La menta piperita és una planta herbàcia molt aromàtica. La seva base és un rizoma del qual salin diverses tiges de color violeta fosc i les seves fulles, dentades i lanceolades són de color verd fosc. El seu cultiu està molt estès i pot trobar-se en qualsevol part del món, preferint sòls amb climes més aviat humits.
Les fulles es consechan amb finalitats terapèutics a l’estiu, que és quan floreix la planta. Després de la seva recol·lecció s’assequen a temperatures no gaire elevades, encara que en alguns llocs es realitzen infusions o decoccions recentment collides les fulles.
Avantatges i inconvenients
El component majoritari de la menta piperita és un oli essencial, el mentol. Així mateix conté altres substàncies d’interès terapèutic, a més de sals minerals, àcid orgànics i tanins. Té propietats antisèptiques, estimulants del sistema nerviós, calma la tos i és digestiva; acció colagoga (afavoreix el vaciamiento de la vesícula biliar) i carminativa (ajuda a combatre l’aerofagia i el meteorisme intestinal).
No obstant això, en certes afeccions de la vesícula biliar (litiasi biliar, obstrucció dels conductes biliars…) per la seva acció colagoga i en esofaguitis, hèrnia de hiat i altres alteracions associades a reflux gastroesofogágico, no es recomana prendre-la ja que relaxa l’esfínter de l’esòfag, facilitant el pas dels àcids de l’estómac cap a l’esòfag.
