Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Iogurt, diarrea i antibiòtics

Prendre probióticos com el iogurt o altres llets fermentades ajuda a contrarestar més eficaçment la diarrea que sol aparèixer després de la presa d'aquests medicaments

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 14deAgostde2008
Img yogurt vacio Imatge: hireen

Img yogurt vacio1

Els investigadors van començar a estudiar l’ús d’un tipus de bacteris làctics dels iogurts, els “Lactobacillus acidophilus”, com una possible resposta terapèutica a un dels efectes secundaris de la presa d’antibiòtics: la diarrea. Els medicaments antibiòtics alteren l’equilibri natural de la microflora intestinal. Diversos fiqui-anàlisis recents han analitzat els estudis que avaluen l’efecte dels probióticos en la prevenció de la diarrea després de la presa d’antibiòtics.

Pel que sembla, una dels bacteris làctics més resistents a l’acidesa de l’estómac i als processos digestius en l’intestí prim, i amb millor resposta a la resolució de la diarrea després de la presa d’antibiòtics, són els lactobacilos GG (“L. casei spp rhamnosus”), més coneguts com LGG, que porta les inicials dels seus descobridors, Sherwood Gorbach i Barry Goldin.

Iogurt, diarrea i antibiòtics en nens

Està àmpliament documentat que el consum d’antibiòtics altera substancialment l’equilibri natural de la flora intestinal. D’una banda, es redueix la capacitat de fermentació i, per una altra, augmenta la sensibilitat de desenvolupament de bacteris patògens, amb el consegüent risc d’aparició de diarrea. Aquest aspecte és particularment interessant en nens, ja que són més propensos a agafar infeccions diverses per les quals s’aconsella prendre antibiòtics.

En general, els antibiòtics més usats són d’ampli espectre, és a dir, combaten tot tipus de bacteris, incloses els bacteris beneficiosos de l’intestí (Bifidus i Lactobacilus), per aquest motiu sigui freqüent la diarrea després de prendre antibiòtics. També succeeix per fer un ús indiscriminat i irresponsable dels antibiòtics.

De tots els probióticos, el que ha demostrat característiques excepcionals per a la supervivència i la colonització ha estat el LGG

Existeixen diversos assajos en recerca en els quals s’ha observat que la ingesta de probióticos, com els iogurts i altres llets fermentades, disminueix de manera notable l’aparició de diarrea associada als antibiòtics. Investigadors canadencs del “Complementary and Alternative Research and Education (CARE) Program”, del Stollery Children’s Hospital Foundation (Universitat d’Alberta) en Edmonton, i del Departament de Salut Comunitària del Centre de la Salut de la Universitat de Calgary van realitzar un meta-anàlisi que va analitzar estudis aleatoris controlats amb placebo que avaluaven aquest efecte preventiu en nens.

Segons els investigadors, semblen prometedors (encara que no concloents, a l’espera de més estudis adequadament dissenyats) els efectes beneficiosos dels probióticos en la prevenció i tractament de la diarrea després de la presa d’antibiòtics. Els probióticos més estudiats i dels quals s’ha observat un major efecte són els probióticos LGG i “Sacharomyces boulardii”, encara que també existeix en la literatura científica estudis que han constatat l’efecte positiu d’altres probióticos, com lactobacilos i bifidobacterias, en la prevenció de la diarrea.

Aquests resultats coincideixen amb els de un altre dut a terme, també en nens, pel Departament de Gastroenterología i Nutrició Pediàtrica de la Facultat de Medicina de Varsòvia, a Polònia.

No obstant això, segons els experts, queda per determinar en nous assajos l’efecte sobre la diarrea de nous probióticos, així com les dosis concretes i segures dels ja estudiats, per als bebès i per als nens de més curta edat. Encara que no s’han advertit efectes secundaris després del consum de probióticos pels nens, els experts adverteixen que el seguiment dels efectes en els estudis ha estat limitat (en general, uns cinc dies de mitjana de tractament), i que aquest aspecte també s’hauria de tenir en compte en properes recerques.

El descobriment

Va ser cap a la dècada de 1950 quan es va començar a estudiar l’efecte del consum “Lactobacilus acidophilus”, un tipus de bacteri làctic, com una possible resposta a algun dels efectes secundaris digestius de la presa d’antibiòtics, com la diarrea.
Des de llavors, una de les principals dificultats que han trobat els investigadors per obtenir benefici de la ingesta de probióticos ha estat garantir la supervivència dels bacteris làctics en el tracte intestinal.

Els probióticos ingerits per via oral haurien de ser capaces de sobreviure a l’acidesa de l’estómac i als processos digestius de l’intestí prim i colonitzar amb èxit el còlon. De tots els probióticos que es coneixen en l’actualitat, el que ha demostrat característiques excepcionals per a la supervivència i la colonització ha estat el LGG.

Des del seu descobriment en 1985, s’han desenvolupat diverses patents amb LGG amb la finalitat d’incorporar aquests probióticos a diferents productes, des de mantega, crema de llet, llet, llets fermentades, begudes amb fruita o formatges, encara que de moment, no arriben a Espanya. Així mateix, ja existeix alguna empresa nord-americana, dedicada a la comercialització d’aliments funcionals, que ven càpsules de LGG com un complement probiótico “per al manteniment del sistema digestiu”.

QUÈ SÓN ELS PROBIÓTICOS

Img lactobacillus acidophilus11
Els probióticos són organismes vius (bacteris o llevats de la flora comensal intestinal) que s’afegeixen als aliments o que formen part d’ells, el consum dels quals en quantitats adequades comporta efectes beneficiosos per a la salut. Al mercat, els probióticos que trobem són iogurts i altres llets fermentades amb diversos bacteris làctics, com bifidobacterias, “Lactobacillus casei imunitass”, “LC1”, entre unes altres.

En l’intestí té lloc part de la digestió dels aliments i l’absorció de la majoria dels nutrients. En aquesta part del tub digestiu conviuen en equilibri bilions de bacteris que, a més, influeixen en les defenses de l’organisme. La pèrdua de l’equilibri entre bacteris beneficiosos i nocives de la microflora intestinal comporta una predisposició a patir infeccions i malestar digestiu com a inflor o diarrees.

Els probióticos ajuden a mantenir en harmonia la flora intestinal, i els més estudiats són els lactobacilos, les lifidobacterias i alguns llevats com la “Saccharomyces”, de les quals s’ha comprovat tant la seva eficàcia com la seva seguretat, al no trobar-se efectes adversos associats al seu consum. L’eficàcia d’alguns probióticos està demostrada, a més d’en diarrees provocades per antibiòtics, en altres malestars digestius com el restrenyiment.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions