Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La botifarra: formes d’elaboració i acompanyaments

Uns senzills consells sobre la preparació, els acompanyaments i les salses més adequades per a la botifarra permeten assaborir originals receptes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 11 de Abril de 2011

La botifarra és un embotit fresc la composició genèrica del qual la conforma una barreja de sang de porc, boví o oví, condimentada i amalgamada amb verdures (porro o ceba, entre altres), arròs, molla de pa, panses o pinyons, que després es premsa i emboteix en budells naturals o artificials. La varietat d’ingredients és la part original de la recepta i la mateixa que la fa típica de cada regió, gràcies a una particular manera d’elaboració. És un embotit energètic que s’acompanya amb originals salses de fruites de temporada (chutney) o se sotmet a una elaboració acurada perquè l’arròs es torri i resulti cruixent. El seu elevat valor energètic obliga a reservar els plats de botifarra per a ocasions puntuals i a degustar-la en una quantitat moderada. En cas contrari, és possible que resulti indigesta.

Consells per cuinar botifarres

En la forma d’elaboració de les botifarres és fonamental el saber fer d’experts charcuteros. No obstant això, en cuinar-la, es comparteixen una sèrie de consells sobre la preparació, els acompanyaments i les salses més adequades.

Les denominades botifarres fresques estan farcides de verdures, com el porro o la ceba, i es poden tractar a manera de salsitxes. En cuinar-les, es punxen amb una forquilla perquè durant la cocció o fritada no rebentin. Són un ingredient idoni d’un potaje de llegums, al com proporcionen molt sabor, però també augmenten el valor energètic i de greixos del plat. Es poden servir en un plat aparti, a manera de guarnició, o reservar com a entrant, amb uns trossets de berza cuita i salteada, una verdura adequada en els bullits.

Una altra manera diferent de servir la botifarra consisteix a coure-la en aigua aromatizada amb uns pebres o altres espècies i herbes aromàtiques, a més d’una mica de sal durant deu minuts. Una vegada cuita, es talla en rodanxes gruixudes i se serveix amb un puré parmentier de patata o amb una base de pans torrats amb raïms passes. El contrast de sabors i textures també ho proporciona una vinagreta guarnida amb cebolleta, pebrot i tomàquet molt trossejats.

Una senzilla elaboració que aporta un toc original consisteix a coure la botifarra en aigua amb herbes aromàtiques o espècies

Una vegada cuita la botifarra de verdures, es pot obrir el budell i emprar el farcit com a ingredient d’altres plats. És el cas d’un plat de pasta, en el qual la carn picada de la botifarra emula a la bolonyesa. De la mateixa manera, serveix per emplenar uns pebrots del piquillo, uns pits de pollastre de pollastre o uns fins filets de llom fresc. Aquests plats es poden completar amb una salsa de fongs o de bolets, una salsa biscaina o una més lleugera, com la salsa tomatada amb pisto de verdures.

La botifarra d’arròs es cuina de manera similar, encara que la més gustosa és la botifarra a la planxa i a foc lent. Es procedeix de la següent manera: es trosseja la botifarra en rodanxes de 5 mm de grossor, que es passen per farina (perquè no es trenquin massa) i es cuinen a foc mitjà en una paella untada amb una mica d’oli d’oliva. En cuinar-se a poc a poc, la botifarra es torra per ambdues cares, de manera que l’arròs queda cruixent. Aquesta botifarra d’arròs elaborada a la planxa combina molt bé amb una crema o un chutney de fruites, com la pera, la poma, el mànec o el préssec. Aquesta proposta d’acompanyament de la botifarra substitueix a altres més tradicionals, com els pebrots vermells rostits, la salsa de tomàquet o la biscaina suau. Aporta a més un contrast dolç i fresc, amb fruites naturals de temporada.

CONSERVACIÓ SEGURA

En principi, per ser un aliment de casquería, s’ha d’assegurar la manera d’elaboració i conservació. En ser un producte cru, la seva conservació s’ha de fer en fred i amb una caducitat de dies.

Si la botifarra està cuita (també les hi ha fumades), la conservació s’allarga i, com un embotit més, té una caducitat de mesos.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions