Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La batata o camote

A diferència de la patata, aquest tubercle posseeix un sabor dolç a causa del seu alt contingut en sucres

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 02deAgostde2004

Nom científic:

Ipomoea batatas.


Família:

pertany a la família de les Convolvulaceas. Aquesta família
engloba a més de 58 espècies entre les quals destaquen la Convolvulus
arvensis
(correhuela), Cuscuta sp. (cabell d’àngel) i Ipomoea
purpurea
(sospir). A aquest últim gènere pertany la batata,
única espècie d’importància hortícola.


Origen i zones de cultiu:

segons
la majoria de les fonts la batata és originària d’Hindustan,
si ben altres investigadors afirmen que procedeix d’Amèrica, en concret
de Brasil i Equador. La veritat és que la batata va arribar a Espanya
amb Cristóbal Colón abans que el blat de moro, la patata i uns altres
aliments originaris del continent americà. Durant els anys següents
aquest tubercle es va difondre ràpidament per Europa.

Diversitat i tipus:

la batata és el tubercle
que s’obté de la planta del mateix nom i que es consumeix com a hortalissa.
Pesa entre 0,5 i 3 Kg i presenta una forma allargada, encara que existeixen exemplars
gairebé esfèrics. Existeixen més de 400 varietats de batata que es
diferencien tant pel color de la seva pell i de la carn com per la seva textura,
suau o aspra. Les més comunes són les de pell vermella o rosada
i carn blanca.
Les varietats més destacables són: batata aquàtica (Ipomoea
aquatica
), originària de les zones tropicals on es conrea amb exclusivitat,
i boniato, que es caracteritza per presentar una carn ataronjada i dolça.


Valor nutricional:

La composició d’aquest tubercle és molt similar a la de la patata,
si bé existeixen algunes diferències.
Presenta un sabor dolç a causa del seu elevat contingut en sucres que,
en general, resulta major com més prop de l’equador es trobi la zona
de cultiu.
Per la seva riquesa en hidrats de carboni es pot dir que és un aliment d’alt
valor energètic.
Quant al contingut vitamínico cal destacar l’aportació de pro-vitamina
A, molt superior al de la patata, especialment en les varietats el color de les quals de
la carn és d’un groc o ataronjat intens. Per aquest motiu són més
nutritives les batatas grogues que les blanques. Altres vitamines que es troben
en major proporció en la batata pel que fa a la patata són la vitamina
I, la C i l’àcid fólico.
A més aquest tubercle és bona font de potassi i conté major
quantitat de sodi que la patata.

Taula de composició nutricional (per 100 g
de porció comestible):

Calories
Proteïnes (g)
Grasses (g)
Hidrats de carboni (g)
Sodi(mg)
Potassi (mg)
Fòsfor(mg)
Vit. A (mcg)
91
1,2
0,6
21,5
20
320
60
667

mcg= micrograms.


Avantatges i inconvenients del seu consum:

Donat el seu contingut de sucres i hidrats de carboni complexos (midó)
i del seu valor energètic, la batata és un aliment adequat per a nens,
persones que realitzen esforços físics importants o aquelles que es
troben afeblides o convalescents. No obstant això, en cas de sobrepès o
obesitat o de diabetis, s’ha moderar la quantitat i freqüència de consum.

Com preparar-la:

La batata sempre es consumeix cuinada i mai crua.
La millor forma de preparar-la és rostida al forn, però també es pot
consumir fregida o en puré.
Combina estupendament amb canyella, mel, coco, llima i nou moscada, i constitueix
un acompanyament idoni del porc i de les aus.
Amb ella es preparen excel·lents melmelades i confitures el sabor de les quals recorda
al de la castanya.
De les batatas pot obtenir-se farina, midó i un tipus de tapioca.

A Amèrica llatina i en les Antilles, mitjançant la fermentació
d’aquests tubercles s’elaboren les begudes alcohòliques conegudes
com Mobby i Mormoda.
A més de cuinar-se el tubercle, en alguns països les
fulles tendres de la planta es cuinen i consumeixen a manera d’espinacs.

Criteris de compra i conservació:

La millor època per adquirir les batatas fresques és a l’estiu.
Han de tenir un aspecte ferm, sense cops ni zones toves.
És important manipular-les amb cura ja que són molt fràgils.
Una vegada en la llar s’han de guardar sense embolicar en un lloc fresc, sec,
fosc i ben airejat, on poden conservar-se durant 7 a 10 dies.
És important que la temperatura ambienti durant el seu emmagatzematge no superi
els 15ºC, ja que a temperatures superiors poden germinar o fermentar
i la carn d’algunes varietats es torna llenyosa.
Crues no convé guardar-les en la nevera, si bé una vegada cuinades es poden
mantenir en bon estat durant una setmana en el frigorífic o fins i tot
durant mesos si es congelen.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions