Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Infusió de menta piperita

Una planta que no va originar la naturalesa, sinó l'encreuament entre la menta aquàtica i la d'espiga

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 12deDesembrede2002

La menta piperita és una planta herbàcia molt aromàtica. La seva base
és un rizoma del qual salin diverses tiges de color violeta fosc i les seves fulles,
dentades i lanceolades són de color verd fosc.
El seu cultiu està molt estès i pot trobar-se en qualsevol part
del món, preferint sòls amb climes més aviat humits.

Les
fulles es consechan amb finalitats terapèutics a l’estiu, que és quan floreix
la planta. Després de la seva recol·lecció s’assequen a temperatures no gaire elevades,
encara que en alguns llocs es realitzen infusions o decoccions recentment
collides les fulles.

Avantatges i inconvenients

El component majoritari de la menta piperita és un oli essencial, el mentol.
Així mateix conté altres substàncies d’interès terapèutic,
a més de sals minerals, àcid orgànics i tanins. Té propietats antisèptiques, estimulants del sistema nerviós, calma
la tos i és digestiva; acció colagoga (afavoreix el vaciamiento de la
vesícula biliar) i carminativa (ajuda a combatre l’aerofagia i el meteorisme
intestinal).

No obstant això, en certes afeccions de la vesícula biliar (litiasi biliar,
obstrucció dels conductes biliars…) per la seva acció colagoga
i en esofaguitis, hèrnia de hiat i altres alteracions associades a reflux gastroesofogágico,
no es recomana prendre-la ja que relaxa l’esfínter de l’esòfag,
facilitant el pas dels àcids de l’estómac cap a l’esòfag.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions