Que una alimentació saludable influeix (per a bé) en la salut física és una evidència mèdica demostrada que ja ningú discuteix. Però què ocorre amb la salut mental? Contribueix la dieta a una millor activitat cerebral i, per extensió, a l’estat mental de les persones? La resposta és afirmativa. En els últims anys, s’han publicat diverses recerques científiques que suggereixen una relació directa entre nutrició i salut mental. Les dietes riques en aliments processats, sucres i greixos s’associen a desequilibris emocionals i fins i tot a quadres depressius. Mentrestant, el consum de fruites, verdures i peix ajuda a l’equilibri emocional.
Relació entre el menjar i l’estat d’ànim
Malgrat l’enorme quantitat de recerques relacionades amb l’alimentació, no és fàcil explicar quina connexió existeix entre el menjar i l’estat d’ànim. Poden les malalties mentals millorar o empitjorar en funció dels aliments que componen la nostra dieta?
Sembla que així és, tal com demostra un dels últims estudis que van en aquesta línia. És el que ha realitzat un grup d’investigadors de les universitats novaiorqueses de Binghamton i Stony Brook, publicat recentment en la revista Nutrients. Després de seguir durant cinc anys a més de 2.600 participants de quatre continents, el document revela que una alimentació sana, com succeeix amb la dieta mediterrània, pot reduir el risc de depressió.
No obstant això, no existeix una dieta saludable que funcioni per igual per a tots els grups d’edat. De fet, els seus autors sostenen que han de diferenciar-se els diferents graus de maduresa cerebral derivats de l’edat a l’hora de valorar el paper de l’alimentació. “Els adults joves encara estan formant noves connexions entre les cèl·lules cerebrals i, per tant, necessiten més energia i una major aportació de nutrients. Hem de considerar un espectre de canvis en la dieta i l’estil de vida basats en diferents grups d’edat i sexes”, argumenta la coautora de l’informe, la doctora Lina Begdache.
Així, la recerca mostra que la pràctica habitual d’exercici i el desdejuni diari són positius per al benestar mental de les dones joves. En canvi, el desdejuni implica una major taxa d’angoixa mental per a les dones de més edat. A més, el consum moderat de lactis i de carn afavoreix la salut mental en els homes joves. Per contra, el menjar ràpid i la cafeïna tenen efectes negatius.
Un altre estudi de la Universitat de Göteborg (Suècia) confirma que “existeix una creixent evidència d’un vincle entre una dieta pobra i l’empitjorament dels trastorns de l’estat d’ànim, inclosa l’ansietat i la depressió”. El treball demostra que existeixen algunes àrees on el vincle entre dieta i salut mental és clar. Per exemple, les dietes altes en greixos i baixes en carbohidrats ajuden als nens amb epilèpsia. També un dèficit de vitamina B12 repercuteix en fatiga, mala memòria i depressió. Així mateix, la dieta mediterrània és beneficiosa per a la salut mental, perquè protegeix contra la depressió i l’ansietat.
Aliments i salut mental: sense evidències sòlides
“No obstant això, moltes proves comunes sobre els efectes de certs aliments sobre la salut no estan recolzades per evidència sòlida”, prossegueix la recerca. És el cas dels suplements de vitamina D o amb alguns aliments que es creu que estan associats amb el TDAH o l’autisme, com el sucre refinat. “És molt difícil demostrar que les dietes específiques o els components dietètics específics contribueixen a la salut mental”, conclouen els autors de l’informe.
La veritat és que una nutrició cerebral adequada manté la integritat estructural i funcional de les neurones. Cal no oblidar que el cervell humà absorbeix fins al 27% de la taxa metabòlica corporal, per la qual cosa una bona alimentació és clau per a mantenir-ho en forma. De fet, un estudi sobre nutrició cerebral i malalties mentals conclou que en algunes patologies mentals com l’esquizofrènia, la depressió i el mal d’Alzheimer hi ha deficiències nutrimentales a nivell cel·lular.
“Existeix evidència suficient per a associar la nutrició a l’envelliment, a la funció cognitiva i al risc de demència”, sosté la recerca liderada per la doctora Milagros Marot, de l’Hospital Clínic de l’Havana (Cuba), per a qui una dieta adequada en macronutrients i micronutrientes pot exercir un paper determinant. I afegeix que “un programa d’educació alimentària podria contribuir a promoure la salut mental i a la prevenció i correcció” d’algunes anomalies mentals.
