La fructosa és un hidrat de carboni, un tipus de sucre que es troba de manera natural en les fruites. No obstant això, està present en més aliments i productes dels quals es pensa, des de la mel fins als productes light o certs llegums. Aquesta situació limita molt les opcions dietètiques d’els qui sofreixen intolerància a la fructosa, o malabsorción, ja que el que seria un consum normal per a qualsevol altra persona, genera en ells molestes reaccions, com a dolor abdominal, gasos o fins i tot diarrea. Què fer en cas de patir intolerància a la fructosa? Té tractament? Cal erradicar per complet de la dieta les fruites i els altres aliments que la contenen? El següent article es tracten aquestes i altres qüestions.
De les diferents reaccions adverses a certs components dels aliments -com el gluten o la lactosa-, les intoleràncies als hidrats de carboni són una de les més comunes. Els símptomes d’aquestes intoleràncies van des del dolor abdominal fins als gasos i la diarrea, es manifesten després de la ingestió de la fructosa i es deuen al fet que aquest nutrient no s’absorbeix com hagués de, ja sigui per la falta dels enzims digestius que els digereixen o per fallades en el seu mecanisme d’absorció. En el cas de la malabsorción o intolerància a la fructosa, una fallada en l’absorció intestinal d’aquest monosacàrid impedeix que l’organisme processi de manera correcta aquest hidrat de carboni.
Amb freqüència, el diagnòstic d’intolerància a la fructosa es realitza mitjançant el test d’hidrogen (breath test), que mesura l’hidrogen produït i que és eliminat per l’alè després de la ingesta d’una determinada quantitat del carbohidrat en qüestió. El diagnòstic mèdic i l’assessorament d’un especialista en nutrició és fonamental, no solament per pautar una dieta adequada, sinó per no confondre diferents dolències com la malabsorción a la fructosa amb la intolerància hereditària a la fructosa, una malaltia metabòlica que provoca un acúmulo de fructosa en el fetge i ronyons, causant hipoglicemia, nàusees, vòmits i dolor abdominal.
Fructosa, més present en la dieta del que es creu
La fructosa està present, sobretot, en aliments com la fruita, les verdures i els llegums. Un altre aliment molt ric en fructosa és la mel. El sucre de taula (o sacarosa) conté també fructosa, ja que es compon d’una molècula de fructosa i una altra de glucosa.
No obstant això, diversos estudis han posat de manifest que quan la fructosa va acompanyada de glucosa, aquesta millora la seva absorció. Per tant, la recomanació actual és evitar l’excés de fructosa, és a dir, evitar tots els aliments el contingut dels quals de fructosa sigui major que el de glucosa i, en canvi, potenciar el consum d’aliments amb igual quantitat de fructosa i glucosa. Fins i tot se suggereix utilitzar glucosa per millorar l’absorció d’aliments rics en fructosa, ja que la majoria de les persones amb intolerància a la fructosa assimilen bé el sucre en quantitats moderades.
Avui dia, la fructosa s’utilitza com a ingredient per aconseguir un sabor dolç en alguns aliments, de manera que haurà de consultar-se sempre l’etiqueta dels productes per estar segur que no posseeixen fructosa. A més, un dels edulcorants que més s’usen en l’actualitat és el xarop de blat de moro ric en fructosa, ingredient que s’empra amb molta freqüència per donar sabor dolç a begudes i aliments i que s’obté del processament industrial del blat de moro.
El sorbitol també sembla afectar de manera negativa a l’absorció de fructosa, de manera que es recomana evitar les fonts dietètiques de sorbitol per millorar l’absorció de fructosa. El sorbitol és un polialcohol present de forma natural en algunes fruites i verdures, encara que el seu major consum ve avui dia donat per la ingesta d’aliments light o sense sucres, ja que s’utilitza com a edulcorant artificial en aquesta gamma d’aliments (I-420).
Una dieta controlada en fructosa
L’objectiu principal de la dieta controlada en fructosa serà evitar tots els símptomes associats a aquest tipus d’intolerància, alhora que s’aconsegueix el màxim equilibri dietètic. No obstant això, és important recordar que aquest tipus d’alimentació afectarà a la ingesta d’aliments tan bàsics, necessaris i saludables com la fruita o la verdura, de manera que existeix risc que la dieta sigui deficitària en vitamines i minerals; sobretot, en vitamina C i en fibra. Abans de retirar aliments (o grups d’aliments), o de fer altres modificacions, és fonamental consultar a un dietista-nutricionista per assegurar l’equilibri en l’alimentació.
Una altra qüestió molt interessant és que una dieta controlada en fructosa no significa sempre una dieta sense fructosa. El que ha d’evitar-se és l’excés de fructosa, és a dir, la quantitat que produeix els símptomes i que varia segons cada persona. Les petites quantitats de fructosa poden ser ben absorbides o fins i tot ben tolerades sense la presència de símptomes associats a la seva ingesta. Això significa que realitzar la dieta de manera correcta pansa per conèixer el grau de tolerància individual a la fructosa, és a dir, la quantitat de fructosa que cada individu admet sense l’aparició de símptomes.
Habitualment, es comença realitzant una dieta estricta perquè desapareguin els símptomes. Una vegada aconseguit això, es van reintroduciendo de manera gradual petites quantitats d’aliments rics en fructosa fins a conèixer la tolerància individual. En aquest procés de reincorporació progressiva d’aliments que contenen fructosa es recomana començar per quantitats moderades i per no barrejar diferents aliments rics en fructosa en un mateix menjar. La idea consisteix a provar tan sol un aliment nou cada dia, un mètode que permetrà discriminar què productes i en quines quantitats és possible incloure en la dieta. Registres diaris de la ingesta i de control de símptomes poden ajudar a establir la tolerància de diferents aliments.
Recomanacions dietètiques per a una dieta controlada en fructosa i sorbitol
Per no tenir els símptomes associats a aquesta intolerància s’han d’evitar les fonts dietètiques de fructosa i sorbitol. Per a això, com ja s’ha explicat, al principi es realitza una dieta estricta -sense fructosa ni sorbitol- i es reintroducen de manera progressiva els aliments que els contenen fins a esbrinar la seva tolerància individual. En aquest sentit és molt important controlar la ingesta dels següents aliments:
- Les fruites, ja que són l’aliment amb major contingut en fructosa. Fruites com la poma, la pera, el mànec, la síndria, el meló, la papaya, les figues, el raïm, la magrana i les cireres posseeixen una major càrrega de fructosa/sorbitol.
- Les verdures són un altre dels aliments font de fructosa, encara que el seu contingut no és tan elevat com en la fruita. Hortalisses com els espàrrecs, els porros o el tomàquet compten amb quantitats relativament majors que la resta de verdures.
- Llegums com els cigrons, llenties o pèsols posseeixen quantitats moderades de fructosa, per la qual cosa la seva tolerància ha de ser avaluada, encara que en general són ben tolerades en petites quantitats.
- Sucres i edulcorants. El sucre en quantitats moderades és ben tolerat. Cal evitar edulcorants com la fructosa, el sorbitol o el xarop de blat de moro ric en fructosa i llegir bé l’etiquetatge dels aliments dolços i processaments.
En paral·lel, els aliments que no afecten a les persones amb intolerància a la fructosa són els següents:
- Làctics. La llet, el iogurt i el formatge no contenen fructosa ni sorbitol, així que es poden consumir sense problema. Cal observar bé l’etiquetatge dels derivats làctics, ja que poden comptar amb la fructosa com a edulcorant.
- Carnes, peixos, ous i derivats. En principi, no contenen fructosa de manera natural. No obstant això, cal observar les etiquetes dels proteics processaments (tals com a embotits o carns processades), ja que en algunes ocasions poden posseir quantitats, encara que moderades, de fructosa.
- Cereals i féculas. No contenen fructosa la patata, els cereals com l’arròs, el blat, el blat de moro o uns altres, ni cap dels seus derivats.
