La recerca científica és una eina imprescindible per a prevenir l’obesitat, posar fre al seu avanç i tractar-la. Com afirma el president de la Fundació Iberoamericana de Nutrició (FINUT), Ángel Gil, “només a través de la recerca es pot tractar de solucionar a mitjà i llarg termini el problema que suposa l’obesitat i les seves comorbilidades, fonamentalment la diabetis i la malaltia cardiovascular”. La clau és que això porta temps i, sobretot, suposa diners. Quant s’inverteix a Espanya, en comparació amb els països del nostre entorn?
Les taxes d’obesitat infantil són molt preocupants a Espanya. Si bé les xifres varien segons els estudis, tots confirmen el notable augment d’aquest problema en els últims 30 anys. “Això vol dir que hem generat un problema durant dècades i el solucionar-lo dependrà d’aplicar programes específics també al llarg del temps. Només a través de la recerca es poden fer nous enfocaments que ens ajudin a establir polítiques de salut públiques apropiades perquè es produeixi aquesta disminució”, ens deia Ángel Gil en aquesta entrevista.
Però com és la recerca en I+D al nostre país? Quant s’inverteix? Segons dades de l’Oficina Europea d’Estadística (Eurostat), sobre inversió en recerca i desenvolupament relatius a 2019, Espanya va invertir en aquesta activitat 303 euros per habitant, menys de la meitat que la mitjana dels seus socis europeus (que destinen 685,6 euros per persona). Això suposa el 1,14% del PIB espanyol, per sota del 2,19% de la mitjana europea.
Imatge: Eroski Consumer
D’on procedeix els diners per a recerca en obesitat infantil
✅ Finançament públic
Existeixen diverses fórmules de finançament públic destinades a la recerca a Espanya:
- La gran majoria dels fons arriben del Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO) i del Ministeri de Ciència i Innovació. Aquestes ajudes permeten desenvolupar projectes de recerca, però també facilitar la formació i mobilitat d’investigadors. També existeixen ajudes per a la millora i adquisició d’infraestructures o per a afavorir la col·laboració entre equips de recerca en l’àmbit nacional i internacional.
- Les diferents comunitats autònomes compten, al seu torn, amb programes d’ajudes per a la recerca que són finançats amb els pressupostos regionals.
- I, finalment, part de les ajudes arriben també des d’Europa, la majoria les atorga la Comissió Europea.
✅ Finançament privat
El tema del finançament privat, encara que en algunes àrees de la ciència és rebuda amb els braços oberts (com ho és la recerca contra el càncer), en el cas de l’obesitat infantil el tema és més controvertit, ja que aquestes ajudes provenen de la indústria alimentària (encara que també de laboratoris farmacèutics o assegurances de salut privats), per la qual cosa l’interès per finançar aquestes recerques no es limita només a l’avanç científic.
Algunes revisions sistemàtiques han posat de manifest un biaix en les conclusions dels estudis que havien rebut finançament de la indústria alimentària, particularment quan comunicaven els efectes de les begudes ensucrades. Els possibles conflictes d’interessos que puguin derivar-se d’aquests finançaments estan provats, per la qual cosa els científics han de ser molt escrupolosos amb les seves conclusions. La gran majoria dels investigadors prefereix no dependre de la indústria de l’alimentació per a dur a terme els seus estudis, ja que saben que això afectaria, en cert grau, a la credibilitat dels resultats.
Del laboratori a la política: el cas escandinau
✅ Noruega
Un cas d’èxit en la lluita contra l’obesitat infantil és Noruega. El país nòrdic té a un 25% dels seus habitants amb sobrepès, mentre que a Espanya la xifra aconsegueix ja el 55%. Els noruecs inverteixen més euros que nosaltres en I+D. En concret, el país escandinau destina un 2,22% del seu PIB a recerca, la qual cosa li permet tenir una xifra d’investigadors de 5.685 per milió d’habitants. Pot ser que per això tingui una taxa de sobrepès i obesitat infantil i juvenil del 13,8% (la mitjana entre totes les edats), enfront del 40% de nens espanyols.
Una de les claus està a convertir la inversió en recerca en polítiques públiques. Les seves enquestes i els seus estudis científics van concloure que els nens noruecs consumien massa sucre, i van prendre mesures. Entre els anys 2000 i 2018, el país ha aconseguit reduir la ingesta de sucre per habitant, passant dels 43 kg per persona a l’any a 23 kg. Com comptava en el número d’abril de Consumer Liv Elin Torheim, vicepresidenta del Consell Noruec de Nutrició, “part d’aquest èxit és que el Govern noruec restringeix tota la publicitat dirigida específicament als nens a través de la Llei de Radiodifusió de 1992. Una norma que en 2013 va ser més enllà, i la indústria alimentària va acordar una prohibició autoregulada del màrqueting en aliments i begudes ensucrades dirigit a nens menors de 13 anys”.
✅ Suècia
Suècia és un altre dels estats europeus amb menor percentatge de nens i nenes amb sobrepès. El país escandinau compta amb una xifra d’obesitat infantil del 8,5% de mitjana entre totes les edats, que es redueix a un 5,8% entre els adolescents. És casualitat que els suecs siguin els que més destinen a la recerca en el continent europeu? El 3,39% del seu PIB en 2019, una quantitat que els permet tenir 6.875 investigadors per milió d’habitants, enfront dels 2.614 investigadors que es pot permetre Espanya invertint un 1,14% del PIB.
