En una època de dificultats econòmiques com l’actual, dades com el següent sorprenen: en la Unió Europea, cada persona malgasta 180 quilos de menjar a l’any. Aquestes pèrdues fan referència tant a aliments crus com a bullits, ja sigui a partir de la seva preparació en la llar, així com dels aliments que es rebutgen durant la producció, fabricació i distribució o en les activitats dels serveis minoristes i majoristes. De no posar remei a aquesta situació, s’estima que per a l’any 2020 les pèrdues d’aliments poden arribar a 126 milions de tones (un augment del 40% respecte a les 89 tones actuals). Però aquesta tendència pot frenar-se amb mesures fàcils d’aplicar en l’àmbit domèstic.
El 39% dels aliments malgastats prové dels processos de fabricació (sobreproducció o productes en mal estat o defectuosos), el 14% dels serveis de restauració i catering (estimació inadequada de la grandària de les racions, dificultat per preveure el nombre de clients, la qual cosa genera excedències i també determinades actituds o preferències, com no voler portar-se les sobres) i el 5% de la distribució (ineficiència en la cadena de subministrament, sensibilitat a la temperatura dels productes o mala administració dels estocs, entre uns altres).
No obstant això, el 42% de les pèrdues prové de les llars i es deu a la falta de consciència i de coneixements sobre eficiència en la utilització dels aliments, per actituds culturals o de subestimació o bé pel fet de no planejar la compra. Fins a un 60% dels residus alimentaris que procedeixen de la llar es podrien evitar.
Idees pràctiques per reduir les restes de menjar
No saber com utilitzar els aliments de forma eficient condueix al balafiament
La sensibilització sobre el malbaratament d’aliments és encara molt baixa. Per això, en primer lloc, és necessari incrementar la conscienciació sobre aquesta problemàtica per aconseguir un canvi de conducta a llarg termini, que permeti reduir de forma important el desaprofitament d’aliments.
El fet de no saber com utilitzar els productes de manera eficient és una de les causes del balafiament d’aliments en la llar. Accions senzilles, com la planificació de la compra, la lectura de les etiquetes dels aliments o trucs per aprofitar millor les restes de menjar contribueixen a minimitzar els desaprofitaments alimentaris.
Per reduir la pèrdua d’aliments, estalviar diners i protegir el medi ambient, s’aconsella:
- Planificar la compra: dissenyar els menús de la setmana, revisar els ingredients disponibles en la nevera i el rebost i escriure una llista de la compra amb l’imprescindible. Anar a comprar sense gana per evitar fer-se amb productes innecessaris i, una vegada en la tenda, no deixar-se portar per les ofertes. Sempre que sigui possible, adquirir solts els aliments com a fruites i hortalisses, en lloc d’envasaments, per evitar comprar més del necessari.
Llegir la data de caducitat per no comprar productes amb dates properes. Tenir en compte que la denominació “consumir preferentment abans” de solament significa que el producte pot ser que no conservi la qualitat esperada a partir d’aquesta data, però és segur per al consum.
Revisar que la temperatura de la nevera estigui entre 1ºC i 5ºC per a una millor conservació dels aliments.
Col·locar els aliments recentment comprats en la part posterior de la nevera i els armaris per evitar que els adquirits amb anterioritat quedin fos de la vista i acabin per caducar o fer-se malbé.
Conservar els aliments segons les instruccions de l’envàs.
Servir racions petites de menjar i, si és necessari, després es pot repetir.
Aprofitar les sobres com a ingredient per als següents menjars o congelar-les per a una altra ocasió. Les fruites madures poden convertir-se en batuts i les verdures, en sopes o cremes.
Congelar les sobres: el pa que no s’ha consumit pot congelar-se tallat en rodanxes i els aliments cuits, en racions individuals.
Reutilitzar els residus per crear abonament per a les plantes amb l’ús de galledes de compostatge i compostadores.
A pesar que la majoria de residus alimentaris procedents dels processos de fabricació són de difícil eliminació, la Comissió Europea ha llançat una iniciativa emblemàtica per arribar a una Europa que utilitzi de forma eficaç els recursos, en el marc de l’estratègia Europa 2020. S’ha començat a analitzar, amb totes les parts interessades, fins i tot la indústria alimentària, com es podria minimitzar la pèrdua d’aliments i optimitzar el seu envasament sense comprometre la seguretat alimentària.
La Comissió Europea ha iniciat un diàleg amb varis dels actors que participen, a diferents nivells, en el procés de fabricació, distribució i consum d’aliments, ja que per garantir l’èxit és fonamental involucrar a tots els participants de la cadena alimentària.
En l’àmbit municipal, iniciatives com els bancs d’aliments tenen un paper central, ja que recol·lecten els excedents alimentaris d’empreses i fàbriques, venedors majoristes i minoristes, mercats i forns, plataformes de logística i distribució, així com de les llars, a través de les campanyes de recollida d’aliments que, alhora, contribueixen a conscienciar sobre la prevenció de residus i de la gana.
