Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Kenya, una gastronomia per descobrir

La barreja de cultures ha convertit a la gastronomia keniata en una cuina amb personalitat pròpia, senzilla, contundent i saborosa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 18deJuliolde2006

En aquest país del sud-est d’Àfrica, amb una superfície similar a la d’Espanya, els seus habitants es reparteixen de forma desigual per tot el país; la major part de la població es concentra a les regions muntanyenques del sud-oest, mentre que la resta són terres molt àrides i amb prou feines poblades.

La millor època per visitar Kenya és en els mesos de juliol a setembre, o entre gener i febrer, encara que lògicament coincideix amb els mesos de temporada alta, i els preus dels viatges van a ser més elevats. De març a juny, i d’octubre a desembre es concentren les dues estacions humides que condicionen en gran mesurada les comunicacions per carretera així com els moviments de la fauna.

Els seus gairebé 30 milions d’habitants es consideren una amalgama d’ètnies, cultures i llengües, la qual cosa es manifesta en les seves creences religioses -protestants, catòlics, musulmans i animistes-, en el color de la seva pell, amb tota una gamma de clarobscurs, així com en la gastronomia de Kenya. L’orografia del país fa la resta per assegurar varietat d’aliments; abundant bestiar i cultius a les zones elevades; espècies tropicals a les terres baixes i, fresc peix i marisc que regalen els seus centenars de quilòmetres de costa en l’oceà Indico, i els seus diversos llacs, entre els quals destaca el llac Victoria, compartit amb Uganda i Tanzània.

El bou, la vedella, la cabra i també el be, el porc i el pollastre, són les carns més consumides. Cereals, cafè, hortalisses fruiteres, així com espècies tropicals -cotó, canya de sucre, pinya o ananás i diverses plantes oleaginosas, són els més destacats vegetals que serveixen per enriquir una cuina; en general rústica en la seva elaboració, a l’una que saborosa.

Més carn que peix

De la gastronomia kenyana, qui viatja fins a allí, pot assegurar que s’ha deixat marcar per les aportacions europees -sobretot britàniques-, i asiàtiques. També si es visita la costa, a la vora del mar Índic, i es degusta diversos plats típics de la cuina swahili, la més tradicional del país, s’aprecien les seves influències índies i àrabs.

El viatger va a menjar en la majoria de les ocasions un plat contundent, d’una elaboració simple que consisteix bàsicament en féculas o cereals -sobretot blat de moro- barrejades amb leguminosas (frijoles) o amb carn en salsa, més freqüent que peix. Es podria dir que es tracta d’un menjar perfecte per omplir-se l’estómac a un preu mínim, encara que poc apta per a persones vegetarianes, ja que la carn és l’aliment elemental de la majoria de receptes.
La carn de cabra a la graella -allí ho criden nyama choma, que significa “carn rostida”- és un dels plats més tradicionals. Les preparacions de be i de porc, generalment guisats o rostits a la graella i acompanyades de patates o arròs, són també molt comuns. En general, la carn es guisa o es rosteix a la graella i sol acompanyar-se d’una guarnició de patates, arròs o verdures, que bé pot servir de plat únic.

Per menjar peix i marisc cal estar en la costa o prop de llacs i rius de muntanya. La tilapia, la perca del Nil i la truita són els peixos que ocupen la majoria de les preparacions. I es pot deixar el marisc -llagosta, gambes i ostres- per quan un arribi a la costa a gaudir del càlid ambient, encara que caldrà triar convenientment el restaurant, perquè el marisc sigui fresc i de qualitat. En Mombasa, no faltaran de la llista de plats dels restaurants les ostres de Mombasa, un dels plats més típics.

Carnes de la reserva de Masai Mara

Masai Mara és la reserva d’animals salvatges més coneguda de Kenya, i no falta dels recorreguts turístics. En Masai Mara el viatger va a tenir l’oportunitat de veure i gaudir del típic paisatge africà que ha vist en pel·lícules com a “Memòries d’Àfrica” o “Mogambo”; un paratge esquitxat de suaus pujols i grans prades en el qual viuen centenars de milers d’animals salvatges que migren cíclicament entre aquesta reserva i les planes del Serengeti, a Tanzània.
En els restaurants es pot trobar una extensa carta de carn salvatge; des de les menys comunes com el búfalo, el ñú o antílops com el gemsbok o el kudu, fins a les més habituals com la vedella i el be.

Els apertitivos: per menjar entre hores

Per menjar entre hores es pot provar l’ugali , un plat molt popular importat d’Uganda, fàcil de trobar en qualsevol lloc. Consisteix en unes boles de farina de blat de moro cuites, que tenen una textura semblant al pa. Per fer la massa més saborosa aquesta es barreja amb mantega, amb formatge o amb llet, si es disposa dels ingredients en aquest moment; i s’acompanya de verdures i de trossos de carn estofada. Uns aperitiu similars, herència dels pobladors indis que van arribar fins a les costes de Kenya, són els chapatis o truites de farina de blat de moro, i les samosas, petits rotllos de massa farcits de carn especiada o de verdures i fregits. Els kebabs, plats importats de la cuina àrab però elaborats amb matèria primera local, també són altres socorreguts plats per trencar el dejuni.

Fruita tropical per a postres

Sóla o en macedònia? De qualsevol de les maneres, la fruita tropical que es pot degustar a Kenya és molt saborosa i abundant, encara que condicionada a la temporada. Cocos, xirimoies, guayabas, mànecs, melons, taronges, pinyes, plàtans, papayas i tamarindos…, són algunes de les fruites amb les quals un es pot refrescar.

Els viatgers més cafeteros podran gaudir del bon cafè de Kenya -ho criden kahawa-, encara que la major part de la producció s’exporta. A més, en aquest país, la influència dels colonitzadors anglesos ha deixat la seva marca també en les begudes, per la qual cosa és molt popular el chai o te amb llet i sucre.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions