Krill, un crustaci d’alt valor nutricional

Sota el nom de krill es coneix als bancs d’un petit crustaci semblant a una gamba molt abundant en les aigües del continent austral. Es tracta d’una paraula noruega utilitzada per a designar el menjar de les balenes, a l’ésser el seu aliment bàsic, encara que també ho és d’altres animals com a foques, pingüins o ocells marins. És una font alimentària molt alta en proteïnes i baixa en greixos, de les quals destaquen els àcids grassos omega 3. A més, té una potent combinació d’antioxidants, per la qual cosa podria ser important per als humans en un futur no gaire llunyà.

Els usos més comuns d’aquest ésser viu inclouen l’aqüicultura, com a esquer en la pesca esportiva, menjar per a peixos en els aquaris i l’elaboració de productes farmacèutics. Al Japó s’utilitza com a aliment i se’n diu “okiami”, un preuat ingredient utilitzat en sopes, amanides i entrants. Es caracteritza pel seu sabor salat, més fort que el de les gambes.

En la resta del món l’ús del krill es limita al dels seus derivats, com l’oli o l’extracte sec en pols, que s’utilitzen com a suplement nutricional per les seves propietats tant nutritives com medicinals. De fet, la comercialització d’aquests productes s’ha descrit com un mercat en expansió en els lucratius sectors dietètics, cosmètics i farmacèutics

En les aigües antàrtiques la captura anual d’aquest crustaci és d’unes 100.000 tones i al Japó d’al voltant de 70.000. L’excés de pesca està regulat des de 1993 per la “Commission for the Conservation of Antarctic Marini Living Resources” amb l’objectiu d’assegurar la seva sostenibilitat en el futur.

Aquest diminut animal, de l’ordre de les “Euphausiaceas”, forma un dels grups més nombrosos dels oceans. Els seus bancs arriben a tenir una densitat d’uns 20 quilos per metre cúbic d’aigua. S’estima que hi ha unes 90 espècies a tot el món, i només a l’Antàrtida hi hauria una biomassa de krill d’entre 50 i 150 milions de tones. Dins de les espècies més abundants es troba el krill antàrtic (“Euphasia superba”) i el krill del Pacífic Nord (“Euphasia pacifica”).

Per què el krill? Per les mateixes raons que utilitzem els olis de peix, lli o altres fonts d’àcids grassos omega 3 i d’antioxidants. Sembla que el seu valor afegit resideix en la sinergia entre els seus components químics, que ho converteix en un complement dietètic beneficiós per a problemes de salut tan dispars com la síndrome premenstrual, la hipercolesterolemia o el dolor d’articulacions artrítiques.

El seu alt contingut proteic, un 63,7% de pes sec, amb un 45% d’aminoàcids essencials, el converteixen en la reserva potencial proteica més important del món. A més, pot considerar-se un dels productes marins amb majors efectes antiaterogénicos donat el seu baix contingut en colesterol (30 mg/l00 grams), el seu alt percentatge d’àcids grassos omega 3 (l,47 mg/100 g) i la presència de vitamines A, B i D, així com d’oligoelementos, especialment de seleni. El contingut total lipídic del krill és de 4,73 g/l00 g de pes humit, dels quals 4,42 g corresponen als àcids grassos totals, on predominen els àcids grassos poliinsaturats. D’aquesta manera el krill constitueix també una reserva natural d’àcids grassos de la sèrie omega 3.

L’any 1985, un grup d’investigadors uruguaians liderats per Bartolomé Ángel Grillo va descobrir que el krill de l’Antàrtida contenia aquests valuosos greixos. Les seves recerques amb els pingüins, animals amb un sistema circulatori lliure de capes d’ateroma, els van portar a comprovar com el petit crustaci que els serveix d’aliment és en si mateix un gran factor protector del cor i del sistema vascular.

Els àcids grassos omega 3 compleixen una important funció en diversos processos orgànics, entre ells la regulació de la fluïdesa de la sang, del nivell dels triglicèrids i del colesterol, les respostes inflamatòries i immunitàries i altres funcions metabòliques.

Les recerques i publicacions científiques més recents demostren que els omega 3 podrien incidir no sols en el desenvolupament de certs tipus de càncer (inhibint-los), sinó també en el tractament de tumors i fins i tot en l’atenuació dels efectes dels tractaments que combaten aquesta malaltia.

Fins al moment hi ha consolidades evidències científiques que permeten afirmar que el consum d’omega 3 redueix la hipertensió arterial, els nivells de triglicèrids en sang i prevenen de malalties tan perilloses com l’infart de miocardi. No obstant això, es necessita més recerca per a ratificar indicis que nombrosos estudis preliminars apunten, com la millora en el desenvolupament cerebral del fetus, la seva acció antiinflamatòria, els seus beneficis en la malaltia de Crohn, l’artritis síndrome premenstrual, com a protector cardiovascular i per a mitigar el dolor i la rigidesa en les malalties articulars. Sembla que la raó de la seva efectivitat en el tractament de trastorns tan dispars està en la seva capacitat antiinflamatòria avaluada en estudis preliminars, que han obert la porta a noves recerques per a aclarir els mecanismes de l’acció terapèutica dels compostos derivats d’aquest aliment.

Les vitamines A i E, un flavonoide (al qual encara no se li ha donat nom) i sobretot l’astaxantina, el pigment responsable del color vermell-ataronjat del krill (també de les llagostes i el salmó), constitueixen una de les combinacions d’antioxidants més potents que coexisteixen dins de la mateixa font alimentària. L’astaxantina és un carotenoide produït pel plàncton i per diversos tipus d’algues, que són ingerits per diverses espècies aquàtiques entre les quals s’inclouen aquests petits crustacis que emmagatzemen el pigment en la seva coberta, donant lloc al seu color vermellós extern.

Addicionalment, l’astaxantina no sofreix decoloramiento, per la qual cosa la coloració vermellosa dels peixos i crustacis que la ingereixen es conserva. La funció que compleix l’astaxantina no és clara ni en els animals aquàtics ni en els humans. No obstant això, s’ha establert que és un potent antioxidant, deu vegades més que uns altres carotenos com la vitamina A.

Segons Tina Sampalis, professora associada del Departament de Cirurgia Experimental de la Universitat de Mont-real i membre del cos tècnic assessor de l’empresa Neptune Technologies & Bioresources, l’astaxantina continguda en l’oli de krill està totalment esterificada, és a dir, químicament lligada a les molècules d’àcids grassos. Això significa que el cos humà pot metabolizarla per complet beneficiant-se de les seves propietats antioxidants. A més, creua fàcilment la barrera hematoencefálica, la qual cosa podria ajudar a protegir i estimular les cèl·lules cerebrals.

No obstant això, els suplements fets a base d’aquest crustaci no estan exempts d’efectes secundaris; entre els més comuns estan la diarrea i els problemes digestius. Les persones amb al·lèrgia al peix no han d’utilitzar aquests productes, i tampoc han de fer-lo les persones que sofreixin hemorràgies, ja que s’ha constatat que aquest tipus de greixos augmenta els temps de sagnat. També poden interferir amb l’acció d’alguns medicaments com els anticoagulants o els antiinflamatoris no esteroidals, per la qual cosa el seu consum hauria d’estar prescrit per un facultatiu.