Els nous productes agrícoles que estan apareixent en el mercat gràcies a la biotecnologia poden ajudar a satisfer les necessitats alimentàries dels països pobres. Així ho posa de manifest l’informe l’Estat “Mundial de l’Agricultura i l’Alimentació”, que acaba de publicar l’Organització de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).
Encara que aquest informe, que analitza les possibilitats i repercussions de la biotecnologia agrícola, adverteix que aquesta no és la “panacea”, sí que reconeix que compta amb un gran potencial per a millorar els cultius, augmentar els ingressos dels agricultors i reduir el preu dels aliments.
No obstant això, “fins ara només un nombre limitat de pagesos i nacions del món en desenvolupament han collit els seus beneficis”, afirma la FAO, que assenyala a més que els científics presten poca atenció als cultius alimentaris bàsics dels pagesos pobres, com la mandioca, les patates, l’arròs i el blat.
Transgènics
Davant la polèmica suscitada pels aliments transgènics, l’informe de l’agència de l’ONU indica que aquests són només “una minúscula fracció de les possibilitats tècniques que ofereix la biotecnologia aplicada a l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca”. Així mateix, recorda que la comunitat científica internacional coincideix que els aliments d’aquest tipus que actualment estan en el mercat poden consumir-se sense risc, encara que “cal sospesar atentament i cas per cas els seus perills i beneficis”.
Quant a l’acceptació social dels transgènics, l’estudi indica que varia enormement per països, i mentre que en llocs com Indonèsia i Cuba prop del 80% de la població els secunda, en uns altres com Alemanya i Espanya aquest percentatge descendeix a prop del 40%, al mateix temps que a França és només del 22%.
En opinió de la FAO, la biotecnologia “hauria de complementar, i no reemplaçar, a les tecnologies agrícoles tradicionals”, ja que pot accelerar els programes convencionals i donar solucions quan els mètodes coneguts fallen.
L’Organització calcula que en els pròxims 30 anys, 2.000 milions de persones més dependran de l’agricultura per a subsistir, mentre els recursos naturals són cada vegada més fràgils, i “la resposta a aquest repte resideix en les tecnologies”, assevera.
Finalment, insisteix que és necessari aprofundir en la recerca per a aconseguir més resistència dels cultius a condicions desfavorables de producció, com a sequera, salinitat, plagues i malalties, així com millorar el seu contingut nutricional. El repte és “concebre un sistema innovador que concentri el seu potencial en els problemes dels països en desenvolupament”, conclou.
