El mercat occidental actual centra l’interès en la comercialització del te roibos per la seva potencial activitat antioxidant donada la gran quantitat de flavonoides que conté, amb el valor afegit d’estar exempt de cafeïna.
Les diferents infusions i tes estan de moda. Una de les infusions més actuals és el del popularment conegut com a te “de roibos”, que s’elabora amb les fulles d’un arbust originari del sud d’Àfrica, l’Aspalathus “linearis”. Des de diversos centres de recerca de Sud-àfrica s’ha dut a terme una recent revisió sobre els usos tradicionals d’aquest te, així com sobre els beneficis potencials que té per a la salut de les persones.
Per a això, els autors han analitzat estudis que han investigat la composició química, la biodisponibilitat dels compostos actius d’aquesta planta i l’evidència dels seus efectes en la salut humana. La conclusió a la qual han arribat és que encara que les perspectives dels efectes antioxidants de te roibos són interessants donada la seva elevada concentració en polifenoles (antioxidants), de moment no es pot justificar tal efecte donada l’escassa recerca sobre el seu consum per part d’éssers humans.
Potencial antioxidant en estudi
La població sud-africana té costum de prendre la tisana de te roibos calent, sola o barrejada amb llet i sucre. També la medicina tradicional sud-africana empra la infusió de roibos per al tractament de diverses malalties: des de l’alleujament del còlic infantil fins al tractament d’al·lèrgies i problemes de la pell com a èczemes, acne o erupcions cutànies.
El seu suposat efecte antioxidant prové del resultat de recerques “in vitro” i en animals, no en humans
Mentrestant, el mercat occidental segueix interessat en la comercialització d’aquest te per la seva potencial activitat antioxidant donada la gran quantitat de flavonoides identificats en la seva composició. A això se suma el valor afegit de l’absència de cafeïna d’aquesta planta. La recerca més recent sobre els components químics del te roibos i els seus efectes orgànics s’ha publicat en el “Journal of Ethno-pharmacology” el mes de juny passat, gràcies al treball conjunt d’experts de diferents centres de recerca de Sud-àfrica.
Els investigadors han observat una elevada activitat antioxidant de la infusió de roibos, la qual cosa ha incentivat la cerca d’aplicacions terapèutiques associades a aquest efecte antioxidant, com la prevenció de malalties cardiovasculars i del càncer, entre altres. L’inconvenient de la majoria dels estudis és l’existència de diverses imprecisions, com no conèixer la composició química exacta del preparat ni la dosi mínima perquè sigui efectiva.
Beneficis mancats d’evidència
A més, segons els autors, la major part dels estudis realitzats fins al moment que han tractat de conèixer els efectes en la salut del consum de roibos s’han dut a terme “in vitro”, és a dir, en condicions controlades en laboratori, i en la majoria dels casos en animals d’experimentació, però no en humans. Per tant, encara que les perspectives semblen positives, parlar que el te roibos exerceix en l’organisme efectes antioxidants és, de moment, una especulació.
Els investigadors adverteixen que cal estudiar a fons la biodisponibiliad dels compostos fenòlics (antioxidants abundants en aquesta planta) per part de l’organisme humà, la seva distribució i activitat en els diferents teixits diana (cor, artèries i teixits cancerosos, entre altres) i els possibles efectes secundaris o contraindicacions d’un consum continuat, segons la dosi.
Es desconeix, per exemple, si la presència d’altres substàncies com pot ser el sucre (ingredient molt consumit amb la infusió), pot influir en l’absorció dels principis actius del roibos o en el seu bioactividad. Tampoc se sap de manera precisa les variacions en la concentració dels compostos químics segons la zona de producció, el moment de recol·lecció o la manipulació. Aquestes dades són essencials per a comercialitzar un producte amb la màxima garantia sanitària.
Te sense cafeïna
Al roibos se’l coneix popularment com a te roibos, però botánicamente no és un te. Es tracta d’un arbust que creix de manera natural a Sud-àfrica, del qual s’han aprofitat tradicionalment les fulles per a elaborar infusions. Atès que no és un te, aquesta infusió no conté cafeïna, el component excitant del te, per la qual cosa pot ser consumida sense tanta precaució.No obstant això, malgrat aquest valor afegit en comparació amb la resta de tes, de moment es desconeixen amb precisió les possibles interaccions amb medicaments de la infusió: si pogués afectar l’eficàcia de determinats fàrmacs, reduint o, per contra, potenciant la seva acció farmacològica. Aquesta dada és de vital importància atès que cada vegada és més conegut i consumit el te roibos i que està començant a ser un ingredient més de diversos productes i complements alimentosos.
Segons els historiadors, van ser Watt i Breyer-Brandwijk els qui van incloure cap a 1932 el roibos en la seva llista de plantes medicinals originàries de Sud-àfrica. Així mateix, botànics i exploradors que van viatjar a aquest país a la fi del segle XVIII van donar referències del consum de roibos com a beguda calenta pels Khoisan, un dels grans grups ètnics del sud d’Àfrica.
Pel que sembla, durant els mesos càlids recol·lectaven les fulles de l’arbust roibos, les picaven, les picaven i les deixaven fermentar i assecar al sol; pràctica que es continua duent a terme avui dia a petita escala. A partir d’aquí, la planta seca es reconstituïa amb aigua calenta. Així és com es prepara també avui, en forma d’infusió, com una alternativa al te oriental, i es pren bé calent, només o barrejat amb llet i sucre.
Però la medicina tradicional africana li ha donat, i li continua donant, més usos que la de simple infusió. L’aplicació tòpica de l’extracte de roibos s’empra, a més, per a alleujar problemes de la pell com a èczemes, irritacions o erupcions cutànies.
