Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Jordi Sales, president de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD)

Una alimentació saludable és aquella que s'adapta a les necessitats de la persona

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 21 de Octubre de 2011

Jordi Sales-Salvadó posseeix un extens currículum. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona i Doctor per la Universitat de Barcelona. Va realitzar els seus estudis d’especialització posdoctoral a la Universitat de Nancy. En la de Paris V va obtenir el Certificat d’Estudis Superiors en Nutrició Humana i un Diploma d’Estudis Avançats (DEA) de Nutrició Artificial. Docent i investigador, en l’actualitat Sales presideix la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD), dirigeix el Centre Català de la Nutrició (CCNIEC-IEC) i és membre del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN). En aquesta entrevista conversa amb nosaltres sobre alimentació saludable i obesitat.

La seva labor professional és àmplia i variada: docència, recerca, pràctica hospitalària, presidència d’organismes científics… Es pot amb tot?

Arribo a tot el que arribo. Volgués arribar a més, tant en recerca, com a clínica o docència. La gràcia està a organitzar-se en el temps i a entusiasmar als del teu costat en el que feixos. És imprescindible per arribar lluny en el treball no oblidar les hores de relax, diversió i vida amb la teva família. Això ha potenciat la meva capacitat d’aconseguir fites. Crec que per ser un bon clínic has de fer recerca. Això fa que et formulis preguntes que has de respondre i permet millorar el teu exercici de la professió i el dels teus companys o deixebles. Atès que la meva recerca és molt clínica amb éssers humans, és imprescindible mantenir l’activitat com a metge per no perdre l’horitzó i perquè aquesta sigui, a més, factible. Finalment, per fer docència d’excel·lència en una Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, és necessari tenir malalts, ja que gran part del currículum de l’alumne ha de realitzar-se a l’hospital amb pacients. Compatibilitzar aquestes tres tasques enriqueix molt, però no és fàcil. Requereix un gran esforç d’organització. Presidir organismes científics o participar en el Comitè de l’AESAN significa poder influir que canviïn les coses en benefici de la comunitat.

Què és per a vostè una alimentació saludable? Quin és el patró alimentari que resulta més protector per a la salut?

“Una alimentació saludable és variada, combina aliments en les seves justes proporcions, és frugal i respectuosa amb l’entorn”Una alimentació saludable és aquella que s’adapta a les necessitats i a les característiques de la persona. És una alimentació variada que combina aliments en les seves justes proporcions, és frugal i respectuosa amb l’entorn. Potser hi ha diferents maneres saludables d’alimentar-nos. A aquest patró alimentari els americans li criden “dieta prudent” o “patró dietètic saludable”. Nosaltres li cridem “dieta mediterrània”, que es caracteritza per l’abundància d’aliments vegetals, com a cereals (sobretot integrals), verdures, hortalisses, llegums, fruites i fruita seca; l’ocupació d’oli d’oliva com a font principal de greix; un consum moderat de peix, marisc, aus de corral, productes làctics (iogurt, certs formatges) i ous; el consum escàs de carns vermella i derivats. La dieta mediterrània és pobra en àcids grassos saturats i trans, i rica en monoinsaturados, així com en carbohidrats complexos i fibra. A més, és molt rica en antioxidants i altres fitoquímicos que protegeixen de la malaltia crònica a través de múltiples mecanismes.

Les evidències sobre els avantatges de la dieta mediterrània són àmplies i augmenten de manera constant. Estudis com PREDIMED, del que el seu equip de recerca forma part, contribueixen a la seva anàlisi i difusió. Què investiga aquest projecte?

L’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània), coordinat per Ramon Estruch, és un assaig clínic aleatorizado d’intervenció dietètica que pretén esbrinar si la dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge o fruita seca evita complicacions cardiovasculars majors (mort d’origen cardiovascular, infart de miocardi i/o accident vascular cerebral) en subjectes d’alt risc vascular, comparat amb una dieta baixa en greix segons les recomanacions actuals de la dieta en la prevenció cardiovascular. Com a variables secundàries, es pretén valorar també els efectes de la dieta mediterrània sobre la mortalitat global i la incidència d’insuficiència cardíaca, diabetis, càncer, deterioració cognitiva i altres malalties neuro-degeneratives, juntament amb els mecanismes a través dels quals es poden explicar aquests beneficis. El projecte PREDIMED està considerat un important estudi a tot el món, que pot canviar les recomanacions dietètiques actuals per a la prevenció de malalties cròniques.

Quins són els resultats més destacables?

“L’adscripció a una dieta mediterrània comporta una disminució del 50% del risc de diabetis”

En l’estudi PREDIMED s’han inclòs més de 7.300 participants i comencem a tenir resultats importants. Als tres mesos de seguiment, hem observat que els voluntaris adscrits a la dieta mediterrània suplementada, amb fruita seca o amb oli d’oliva disminueixen més els nivells de colesterol dolent (LDL) i augmenten els nivells de colesterol bo (HDL), pel que fa als subjectes del grup control que ingereixen una dieta baixa en greix. Els individus que segueixen la dieta mediterrània amb fruita seca milloren en major mesurada la resistència a la insulina i tenen un millor patró inflamatorio, la qual cosa els posa en una situació metabòlica millor.

Fa tres anys, vam poder observar que els subjectes aleatorizados per seguir una dieta mediterrània suplementada amb fruita seca, a l’any de seguiment, disminuïen en major mesurada la prevalença de síndrome metabòlica (una constel·lació de factors metabòlics associats a obesitat abdominal que confereix un alt risc de desenvolupar malaltia cardiovascular i altres malalties cròniques). Fa poc hem vist que l’adscripció a una dieta mediterrània comporta una disminució del 50% del risc de diabetis. Això vol dir que aquest patró dietètic, on la fruita seca i l’oli d’oliva juguen un paper essencial, prevé la diabetis en els individus no diabètics amb un alt risc cardiovascular.

La percepció de certs aliments, com la fruita seca o l’oli d’oliva, ha canviat en els últims temps. Fins a no fa molt, la població considerava que s’havia de moderar el seu consum per la seva aportació calòrica i gras. Què hi ha de cert en això i quin és l’evidència científica actual?

La idea que una caloria engreixa està ja antiquada. Depèn de com et mengis aquesta caloria, ja que la sacietat que provoca un menjar varia segons la seva composició nutricional, de la forma en què s’ingereix (líquida o sòlida) i de molts altres factors. Amb això no vull dir que l’oli d’oliva o la fruita seca ajudin a perdre pes. En els últims anys, diferents grups han intentat conèixer l’efecte del consum d’aquests aliments sobre el pes corporal, el balanç energètic i els processos d’oxidació. En ser rics en greix i energia, se’ls han atribuït uns possibles efectes indesitjables sobre el pes corporal i els processos d’oxidació de l’organisme, infundats però no comprovats.

Ara tenim bastants evidències que suggereixen que el consum de fruita seca en quantitats raonables no s’associa a un augment de pes, a risc de diabetis o a processos d’oxidació, per la qual cosa no tenim arguments per dir que no han de recomanar-se a la població general, obesa o amb diabetis. Part del greix de la fruita seca no s’absorbeix. A més, la fruita seca tenen un elevat poder saciante, per la qual cosa en ingerir-los comporten una reducció espontània del consum d’altres aliments calòrics de la dieta. També tenim algunes evidències que suggereixen que els greixos continguts en la fruita seca o l’oli d’oliva es metabolizan millor que altres tipus de greix presents en productes animals. En diversos estudis epidemiològics, els consumidors habituals de fruita seca tenen menys risc de patir obesitat o diabetis.

Com a representant de la SEEDO i com a president de la FESNAD, vostè ha participat en l’elaboració de diversos documents sobre el tractament i la prevenció de l’obesitat. Pot resumir les principals recomanacions?

És impossible resumir un document tan ampli i complet, amb més de 180 pàgines i més de 80 evidències i les seves respectives recomanacions. Gairebé la meitat de les evidències fan referència a la prevenció de l’obesitat a través de la dieta i l’altra meitat, al seu tractament dietètic. Intentem respondre a preguntes per ajudar al professional de la salut o a les administracions a prendre decisions quant a tractament o prevenció d’aquest gran problema de salut pública. Quantes vegades ens hem preguntat: què és millor, menjar la mateixa quantitat de calories en dues preses o cinc? Beure aigua ajuda a perdre pes mentre se segueix una dieta hipocalórica? Les dietes hiperproteicas ajuden a perdre més pes en comparació de les normoproteicas? La dieta mediterrània és útil per a la prevenció de l’obesitat? Aquest document, consensuat per onze societats científiques, intenta respondre a aquestes i moltes més preguntes, així com establir recomanacions basades en graus d’evidència científica.

Respecte al tractament, quin és el protocol dietètic recomanat en l’actualitat?

“Les dietes miracle no són efectives i, en ocasions, poden comprometre la salut”La dieta per al tractament de l’obesitat està molt consensuada. Solament fa falta reduir en 500 o 600 Quilocalories la dieta habitual. Això s’aconsegueix amb la reducció del consum de begudes alcohòliques (si és el cas), disminuir el consum d’aliments rics en greixos trans o saturades (carn, processats de la carn, llet sencera, formatges i altres productes d’origen animal) i reduir les fonts de sucres afegits. No està demostrat que les dietes hiperproteicas o desequilibrades en hidrats de carboni, que per cert són molt populars, siguin més eficaços en la reducció del pes corporal a llarg termini que les dietes equilibrades que acabo d’exposar. D’aquestes dietes desequilibrades, en moltes ocasions, no es coneix la seva perillositat ni els efectes secundaris que causen. Per desgràcia, milers de persones al nostre país busquen perdre pes amb dietes que cridem miracle i que, en el millor dels casos, no són efectives, però que en certes ocasions poden comprometre la salut, i fins i tot, la vida de l’individu.

Com ha d’abordar-se la problemàtica de l’obesitat per part dels professionals que atenen al pacient?

L’obesitat és una malaltia crònica, d’origen multifactorial i que afecta a tots els òrgans i aparells de l’organisme. Ha de tractar-la un metge, en col·laboració estreta amb altres professionals. Així és com ens ho plantegem en la nostra Unitat d’Obesitat de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. El Dietista-Nutricionista juga un paper primordial en el maneig d’aquests pacients i les seves complicacions per controlar la seva alimentació a tot moment, realitzar sessions grupales de conscienciació i educació i intentar amb mètodes propis canvis en l’estil de vida a llarg termini. Alguns malalts requereixen suport psicològic o tractament psiquiàtric; uns altres, en ser diabètics, necessiten control pels educadors de diabetis. Sovint, cirurgians, anestesistes i altres especialitats mèdiques s’impliquen en el tractament, atès que alguns pacients amb obesitat important són candidats a entrar en un programa especialitzat de cirurgia bariátrica. L’abordatge de l’obesitat ha de ser, sens dubte, multi i interdisciplinària.

Aquest objectiu idoni i teòric, és factible en la pràctica diària en la consulta de l’hospital o d’atenció primària?

Sí. Al nostre hospital és així i funciona molt bé des de fa anys. També tenim protocols de derivació de malalts entre atenció primària i el nostre hospital. Fins i tot, alguna cosa estranya en altres zones d’Espanya, als centres d’assistència primària associats al nostre hospital, està reconeguda la figura del dietista-nutricionista, que és útil sobretot en el maneig del pacient amb obesitat i comorbilidades associades a aquesta malaltia (diabetis, hipertensió, hipercolesterolemia…).

El tractament és imprescindible, però la majoria d’experts coincideixen que la prevenció és l’element clau, sobretot entre els nens. Creu que els programes de prevenció seran capaces de revertir l’actual tendència d’obesitat infantil?

“Tots podem jugar un paper important en el problema de l’obesitat, sempre que prenguem consciència d’ell i la seva possible reversió”Estic molt d’acord en què, en el cas de l’obesitat, és important dedicar recursos a la prevenció. És veritat que hi ha múltiples programes de prevenció destinats al públic infantil, però des del meu punt de vista, aquests no estan del tot coordinats i, a més, són insuficients. Això em fa pensar que el problema de l’obesitat continuarà en augment en els propers anys. Per afrontar-ho, aquest s’hauria d’abordar des de tots els àmbits. Tots podem jugar un paper important, sempre que prenguem consciència del problema i la seva possible reversió, tant la família, com l’escola, centres d’oci, ajuntaments, sanitaris, administracions o indústria alimentària, entre uns altres.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions