llegums s’acompanyen amb carxofes, taronja i ordi, pollastre, crema amb xampinyons o puré amb pastanaga
Les llenties poden prendre la imatge d’aquoses amb carxofes, fins i tot convertir-se en sopa amb taronja i ordi o emular un plat de cuscús si assequen i se’ls afegeix pollastre. Tampoc les mongetes vermelles han de prendre sempre la forma de potaje. Poden servir-se amb una crema amb xampinyons o un puré amb pastanaga. En l’altre extrem està la possibilitat d’elaborar una amanida de mongetes blanques acompanyades amb salmó o gratinades amb pèsols i ou. Els cigrons poden ser hamburgueses, i una recepta de faves amb aroma de menta proporciona un sabor que convida a provar la raresa.
Oferir un peix atractiu: si triomfa, s’imposa
Amb el peix, cal arriscar i, si és necessari, afegir guarnicions contundents a força de verdures
O no sap a res o sap molt. O és lleig i amb espines, o es desconeix què és. Les pegues al peix es repeteixen. Els majors afegeixen a l’estètica l’inconvenient que no plena. Però quan s’ofereix un bon peix, cuinat al punt i decorat amb cura, no hi ha excuses que valguin. Per a això han de deixar-se de costat els galls fregits, el lluç arrebossat i el salmó en salsa verda. Cal arriscar i, si és necessari, afegir a les receptes guarnicions contundents a força de verdures.
Un chicharro a la bretona, una orada en papillote o uns rogers amb salsa de taronja són tres exemples de com encastellar al peix entre les receptes favorites de la família. La varietat del peix és un avantatge que cal aprofitar, com també l’oferta de congelats més que correctes. I, per descomptat, cal recordar que els paladars es conquisten amb afecte i amb una mica d’imaginació en els fogons.
Els olis aromatizados amb espècies, herbes o hortalisses picantes com les guindillas es poden emprar per macerar els aliments, als quals aportaran el toc de jugosidad i de sabor que distingirà un plat corrent d’un més apetitós. Un oli suau de romaní dona un gust cridaner al peix al forn, igual que l’oli d’alfàbrega quan amaneix una amanida. Aquestes receptes amb olis aromàtics són fàcils d’elaborar i molt cridaneres si es deixen els recipients a la vista en la taula.
Alguna cosa similar es pot aplicar al vinagre, millor si és suau com el de poma o de sidra. Per obtenir un vinagre aromatizado, prou condimentar-ho amb herbes, espècies, fruites o mel. Un original vinagre casolà de maduixes dona un toc aromàtic i de color vermell intens a les amanides, als plats d’arròs o de pasta als quals s’anyada.
Jugar amb una sabuda barreja d’espècies, dolços, de sabor molt vegetal o amb el punt picante pot convertir-se en una bona recepta per estimular l’apetència per certs aliments. La gastronomia de cada país o regió té el seu segell d’identitat amb una barreja pròpia d’espècies. El curri o el ras a l’hanut són dos exemples d’això. El resultat són plats tan vistosos i originals que van des de postres (com el meló a les espècies), a receptes tan gustosas com el bacallà amb crosta o les costelles de be al gust dels pebres.
