Interaccions entre fàrmacs i nutrients.

Les persones d’edat avançada, en presentar un major risc de malalties (major morbiditat), constitueixen un grup de població que consumeix medicaments en gran quantitat. Aquesta situació, condueix en molts casos a deficiències nutricionals, a causa de la interacció que presenten certs fàrmacs amb determinats nutrients, i que fins i tot poden alterar l’apetit de la persona. Així, el consum continuat de diürètics provoca una eliminació augmentada de potassi per l’orina; l’abús de laxants pot afectar l’absorció de nutrients en general; la presa habitual d’antiàcids disminueix la absorció d’àcid fòlic, vitamina B12 i afavoreixen la destrucció de tiamina o B1; certs analgèsics com els salicilatos, presos contínuament condueixen a menors nivells d’àcid fòlic. A aquesta circumstància, s’uneix el fet que el propi envelliment va acompanyat de diverses alteracions digestives com una secreció de saliva reduïda, absència de dents o pròtesis dentàries inadequades; disminució de la mobilitat del tub digestiu (des d’esòfag a intestí prim); menor secreció gàstrica i pancreàtica (digestions més lentes i difícils); i afectació de l’absorció intestinal i aprofitament de nutrients. Per això, no resulta difícil comprendre que són nombroses les persones majors susceptibles a desenvolupar deficiències de certes vitamines o minerals o fins i tot desenvolupar malalties per manca (anèmia, osteoporosi, infeccions recurrents, etc.). D’aquí, la necessitat de cuidar amb cura l’alimentació, potenciant el consum diari de fruites i verdures o hortalisses fresques i lactis; i almenys una ració de carn, peix o ou.